La festa gran de la patronal catalana de la petita i mitjana empresa, Pimec, ha pres enguany una escala que cerca fer bona la màxima del seu president, Antoni Cañete, d’ocupar un lloc “al pont de comandament” de l’economia catalana i -ara també- espanyola. Els 37 Premis Pimes, els guardons anuals de l’entitat empresarial, que enguany han coincidit amb el seu mig segle d’activitat, han ocupat un grandiloqüent escenari central al Palau Sant Jordi. Ho han fet, però, sense l’estrella de la vetllada: el president del govern espanyol Pedro Sánchez, cap de cartell de la nit, s’hi ha abaixat a última hora “per motius personals” -com també ho va fer ara fa un any, quan va evitar assistir-hi enmig de la campanya electoral per a les darreres eleccions al Congrés dels Diputats-. Sense tant de lustre, hi ha pres el relleu el ministre d’indústria Jordi Hereu. L’absència del cap de l’executiu no ha fet defallir Cañete. Menys encara en una conjuntura tan favorable: la d’enguany ha estat la primera revetlla de la pime catalana després de l’entrada al Consell Econòmic i Social espanyol; una fita que “acaba amb el lligat i ben lligat de la representació empresarial” al Règim del 78. Així, i seguint el camí assenyalat pel representant empresarial, els del 2024 són els primers Pimes celebrats amb la “transició democràtica” completa. El públic hi ha fet justícia: l’absència de Sánchez l’han suplit representants polítics de la majoria de l’espectre parlamentari, de Junts als Comuns, passant pel PSC i ERC; així com del món sindical i la societat civil.
“Per primera vegada en aquest país, les pimes tenen veu pròpia”, ha reiterat Cañete, davant el president de Conpymes, Ángel Torres, la patronal de la petita i mitjana empresa a escala estatal que vol competir amb la Cepyme de Gerardo Cuerva, integrada a l’estructura de la CEOE -com Foment del Treball, absent un any més a la festa de les pimes-. “Si a la mateixa agrupació hi ha El Corte Inglés i la botiga del barri, les decisions no les pren la botiga”, critica el president de Pimec. L’arribada a aquest espai de decisió, reconeix Cañete, “genera molta incomoditat a certes llotges privades”; unes “elits empresarials acomodades” acostumades a una legislació favorable. “Hem après que la unió dels petits és molt poderosa”, postil·la l’empresari. En aquest sentit, Hereu ha reivindicat l’aterratge de les petites i mitjanes empreses catalanes -i balears- al Consell Econòmic i Social espanyol, per la seva escala quantitativa -“aporteu dos terços de l’economia”-; però també per la proximitat a les bases productives de l’Estat.
Les resistències des dels grans faristols corporatius, però, han estat clares: cal recordar que, més enllà de l’organització presidida per Antonio Garamendi, el mateix CES va criticar la decisió de Moncloa d’obrir la porta del diàleg social espanyol a organitzacions territorials representatives. En endavant, Cañete sosté el propòsit de “liderar l’espai” que ara han aconseguit ocupar. De fet, sense els seus rivals empresarials al davant, el president de Pimec ha negat qualsevol pas enrere cap a la situació prèvia. “El temps en què les pimes estaven relegades, sense veu pròpia, no tornarà”; una seguretat que imprimeix a la legitimitat “del 99,9% de les empreses, el 65% de l’ocupació i el 70% del PIB”.
El finançament “encalla el motor”
Sense Sánchez al públic, Cañete ha elevat la pressió per una reforma del model de finançament català -un model que, recorda, relega el país a la quinzena posició territorial en recepció de recursos ajustada pel cost de la vida-. La distribució econòmica de l’Estat, denuncia el president de Pimec, “no és tractora, és extractora”: Catalunya aporta més del 19% dels ingressos de l’Estat, i en rep només el 13%. L’estructura vigent, alerta, “està encallant el motor de l’economia catalana i, per tant, d’Espanya”. Similar ha estat la denúncia del president de la Generalitat, Pere Aragonès, que ha dedicat bona part de la seva tradicional intervenció a retreure a l’Estat “un espoli fiscal absolutament insuportable”.
En la línia de Cañete, el cap de l’executiu català posa sostre a una Catalunya econòmica que no tingui accés únic a la “clau de la caixa”: “Estem en risc d’estancar-nos”. Com ja va fer en la recent presentació de l’informe anual de l’economia catalana, Aragonès ha volgut defugir de “trampes” en la reforma del finançament. “No ens donaran gat per llebre”, ironitza; davant les “solucions imaginatives” que cerca Moncloa per continuar assegurant el suport dels partits catalans al Congrés. A la contra, des de la patronal prometen que, si es “governa amb valentia”, el teixit econòmic “respon”. “Els empresaris som els vostres aliats”, assegura el president de Pimec.
Sense esment dels socialistes
Tot i el focus que hi posa la patronal -i els acords d’investidura amb Esquerra Republicana- ni Hereu ni l’alcalde de Barcelona Jaume Collboni han volgut fer esment al model de finançament. Sí que han sostingut, però, la crida a l’estabilitat política que ja van transmetre a l’empresariat -a les seves elits, a llavors, a la darrera Reunió del Cercle d’Economia-. El batlle, en un discurs de marcada càrrega política, ha deixat un velat dard cap a l’independentisme; en defensa aferrissada de “l’estabilitat política i institucional, tenir governs que governin i tenir un marc clar i estable” -una fórmula aquesta, val a dir, ben explorada pel socialisme català durant el Procés-. De fet, en la seva lloa al diàleg social com a eina de progrés, Collboni s’ha referit a “Brussel·les, l’Estat i la ciutat de Barcelona”; i no a l’escala catalana, on les petites i mitjanes empreses hi eren presents molt abans que a Madrid. Més enllà de la composició de les administracions, ha reivindicat la inversió pública com a palanca d’evolució dels negocis del país. En el cas dels barcelonins, les oportunitats del finançament cap al teixit empresarial arriben fins als 1.000 milions d’euros, més d’una quarta part del muntant total d’uns comptes que celebra com a “expansius”.
Europeisme “irrenunciable”
A la sortida d’uns tensos comicis europeus del passat 9-J, Hereu ha destacat el rol de les petites i mitjanes empreses en la resistència contra els “extrems” a l’Eurocambra. En aquest sentit, ha lloat la tasca de Cañete com a vicepresident d’SME United, la patronal europea de les petites i mitjanes empreses. “Pimec sempre ha tingut una gran vocació europeista”, subratlla al seu torn el president; que, en la mateixa línia que el ministre, defensa la integració de la patronal en el projecte dels 27. “No us imagineu la rellevància que té que una organització d’àmbit català es cregui Europa i actuï en conseqüència”, continua. La primera prova, a parer dels ponents, és el celebrat SME Relief Package; una de les propostes econòmiques més rellevants dels darrers anys de la Comissió Europea sortint. En endavant, i ja de cara als socis, el dirigent s’ha compromès a “anar a Europa a defensar els interessos i valors” de l’empresariat català. “Lluitarem per una fiscalitat justa, exigirem que es compleixi la llei i s’acabi amb els morosos, desburocratitzarem l’administració i posarem fi a que les pimes paguin l’energia més cara”, enumera.
Des de Brussel·les, ha dedicat uns minuts a felicitar Pimec el comissari europeu de Mercat Interior, el conservador francès Thierry Breton; que ha lloat el rol de les pimes catalanes a la “construcció de la prosperitat a llarg termini d’Europa”. Entre les victòries que Cañete, de la mà d’SME United, ha assolit al continent, Breton ha destacat les noves legislacions contra la morositat; un fenomen que “no és acceptable”, a parer del comissari. Els impagaments -sovint de la mà de grans empreses- “tallen la capacitat de les pimes per invertir”, i aturen una de les grans metes de les patronals comunitàries: el creixement del conjunt de l’ecosistema. En endavant -per als pròxims 50 anys- l’executiu de la UE promet a Pimec mà estesa: “Podeu comptar amb el nostre compromís”, conclou Breton.
