Sempre que a Espanya s’ha arribat a un acord unànime a la taula del diàleg social, surten en roda de premsa quatre personatges: els secretaris generals d’UGT i COO i dos presidents de patronal, el de la CEOE i el de CEPYME. Fins aquí tot podria semblar normal fins que t’adones que el president de l’última patronal no acostuma a parlar i si ho fa segueix la pauta marcada per Antonio Garamendi. Això es dona perquè, a la pràctica, CEPYME és un apèndix de la Confederació Empresarial i no té cap marge de maniobra per actuar de forma independent. Tant és així que d’ençà que existeix la taula del diàleg social mai ha tingut un posicionament diferent del dels seus germans grans.
Davant d’aquesta situació, diverses patronals de la petita i mitjana empresa de tot l’estat -amb la catalana Pimec al capdavant- van decidir fundar Conpymes l’any 2021, amb la voluntat d’esdevenir la primera agrupació de pimes de tot l’estat. La intenció de la patronal, des del primer moment, va ser entrar a la taula de diàleg social i poder influir-hi des del punt de vista dels més petits. Un fet que encara no s’ha donat perquè no és tan senzill assolir un seient en aquesta taula, ja que a l’estat no hi ha legislació suficient al respecte i es convoca per assumpció i notorietat. De fet, l’única escletxa que hi ha actualment per poder-hi entrar es troba a l’Estatut dels Treballadors, concretament a la disposició addicional sisena. Aquesta indica que per poder tenir “representació institucional en defensa d’interessos generals dels empresaris davant les administracions públiques”, les patronals han de representar, com a mínim, un 10% o més de les empreses i treballadors en l’àmbit estatal, condició que de la qual ja gaudeix Conpymes, però que de moment no està servint de res per tal de poder accedir a la negociació.
Doble via: diplomàtica i judicial
Davant d’aquesta dificultat per començar a tenir veu al diàleg social, Conpymes ha optat per una doble via: la diplomàtica i la judicial. Una estratègia que ja van seguir les petites empreses per aconseguir aquest mateix objectiu a Catalunya i conformar el mapa patronal actual, amb Foment i Pimec com a interlocutors del Govern. Cal recordar que la patronal llavors presidida per Josep González va necessitar més de 10 anys de negociació i 8 sentències judicials per poder estar asseguda amb Foment al diàleg social català.
El principal motiu de Conpymes per reclamar aquesta inclusió a la taula del diàleg social espanyola és poder representar les petites empreses del país, que suposen el 99,96% del teixit empresarial a l’estat. És per això que el president de Conpymes, José María Torres, assegura que la manca de presència de les empreses petites i mitjanes a la negociació amb les institucions no només els treu la veu sinó que provoca que les grans empreses puguin legislar sobre les pimes, però sense comptar amb elles. Això provoca, sentencia Torres, que aquest 99,96% del teixit empresarial no pugui créixer ni prosperar amb normalitat. A més, recorda que a la resta d’Europa les pimes són “el doble de grans” perquè ja s’ha legislat “pensant en petit” i fent possible aquest augment de la mida empresarial.
Torres encara va més enllà i assegura que actualment no hi ha voluntat ni per part de la CEOE ni de les administracions per donar-los entrada. Tot i això, el president de Conpymes insisteix que han de lluitar per entrar perquè poder negociar i decidir el futur de les pimes és “fonamental” perquè són majoria i se’ls faria cas. Aquest menyspreu cap a la capacitat decisòria de les pimes fa sospitar, assegura Torres, que a les grans empreses no els interessi que les petites creixin.
Estratègia a Espanya: tribunals i interlocució política
Davant la impossibilitat de poder estar “al pont de comandament” -com sempre diu Antoni Cañete– Conpymes va enviar, ja fa dos anys, una petició formal al Ministeri de Treball per entrar a la mesa, que finalment va ser denegada. Davant la negativa ministerial, la patronal va emetre un recurs que va ser respost amb el silenci administratiu. Mentrestant, la patronal ha anat contactant amb diversos partits polítics i administracions i, segons assegura Torres, tots els donen la raó i consideren que haurien d’estar asseguts a la taula amb la CEOE i trencar el monopoli amb la CEPYME.
En aquesta línia Torres assegura a TOT Economia que la situació actual a Espanya és una “anomalia democràtica” i comporta una sobrerepresentació de la gran empresa, ja que CEPYME no representa “en absolut” els interessos de les pimes i autònoms, ja que no té independència. Alhora, Torres recorda que els únics mapes patronals homologats amb Europa es troben a Catalunya i les Balears. A més, com ja ha apuntat en diverses ocasions, ha apuntat que el context actual no permet que les empreses petites gaudeixin de suficients oportunitats per créixer. En aquesta línia Torres recorda que Conpymes va presentar una demanda judicial perquè les pimes siguin incloses en el diàleg social, una qüestió que encara està pendent de la decisió del Tribunal Superior de Justícia de Madrid.
Interlocució amb Europa
Ara bé, la batalla judicial a l’Estat no serà l’única que seguirà Conpymes per ser reconeguda. Aquest cop, la patronal també ha decidit passar a l’acció en l’àmbit Europeu i confiar que sigui les institucions supraestatals les que forcin a Espanya a donar-los entrada al diàleg social. En aquest sentit, les pimes estatals tenen un gran avantatge i és que Antoni Cañete, president de Pimec i vicepresident de Conpymes, també és el vicepresident d’SME United, la unió empresarial a escala europea i que forma part de la negociació amb la UE. Aquesta influència podria ser clau per a l’homologació de la qüestió a l’estat. En aquest sentit, el mateix Cañete ja va assegurar que lluitaria a Brussel·les “per terra mai i aire” per aconseguir l’objectiu de la patronal espanyola.
De moment, afirma Torres, ja s’han reunit amb diverses instàncies i sempre que també veuen amb mals ulls que les pimes no estiguin negociant amb el govern espanyol. De fet, Conpymes ja ha interposat una queixa davant el defensor del poble europeu i ja han enviat cartes als principals organismes del continent per explicar aquesta anomalia.
En aquesta línia, aquest mateix mes d’abril Conpymes va celebrar un acte davant del Parlament Europeu a Brussel·les per explicar el cas, on Torres va assegurar que la situació espanyola és inèdita a Europa. En aquesta línia el president de la patronal espanyola de la petita empresa va recordar que la participació de les pimes en la compra pública a l’estat és molt inferior a la seva representativitat.
A més, Torres va lamentar que el diàleg social espanyol s’ha convertit en “un vedat privat d’uns pocs en el qual no es permet l’entrada a altres interlocutors socials”, com ara les pimes. En la seva opinió, aquesta exclusió té “una conseqüència directa de la voluntat de les elits econòmiques, monopolis i oligopolis” que imposen el seu criteri a la resta dels empresaris. En aquest sentit, el president de la patronal espanyola ha assenyalat que el diàleg social a Espanya està controlat “per les grans empreses” i que aquest fet “té una incidència molt important en què tinguem poca participació en la compra pública o que es bloquegi sistemàticament un règim sancionador contra la morositat”, que ja porta 23 pròrrogues consecutives.
2 
