Els fons de cohesió europea han esdevingut, d’ençà que la Unió va idear la seva resposta als estralls de la pandèmia, una de les principals eines de l’erari públic per contribuir al creixement empresarial. Els fons Next Generation, així com la resta de verticals, han aterrat amb força als negocis del continent: segons dades de la Generalitat, Catalunya ha mobilitzat més de 3.800 milions d’euros fins al juny; i ja n’ha compromès més de 7.800 milions d’euros, a repartir entre empreses, ajuntaments, centres de recerca i particulars. Del total assignat, 4.100 milions s’estan repartint entre el sector privat, “sobretot entre pimes”. Un moviment que, atenent la literatura recent publicada pel Banc Central Europeu, pot ser especialment profitós: un recent estudi de l’institut monetari, elaborat pels economistes Alessandro De Sanctis, Daniel Kapp, Francesca Vinci i Robert Wojciechowski, revela que les petites i mitjanes empreses es beneficien “desproporcionadament més” que la resta del món empresarial de cada euro comunitari que s’hi dedica. “Els efectes dels fons europeus són molt més pronunciats per a les pimes, i per a aquelles empreses que pateixen limitacions financeres, suggerint que el finançament de la UE ajuda a desbloquejar inversions mitjançant un accés a capital més senzill“, sostenen els autors.
Les xifres analitzades pels autors, val a dir, són prèvies a la crisi de la covid: es dediquen als fons estructurals entre el 2014 i el 2020. Els efectes de les ajudes, préstecs i subvencions sobre les petites i mitjanes empreses són més intensos que a les grans companyies i, a més, més duradors. Les concessions de capital comunitari sobre els negocis amb entre 1 i 50 treballadors, sosté l’informe, provoquen un factor de creixement del capital pròxim al 20% en els quatre anys posteriors; mentre que es queda per sota del 10% en les de mida més gran. A més, els receptors amb més de 50 treballadors solen fer un pas enrere en la seva inversió a partir del segon any, mentre que els empresaris més petits mantenen la dedicació de capital en tot el període estudiat. És a dir, una entrega de finançament de la UE té el potencial d’esperonar un creixement del capital d’una petita i mitjana empresa; mentre que és més probable que acabi dins el cicle inversor regular d’una companyia més gran.
Més enllà dels efectes finals sobre les empreses, els quatre economistes subratllen també que els fons específicament dedicats a la inversió en el món de la petita i mitjana empresa són més eficients que els que s’entreguen en unes altres categories. L’estudi comparatiu, en aquest cas, és encara més flagrant: el capital de les empreses destinatàries de fons específics per a pimes creix cinc vegades més -en el mateix marge temporal, quatre anys- que el dels beneficiaris de la resta de subvencions de Brussel·les. Altres línies d’ajudes, segons el document, mostren efectes més limitats: en són exemple les concessions per a la transició verda, que ajuden a elevar el capital de les companyies a què s’assignen a un ritme molt més lent. I, de fet, les pimes en surten perdedores: les empreses de menys de 50 treballadors que reben un ajut a la transformació ecològica, solen mostrar un creixement del seu capital pròxim a zero a llarg termini; mentre que són les grans empreses les que es veuen més beneficiades, amb una alça pròxima al 2%.
Salt en productivitat
La hipòtesi dels autors porta els beneficis dels fons europeus més enllà de la concessió del finançament. Segons apunten, els diners entregats en el marc d’aquests programes empresarials són especialment útils a l’hora de desbloquejar l’accés del beneficiari al mercat obert de deute. És a dir, una empresa que rep una subvenció o un préstec de la UE en aquests termes sol millorar la seva capacitat d’entomar els projectes amb préstecs bancaris.
D’aquesta manera, els efectes sobre les petites i mitjanes empreses són “molt més pronunciats” que en la resta del mercat: el principal escull de les pimes per accelerar el seu creixement és l’accés a crèdit, especialment davant un sistema bancari cada cop més exigent amb el futur creditor. Així, els beneficiaris “en creixement, menys intensius en capital i financerament limitats” fan servir les ajudes per “incrementar les seves inversions significativament”. Sobre aquestes noves inversions, les pimes són capaces de millorar la seva productivitat en un 3% al llarg dels quatre anys posteriors a l’entrega de capital; mentre que les grans empreses només afegeixen dos punts a la seva capacitat productiva.
La mateixa distinció s’observa en la salut dels estats financers de les empreses. Les beneficiàries de finançament europeu de més de 50 treballadors no solen registrar millores en la ràtio d’endeutament sobre actius propis -aquesta tendeix a zero al llarg dels quatre anys estudiats-. Per contra, les petites i mitjanes empreses que aconsegueixen entrar en els programes de la UE solen millorar l’equilibri dels seus balanços a un nivell entre l’1 i el 2% i, a més, ho fan de forma continuada. De nou, es tracta d’un factor clau per a l’accés a finançament privat, atès que podran entomar nous projectes amb crèdits bancaris si els seus llibres estan més sanejats.
La contradicció de les dades europees
Malgrat que els efectes dels fons europeus són més pronunciats sobre les petites i mitjanes empreses, el mateix informe alerta que no en són les protagonistes. Les troballes dels autors revelen que “les firmes amb més actius totals tenen més oportunitats de rebre finançament”. És a dir, les empreses més grans -i que, a més, estiguin en procés de creixement- reben més part del finançament comunitari que les petites i mitjanes empreses. Entre les pimes, les més exitoses són les industrials, sempre que pateixin una “pressió financera moderada” -tot i que són, precisament, les pimes amb menor capacitat d’accés a crèdit les que més se’n beneficien-. Vista aquesta tendència, els economistes darrere de la recerca reclamen un major “equilibri” en els criteris d’entregues a compte. “Crear estratègies d’inversió que equilibrin el suport a les empreses d’alt rendiment amb l’ajuda a les més limitades podria millorar l’efectivitat” dels programes, asseguren.
