La gestió i desplegament dels fons NextGenerationEU no està sent eficient. És per això que la patronal de la petita i mitjana empresa catalana, Pimec, ha reclamat aquest dijous a les administracions que es replantegi el desplegament dels NextGenerationEU per intentar buscar una millor col·laboració publicoprivada. En aquesta línia la patronal presidida per Antoni Cañete ha demanat un nou sistema que permeti “maximitzar l’impacte” d’aquests fons en l’economia productiva i redueixi el risc que es desaprofitin o s’utilitzin de manera poc productiva els recursos dels fons. Així ho ha manifestat la vicepresidenta de PIMEC, Mireia Cammany, durant la roda de premsa celebrada per presentar els resultats de l’enquesta Les pimes i el finançament amb fons Next Generation feta per la mateixa patronal.
Durant la seva intervenció Cammany ha recordat que les patronals i els col·legis professionals, des del seu punt de vista, poden ser bons actors a l’hora de contribuir a l’execució dels NextGenerationEU i, a més, poden a agilitzar la gestió administrativa, donar informació i assessorar a les pimes i autònoms en les seves sol·licituds. En aquesta línia la vicepresidenta de Pimec ha assegurat que volen “ser agents activadors perquè aquests fons s’executin i arribin a les pimes. La millora de la segona fase passa per l’acompanyament a les empreses”. Com a model d’èxit, Cammany ha destacat el Kit Digital, “un projecte que va ser dissenyat tenint en compte les empreses de menor dimensió gràcies a una bona col·laboració publicoprivada”.
S’hauria d’aplicar el principi de subsidiarietat
Una altra de les complicacions que ha destacat Pimec de cara a una millor aplicació d’aquests fons europeus és la no aplicació del principi de subsidiarietat territorial que està generant problemes importants perquè provoca que aquestes ajudes milionàries no s’estiguin executant amb la màxima eficàcia, com ja ha passat amb els Projectes Estratègics de Recuperació i Transformació (PERTE). És per això que la patronal ha proposat impulsar projectes estratègics territorials pensats per a les pimes dins dels PERTE, destinant el pressupost no utilitzat encara a convocatòries de projectes sectorials amb impacte local, introduint la figura del projecte tractor territorial, per tal de dissenyar actuacions d’envergadura adaptades a la realitat socioeconòmica en cada comunitat autònoma. Des de Pimec consideren que fer aquest pas comportaria, i garantiria, la participació de les pimes a tots els projectes que s’aprovin.
D’altra banda, la patronal catalana també ha destacat la necessitat que els fons “es destinin a l’economia productiva i la transformació real”, i per això és imprescindible que les anàlisis d’impacte prevegin també els mecanismes eficaços de seguiment del retorn esperat dels fons en economia productiva i generació d’oportunitats d’activitat econòmica. Finalment, Cammany també ha assenyalat que és fonamental “avaluar la repercussió dels fons en les polítiques transversals, com la igualtat de gènere, la digitalització o la descarbonització, eixos fonamentals per a la cohesió social”.
Més del 50% de les empreses han demanat ajudes
Per altra banda, els resultats de l’enquesta de Pimec constaten que més de la meitat de les empreses catalanes han sol·licitat algun tipus d’ajut públic, amb un menor pes de les empreses sense assalariats (29,6%) i el pes més gran de les petites (71,8%). El format majoritari dels ajuts és en forma de subvenció (92,4%), a molta distància del crèdit o el préstec bonificat (7,1%). A més el 28% d’empreses solicitants aquestes ajudes europees els cobreix d’entre el 20% al 39% del projecte, mentre que al 17,7% d’empreses l’ajuda completa tot l’import del projecte que volen executar. De l’informe també se’n desprèn que hi ha un alt desconeixement de la procedència dels fons, concretament el 27,2% desconeix si l’ajut rebut era NGEU o no ho era.
De les empreses que ha sol·licitat ajut, el 67,2% ho ha fet en relació amb el Kit Digital i el 24,2% en relació amb l’autoconsum energètic-plaques fotovoltaiques. Tot plegat fa que les prioritats del teixit productiu siguin la digitalització (70%), l’eficiència i estalvi energètics (36%), l’autoconsum energètic (31%), la innovació de processos (30%), la formació i capacitació dels treballadors (25%), la innovació de productes (24%), i l’economia circular (16%).
En relació amb les empreses que no han sol·licitat cap ajuda, un 52,8% no ho ha fet per desconeixement, un 41% per la dificultat de complir els requisits, un 30,4% pel volum de burocràcia i un 16,8% per la manca de personal especialitzat per a la tramitació. “Comptem amb les mateixes eines i recursos amb què es gestionaven els programes de cohesió europeus, per això podem preveure que segurament hi ha problemes d’execució, perquè ara el volum de recursos és sis vegades superior”, ha lamentat el director de l’Àrea d’Economia i Empresa de PIMEC, Carles Mas.
La percepció de les pimes és que les grans beneficiàries dels fons europeus són les grans companyies (69%), seguides de les administracions públiques (50%), els centres tecnològics i de recerca (19%), les universitats (6%) i les pimes (5%) amb 14% dels fons encara desplegant-se.
Finalment, els portaveus de Pimec han recordat que a Catalunya tenim assignats 5.000 milions d’euros dels 42.000 totals, amb la previsió que encara arribin 8.300 més. “A Catalunya continuem esperant el 60% dels fons europeus de la primera fase; estem a la meitat del camí i, per això, volem encarar el pròxim cicle, que és tan gran com el primer, amb garanties que aquests recursos siguin eficients”, ha conclòs Mas.
