La immensa majoria de les micro i petites empreses catalanes no han necessitat sol·licitar o no han pogut accedir a finançament en l’últim any. Així ho conclou l’informe «Radiografia econòmica i bancària de la micro i petita empresa a Catalunya» que ha presentat aquest dijous Qonto a Barcelona en col·laboració amb Sigma2. L’estudi en qüestió, presentat pel managing director de la companyia a l’estat, Carles Marcos, recopila les previsions i principals dades de fundadors, propietaris, CEO i directors financers de les micro i petites empreses catalanes. Un dels factors clau per a la supervivència i creixement de les empreses és, precisament, aquest accés al finançament, però en l’últim any, només el 23% de les petites empreses catalanes ha pogut accedir-hi a causa de la situació macroeconòmica actual. Tot i això, més de set de cada deu (77%) declaren no haver necessitat accedir a cap mena de crèdit, la qual cosa col·loca a les micro i petites empreses catalanes en una posició financera més còmoda respecte a la mitjana de l’estat.
Dins de les possibilitats de finançament per a aquestes petites empreses són les múltiples ajudes que han posat en marxa diferents institucions públiques i privades després de la Covid, encara que l’estudi de la companyia financera mostra com les iniciatives públiques no han tingut l’acolliment esperat. De fet, menys de la meitat de les empreses catalanes assegura conèixer les principals ajudes disponibles, un fet que suposa clarament un desaprofitament dels recursos disponibles per a aquest segment empresarial.
Per a més inri, més de la meitat dels consultats (55%) afirma que no han sol·licitat aquestes ajudes o que no compleixen amb els requisits per a accedir a elles, com ara el Kit Digital, els préstecs ICO, les diferents bonificacions per a start-ups, els incentius per a la contractació, o les ajudes Enisa. Tot i això, entre les ajudes disponibles, el Kit Digital i els préstecs ICO són les solucions més utilitzades per les micro i petites empreses catalanes, encara que només una de cada quatre (25%) de les companyies catalanes que han sol·licitat aquestes ajudes s’han pogut arribar a beneficiar.
Entre els qui sí que han sol·licitat finançament, les seves preferències se centren en mètodes tradicionals com el préstec (42%), la pòlissa de crèdit (39%) i el crèdit comercial (7%). A diferència de les empreses en la resta d’Espanya, que recorren al lísing (34%) com tercera opció més sol·licitada. Per contra, opcions més innovadores com el crowdlending o el micromecenatge encara tenen poca penetració com a fórmula de finançament.
Els catalans, els més optimistes
Per altra banda, l’estudi mostra com els empresaris catalanes són més optimistes que la mitjana sobre les perspectives econòmiques estatals a dotze mesos vista. Quant a l’evolució de l’economia catalana les opinions estan més balancejades, ja que fins a un 44% es mostra optimista, un 33% prefereix ser prudent, i un 22% és pessimista de cara a l’any vinent.
Aquest positivisme també es posa de manifest en les previsions de creixement per a aquest curs. Sis de cada deu petites empreses catalanes estimen que augmentaran els seus ingressos mentre que un 26% es mostra prudent i preveu que es mantindran similars als de l’any passat. Tan sols un 4% estima una recessió en les seves perspectives de facturació.
Canvis en les relacions amb el banc
Una de les conclusions de l’estudi també és el canvi de tendència respecte de les relacions de les empreses catalanes amb els seus bancs. En aquest sentit, les pimes han demostrat que ja no els fa falta anar a les oficines per efectuar les gestions bancàries. Així, el 17% dels enquestats a Catalunya reconeix no haver visitat una oficina en l’últim any i un 31% ho ha fet només unes poques vegades. De fet, quan se’ls pregunta sobre els factors més determinants a l’hora de triar una entitat bancària, prop de la meitat (47%) considera que la plataforma en línia és un dels criteris més rellevants, la qual cosa indica que la presencialitat ha quedat en segon pla.
Tan sols les comissions (61%), la confiança (57%) i la rapidesa en l’atenció al client (56%) superen a la qualitat de la plataforma en línia com a factors més determinants. En comparació, les petites empreses catalanes prioritzen les comissions, mentre que les espanyoles valoren més la confiança.
