Empreses i institucions diverses han alertat contra els possibles efectes perniciosos del nou impost extraordinari a les empreses energètiques aprovat ja aprovat al Congrés dels Diputats. Presentat juntament amb l’impost a la banca com un dels fonaments de la pota fiscal de la recuperació econòmica, la taxa del govern espanyol afecta només un grapat d’empreses a tot l’Estat. La clau, un llindar elevat de facturació –només aplica a aquelles firmes llistades per la CNMC entre les principals del sector amb una xifra de negoci superior als 1.000 milions d’euros–. Tot i això, ha generat una important disputa tant dins el sector com entre les institucions que vigilen la fiscalitat de la UE. Des de Brussel·les, de fet, qüestionen el seu funcionament. La CE, amb les energètiques de la mà, apunta cap a la base imposable –els ingressos– com a zona de confrontació. Lluís Nieves, director general del grup Petronieves, un dels veterans de l’energia a Catalunya, es pregunta el mateix que les institucions europees. Per què les companyies han de pagar un percentatge de les seves vendes i no dels beneficis, si la taxa té com a objectiu gravar els guanys extraordinaris? “No han donat explicació”, lamenta el directiu.
Aquesta decisió –diferent de la presa pel que fa a l’impost extraordinari a la banca, que afecta el resultat net– pot arribar a posar en perill el referent català. Amb més de tres dècades de solvència com a intermediària internacional i comercialitzadora de petroli –i amb una tendència ascendent en facturació, “i, per tant, en treball”, raona el director general– els beneficis de Petronieves són molt inferiors als seus ingressos. Segons explica Nieves, els marges financers dels mitjancers són humils: amb una xifra de vendes superior als 4.000 milions d’euros, els guanys nets després d’impostos es queden en uns 10 milions. Amb la fórmula proposada pel govern espanyol, que grava un 1,2% de la xifra de negoci de les “grans energètiques”, el balanç no dona. El sostingut resultat net del grup català és cinc vegades menor que el que hauria d’abonar a raó del nou tribut, uns 52 milions d’euros –en un sol pagament i de manera retroactiva per tot l’exercici–.
“La situació és crítica”, lamenta Nieves, que considera la concreció de la taxa una “autèntica bestiesa”. “A una companyia com la nostra, amb 30 anys d’experiència i 200 treballadors, ens aboca a concurs de creditors” afegeix. Mirant cap enfora, el directiu lamenta que les direccions que marquen altres institucions siguin tan diferents de la que vol concretar Moncloa. La Comissió Europea ja ha posat sobre la taula la seva proposta: un impost del 33% sobre els beneficis extraordinaris. “Jo el que vull és que ela meva empresa vagi el millor possible; però fins i tot puc arribar a entendre aquesta mesura”, reconeix Nieves. L’encariment dels productes energètics, la pressió geopolítica i la incertesa a mitjà termini expliquen un esforç addicional per part d’unes empreses del sector de les que “la societat ja té molt mala imatge”. Ara bé, l’execució no és, argumenta, ni molt menys adient. “S’estan fent les coses d’una manera populista”, etziba.
Apuntar correctament
Les reclamacions de Petronieves de cara a les administracions espanyoles, però, superen les limitacions de la base imposable de la taxa. El nou ingrés, argumenten, no llegeix correctament l’estructura dels beneficis empresarials que s’està donant al sector. “Els productors estan guanyant molts més diners; però els comercials tenim el mateix marge o pitjor, amb costos financers molt elevats”, raona Nieves. Així, en el cas de les energètiques dedicades als hidrocarburs, l’empresari demana que el gravamen afecti només les productores i refineres, i no les comercialitzadores “que estan guanyant molt poc mës que abans”. Així, reduiria substancialment la base de pagadors, i només aquelles companyies que “realment estan registrant beneficis extraordinaris” –gegants com Cepsa o Repsol– estarien subjectes al nou tribut.
Es tracta, explica el director general, de donar compte de les diferents activitats i necessitats que cobreixen una refinera i una firma com Petronieves. “Nosaltres tenim un core business que és el trading, importar de l’estranger amb marges molt reduïts”, detalla. Si bé és “necessària, i bona per al consumidor”, els guanys es redueixen a unes dècimes sobre la facturació total. Amb un model de negoci diferent, però, la proposta de Moncloa els grava exactament al mateix nivell que a una productora i distribuïdora d’hidrocarburs. Sense anar més lluny, durant els nou primers mesos del 2022 Cepsa va guanyar més de 900 milions d’euros, mentre que Repsol va registrar un resultat net superior als 3.200 milions. Amb dividends a l’alça, l’impost no amenaça la sostenibilitat d’aquestes companyies. Per a Nieves, però, “si no hi ha modificació, ens aboca al concurs”.
Fins i tot en cas de poder sobreviure a l’embat que suposa la taxa, el reduït focus de l’executiu espanyol genera un greuge comparatiu per a la companyia catalana respecte a altres comercialitzadores amb xifres de vendes més petites, segons explica l’empresari. Si es manté el gravamen sobre la facturació, Nieves reclama “que sigui igual per tothom” –és a dir, que s’elimini el llindar d’ingressos mínims per aplicar-se l’impost–. En cas contrari, etziba el director general, es genera una situació de “competència deslleial” que empitjora substancialment la situació de Petronieves respecte de competidores amb menys capacitat i, per tant, amb menys facturació –n’hi ha que “venen menys però guanyan més”, assegura–.
Bones paraules, res a la llei
Amb extensió a la resta d’operadors del sector dels hidrocarburs o sense, “la situació és injusta, no té ni cap ni peus”. Segons les previsions de l’empresari, durant els dos anys en què estaria en vigor la taxa espanyola “haurem de pagar 100 milions d’euros, que no els hem guanyat en 30 anys d’activitat”. Els legisladors a què ha pogut exposar el seu cas, reconeix Nieves, se’n fan càrrec de la situació. Si bé l’empresari ha detectat “especial predisposició per part dels grups catalans” a l’hora de resoldre la situació, durant les primeres fases del tràmit parlamentari no s’han aprovat esmenes en el sentit que demana.
Queda, però, el Senat. El passat divendres dia 9 va ser la data límit per a la presentació de noves correccions sobre el text definitiu. Tot i que a hores d’ara encara no s’han fet públiques, Nieves celebra la predisposició que tant el grup d’ERC com el de Junts han mostrat per introduir reformes que resolguin la situació de la catalana. També el PNB o els grups de l’oposició (PP i Cs) faran seva la demanda que l’impost afecti només a les productores. La urgència és tal, declara el director general, que fins i tot el grup socialista ha reconegut el conflicte. Amb tot, segons consta al calendari de la cambra, la data límit per a la resolució de l’impost és en 12 dies, el pròxim 22 de desembre. Si bé des de la companyia encara esperen una resolució satisfactòria per la via legislativa, ja contemplen “accions judicials molt importants” per assegurar la seva supervivència.
5 
