La patronal de les petites i mitjanes empreses de Catalunya, Pimec, ha culminat aquest dimarts al vespre la celebració del seu mig segle de vida. Els 50 anys de la fundació de la Sefes, una societat anònima que operava en la clandestinitat durant el tardofranquisme per representar el teixit de negoci del país, s’ha commemorat amb una gira que ha portat el president de l’entitat, Antoni Cañete, a moltes de les delegacions del territori. L’associació empresarial l’ha culminat, “de manera simbòlica”, en paraules del seu president, en el primer acte celebrat al nou auditori de la reformada seu del carrer Viladomat. En la seva intervenció, Cañete ha anunciat que es presentarà a la reelecció al procés electoral que enfronta a principis del 2025 entrant, després d’haver pres el relleu de l’històric Josep González l’any 2021 -llavors amb l’oposició d’una candidatura alternativa, Eines Pimec; ara encara sense alternativa-. De cara a les eleccions internes, el dirigent patronal ha celebrat els desenvolupaments dels darrers anys en l’àmbit del diàleg social, uns avenços que els han portat al “zenit de la institució“. Entre altres autoritats, han protagonitzat la jornada un reguitzell de presidents de la Generalitat, amb parlaments de Jordi Pujol, José Montilla, Artur Mas, Carles Puigdemont -telemàticament-, Quim Torra, Pere Aragonès i Salvador Illa.
Entre els elements destacats de la seva presidència, Cañete ha subratllat l’entrada de Pimec al Consell Econòmic i Social espanyol com a entitat representativa del teixit de negoci, el primer cop que una patronal “específicament de pimes” accedeix a un òrgan d’aquest nivell. Ha retornat a punts clau del seu discurs d’ençà del seu accés a la presidència, tot recordant que l’Estat “no hauria completat la transició democràtica fins que les pimes no tinguessin veu pròpia al diàleg social”. Un fet, cal recordar, encara no assolit a escala espanyola, atès que la CEOE monopolitza encara la representativitat del sector privat a la negociació col·lectiva. També ha posat especial èmfasi en la recent reforma de l’impost de societats, vehiculada a través del grup de Junts per Catalunya al Congrés dels Diputats, mitjançant la qual les firmes de base veuran reduïda la seva pressió fiscal en cinc punts, del 25 al 20%. “Hi havia petites botigues amb una fiscalitat major que les grans corporacions; reduir-la era un element de justícia”, ha etzibat Cañete.
La principal reivindicació a futur del president de la patronal, reconeguda pel conjunt dels líders polítics presents, és la “desburocratització” de l’activitat empresarial. Ha recordat, en aquest sentit, les poc falagueres dades publicades per l’observatori de la pime, segons les quals les petites i mitjanes empreses del país ocupen 42 hores al mes a “omplir paperassa”. En aquest sentit, el president de la generalitat Salvador Illa ha fet seva la demanda de la “reforma de l’administració”, si bé ha reblat l’ambició empresarial amb una defensa de la institucionalitat. “Una societat sense normes no funciona”, ha sentenciat Illa; si bé ha reconegut que la normativa ha de ser “un acompanyament i no un entrebanc” per als emprenedors catalans. Similar ha estat l’aportació del president Artur Mas, que ha fet una crida a la lleugeresa administrativa perquè les administracions “no siguin un fre sinó un estímul” per al talent del país; tot recordant el protagonisme de González en les converses per encetar aquest procés.
Un cap de l’executiu especialment administratiu ha recordat també altres punts clau de la legislatura, com l’expansió de les energies renovables o la gestió hídrica, i ha lloat les “aportacions concretes i tangibles” que Pimec, com a part del diàleg social, ha fet en aquests àmbits. També ha recollit el guant de Cañete en el reconeixement a la penetració europea de Pimec, “l’únic actor del diàleg social català amb estructura a Brussel·les”. “Hem de ser a Europa, que és el nostre camp de joc”, ha reclamat Illa; especialment enfront del retorn de Donald Trump a la Casa Blanca.
El “compromís amb la llibertat” de les pimes
Més enllà de la seva activitat empresarial, diversos dels presidents de la Generalitat presents a la jornada han volgut destacar el rol de Pimec en el suport a l’avenç nacional de Catalunya, especialment en els moments més tensos de la darrera dècada. Així s’ha expressat el president de la generalitat a l’exili Carles Puigdemont en la seva breu intervenció telemàtica des de Waterloo, que ha lloat les petites i mitjanes empreses del país com a “col·laboradores necessàries i aliades” no només de la “prosperitat”, sinó de la “llibertat del nostre país”. El president a l’exili ha vinculat pròximament la “manera de fer” del teixit empresarial del base amb l’esperit social català, contraposat amb els “grans poders polítics, econòmics i socials” concentrats a Madrid. “A dreta i esquerra, és més còmode tenir uns pocs, grans interlocutors”, ha acusat el líder de Junts; que ha situat a la trinxera pròpia el “mosaic ric i complex” que representen les petites i mitjanes empreses catalanes. Contra aquesta uniformitat marcada pels grans poders econòmics, el president José Montilla ha celebrat el “caràcter plural de la nació, que és més nació en la mesura que tothom s’hi pot sentir inclòs”; un objectiu en línia amb la diversitat del teixit econòmic del país.
El president Quim Torra, en línia amb Puigdemont, ha celebrat el paper de la petita i mitjana empresa en les mobilitzacions a favor del “dret a decidir” de Catalunya. “Es va estar al costat del país, i és el nostre deure agrair aquell posicionament”, ha celebrat Torra, en referència, entre altres postures, al Manifest del Far; l’entesa empresarial a favor del dret a decidir de Catalunya. En aquest sentit, Aragonès ha destacat el mèrit de la història empresarial i productiva de Catalunya “sense un Estat i sense grans capitals per tirar-la endavant”, ja des de la primera revolució industrial. Així, el president s’ha sumat als seus predecessors en la identificació de l’esperit nacional català amb el teixit de pimes. “El país es fa amb aquesta manera de fer les coses”, ha destacat Puigdemont, que ha vinculat la capacitat de l’empresariat del Principat de generar la mena de riquesa que cerca a la “sobirania necessària per fer-ho possible”.
Una Catalunya “optimista”
Tant Cañete com els set presidents de la Generalitat han defensat una visió optimista del futur econòmic català. En la intervenció que ha obert la jornada, Jordi Pujol ha reconegut a les pimes la “capacitat de mantenir l’equilibri general del país i el seu benestar”, una responsabilitat que reconeix històricament, i que demana mantenir a futur. “Entre els diversos factors que poden ajudar que un país vagi bé, hi destaca la gent amb idees i ambició”, analitza Pujol, com les que concedeix a les pimes catalanes. Sobre aquest fonament, Aragonès ha fet una crida a “confiar en l’economia del país”, conformada majoritàriament per petites i mitjanes empreses; especialment després d’anys de creixements del PIB “superiors a la mitjana de l’entorn europeu”. En endavant, Torra ha fet mà de Mercè Rodoreda. L’escriptora, recorda, “deia que la millor manera de servir el país era fer el que millor sabia fer, que era escriure. Ara us demano que serviu el país amb el talent per crear la riquesa que podem distribuir entre tots”.
