Pimec posa sobre la taula una proposta alternativa a la de la gran empresa per afavorir el retorn de les seus socials a Catalunya. La patronal presidida per Antoni Cañete proposa un incentiu fiscal per als negocis que “tinguin la seu allà on té la seva activitat principal”. Amb aquesta fórmula, segons Cañete, s’intensifica l’atractiu català per al sector sense “discriminar” aquelles companyies que van decidir quedar-se al país arran del referèndum de l’1 d’octubre. També, però, a aquelles que han abandonat Catalunya “per qüestions fiscals”, un fenomen molt més comú entre la petita empresa que no pas les pressions polítiques. Amb aquesta reclamació, l’entitat busca millorar l’atractiu del territori per establir-hi seus socials tot esquivant el dumping que suposarien rebaixes directes d’impostos. Pimec s’allunya, doncs, de postures com la de Foment del Treball, que proclama la necessitat de bonificar l’impost de patrimoni a Catalunya -un model similar al que ja apliquen territoris governats pel Partit Popular, com ara Madrid o Andalusia-. “Compte amb perversions de la solidaritat que posteriorment siguin utilitzades per competir”, alerta.
“Les seus socials haurien de ser on és l’activitat de l’empresa”, raonava Cañete en un esmorzar amb la premsa. Malgrat que ja és un requisit normatiu de cara a les empreses, el president de la patronal insta les administracions a “afavorir” que el teixit de negoci ho compleixi. La recuperació de les seus socials a Catalunya, però, s’ha de desvincular de qualsevol “mesura en negatiu” que penalitzi les firmes que decideixen aterrar a altres territoris, en tant que les empreses, per al dirigent, “han de tenir llibertat per ser on vulguin ser”. En un sentit similar, proclama la necessitat de palanques per millorar la situació de l’activitat empresarial a Catalunya, com ara una “reforma profunda de l’administració pública” que eviti que les institucions públiques del país siguin “extractives en comptes de tractores”. “Estem creant una màquina burocràtica que genera tants costos que no ens permet fer inversions”, lamenta.
Ordre al nou finançament
La millora de la salut dels sector privat català també la defineix, a ulls de Pimec, el model de finançament que pateix el país. En aquest sentit -i en un moment d’actives converses per a la reforma del repartiment dels recursos a l’Estat-, Cañete exigeix aplicar “el principi d’ordinalitat” en l’assignació fiscal espanyola. “No pot ser que Catalunya aporti el 19% de la recaptació i rebi només el 13%, amb inversions executades de poc més del 30%”, critica el representant patronal. En aquest sentit, reconeix la necessitat per part del teixit econòmic català de ser “solidaris, perquè som una economia rica”. “Però no podem oblidar l’ordinalitat”, reitera l’empresari.
Perspectives per a la llei de cambres
Pel que fa a un dels conflictes legislatius en què Pimec ha estat més assenyalada -l’aprovació de la llei de Cambres de Começ catalana-, Cañete s’ha mostrat optimista de cara al 2024. Malgrat que nega “haver rebutjat res”, manté una posició inamovible pel que fa al “paper dels actors del diàleg social”; una categoria de la qual no formen part les Cambres. El canvi de govern a Barcelona, comenta, “facilitarà” les negociacions, en paraules del president, en tant que coincideix amb Josep Santacreu en les postures pel que fa al rol de la corporació dins l’estructura econòmica del país. “El que no volem -rebat- és que es retorci la funció de les Cambres respecte de la dels agents socials”.
Una “bona collita” per a Pimec
La patronal ha aprofitat la fi del curs per comunicar els seus resultats finals. Pimec, segons ha confirmat Cañete, ha superat les seves perspectives pel que fa al resultat econòmic, amb uns ingressos de 22 milions d’euros que han permès un balanç positiu d’uns 800.000. L’organització de les petites empreses catalanes, celebra, “té més socis que mai”, amb més de 140.000, una alça del 8% en termes interanuals. El cens total, així, supera el 50% de les empreses amb més d’un treballador a Catalunya. Així, Pimec encara el pròxim curs amb un pressupost d’uns 23 milions, fet que permetrà “augmentar les activitats” i els serveis generals que l’organització ofereix als seus associats. “El 2023 ha estat un any d’activisme empresarial, amb una collita excel·lent”, conclou.
