Les reclamacions de la patronal catalana de les pimes, Pimec, als partits i administracions en períodes electorals sempre són clares i es poden resumir en una frase que acostuma a exclamar el president de la patronal, Antoni Cañete, sempre que té ocasió: “Cal legislar en petit”. Amb aquestes paraules Cañete insisteix en el fet que les administracions, a tots els nivells, pensin en les empreses petites i mitjanes a l’hora de redactar lleis per facilitar que puguin créixer i guanyar múscul. En definitiva, que es tingui en compte que en aquesta matèria la mida sí que importa i que, per tant, cal diferenciar i adaptar les normatives, ja que no és el mateix un hotel de 10 habitacions i un de 100. És precisament aquest una de les principals propostes que ha fet aquest divendres la patronal catalana davant la celebració, el pròxim 9 de juny, de les eleccions europees. En aquest sentit, la patronal presidida per Cañete, ha presentat fins a 45 propostes noves per al pròxim mandat europeu, entre les quals destaquen la fi de la morositat empresarial, la millora de les relacions exteriors, l’aposta pel talent una legislació adaptada a les pimes, que molts cops veuen com la quantitat de burocràcia i tràmits els tallen les ales.
Durant la seva intervenció, Cañete ha insistit que cal legislar en petit perquè les pimes creixin, ja que, al final, el sistema econòmic actual va, precisament, d’això. En aquest sentit, ha recordat que la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen presentés, durant l’últim discurs de la Unió un paquet de mesures que anaven especialment encarades a les pimes. La mesura estrella del pecat era el desitjat reglament contra la morositat que en principi ha de permetre que les pimes cobrin a temps i reduir substancialment els dies de pagaments entre empreses. En aquesta línia, Cañete ha recordat que un terç de les empreses pimes que van tancar en l’última crisi va ser, precisament, per manca de liquiditat.
“Les pimes han d’estar al pont de comandament”
Una altra de les grans reclamacions de la patronal catalana sempre que s’acosten eleccions, especialment a l’estat i Catalunya, és la presència de les pimes en la presa de decisions. En aquest cas Cañete ha comparat la falta l’homologació del diàleg social espanyol amb el català o l’europeu. En aquesta línia, el resident patronal ha recordat que sense Europa “no podem solucionar molts problemes”, com és, per exemple, la seva presència al diàleg social de l’estat. Un fet que ara s’ha començat a desbloquejar gràcies al fet que Europa ha demandat als estats membre que els incloguin. És per això que ha celebrat que per primera vegada en “49 anys d’història de Pimec” per primera vegada podran tenir incidència i veu pròpia al Consejo Económico y Social (CES) amb l’objectiu de poder decidir i incidir en les polítiques que es desenvolupen a tots els nivells administratius, des dels ajuntaments fins al Parlament Europeu passant pels governs estatals i regionals.
Albares no abandonarà la lluita per l’oficialitat del català
Al mateix acte també hi ha assistit el ministre d’Exteriors espanyol, José Manuel Albares, que durant la seva intervenció ha aprofitat per fer una mica de campanya electoral, destacant tot el que va aconseguir el govern espanyol durant la seva presidència de torn, durant la segona meitat del 2023, on es va aconseguir regular la intel·ligència artificial o acordar unes noves regles fiscals després que se suspenguessin durant els anys de l’afectació econòmica de la covid.
El ministre també ha assegurat que el govern espanyol no abandonarà “el combat fins que el català sigui una llengua oficial” a les institucions europees, i ha afegit que ho farà conjuntament amb les forces polítiques catalanes que ho vulguin secundar, ja que considera que el català forma part de la identitat plurilingüe d’Espanya.
Alhora, Albares ha avisat que el 9 de juny estan en joc “els valors europeus” i si la UE continua “amb la senda de la unió i el progrés compartit o si torna una Europa individualista, dividida, en la qual triomfen les forces extremistes”, contra les quals, segons ell, es van enfrontar els pares fundadors de la UE. En aquest sentit, ha advertit que la presència en les institucions europees de forces que volen “laminar-la des de dins” té conseqüències per a les pimes, i ha assegurat que el Govern central i comparteix objectius amb Pimec.
Compromís de país
Per últim, la consellera d’Acció Exterior de la Generalitat, Meritxell Serret, ha demanat a Albares, que desplegui “tota la seva capacitat i eficiència diplomàtica” per a avançar en les pròximes setmanes en l’oficialitat del català a les institucions europees. “La nostra proposta és que la Comissió reforci també en els anys que venen aquesta proposta per a la promoció de la diversitat lingüística”, ha defensat Serret, que ha agraït la campanya diplomàtica que ha fet el Govern a favor d’aquesta proposta.
La consellera ha destacat que l’oficialitat del català a la UE és “una oportunitat per a acostar la institució a la ciutadania” i afavoriria una major integració europea, després del que ha reclamat a l’Executiu central que tingui la màxima ambició en aquest sentit. Ha defensat que la Generalitat vol “continuar sent un actor lleial, fiable i proactiu al projecte europeu” i contribuir amb propostes i una ambició crítica per a aconseguir una UE més competitiva i verd, ha assenyalat.
A més, Serret ha reclamat una UE més forta enfront de “els atacs i postulats que van contra els seus principis fundacionals i que venen d’aquests moviments extremistes, populistes i autoritaris”, i ha desitjat que el nou Parlament Europeu compti amb majories àmplies alineades amb els principis fundacionals de la UE.
