Puig enllaça rècords. Segons els estats financers de la multinacional catalana, la darrera incorporació a l’Ibex 35, el 2023 va ser el tercer any consecutiu en màxims històrics en facturació i balanç, amb 4.304 milions d’euros en vendes -un 19% més en termes interanuals- i un benefici net de 465 milions, un 16% per sobre d’un 2022 ja inaudit. Quan, el passat mes de maig, la firma de la família Puig va sortir a borsa, va esdevenir la irrupció al món cotitzat més potent dels darrers 15 anys, amb una capitalització propera als 15.000 milions d’euros. Tant, de fet, que en només dos mesos ha passat a formar part de l’elit corporativa de l’Estat, arrabassant a Melià Hotels el seu lloc al selectiu madrileny -el tercer negoci amb seu al país que s’hi situa, al costat de Fluidra i Grifols-. En les dues jornades en el top del món empresarial, la familiar ha tancat amb alces importants en la cotització, fins a situar-se a prop dels 27 euros l’acció, molt a prop del màxim assolit poc després de la sortida a borsa. El mercat, doncs, té clar que vol més Puig; i les claus -per a experts inversors i acadèmics- estan més que clares: uns fonaments més que solvents i una activitat de negoci sòlida en un sector com el del luxe i els productes prèmium clarament alcista. “Des del meu punt de vista, té un model de negoci molt ben estructurat”, raona a Món Economia l’economista i analista de mercats Javier Cabrera.
Les fonts consultades per aquest mitjà apunten a la solvència de Puig com un important actiu de cara als inversors. “Tenen un recorregut molt ample, tot i que hagin sortit a borsa recentment”, postil·la Cabrera. En aquesta llarga trajectòria, afegeix el director del departament de Negoci i Gestió de la UPF-Barcelona School of Management, Andrei Boar, la catalana ha demostrat “una gestió excel·lent”; un actiu que el capital troba especialment atractiu, més encara en una conjuntura tan volàtil com l’actual. Tant és així que, ja en les primeres hores de la seva cotització, el mercat la va situar molt a prop del seu topall. El preu objectiu de l’acció de la multinacional, a parer de l’analista, “voltaria entre els 26 i els 28 euros” -i es troba actualment just per sota dels 27-. Així, la cotització de l’empresa està en els seus màxims; si bé Boar es mostra escèptic quant a aquesta mena d’estimacions. “Sovint van tard: quan ja hi ha hagut un esdeveniment, llavors es mou el preu objectiu”, contempla l’acadèmic. En el cas de la catalana els dubtes serien alcistes. “El més normal és que generi valor; i això es converteix en més valor de l’acció”, sosté. Tot i les bones perspectives, Cabrera introdueix un matís: l'”alta exigència” de partida fa especialment rellevant que “els resultats siguin bons”. La inversió, doncs, “estarà molt atenta si la família ha tret a borsa una companyia en el seu pic o si encara queda espai per créixer”, alerta.
La multinacional ha sostingut bones xifres de passiu, poc per sobre dels 1.000 milions d’euros de deute financer net a tancament del 2023, gràcies en bona part a la facturació a l’alça. En bona part, justifica l’analista de mercats, es tracta d’un “bon producte” en un sector en clara expansió. Les marques de Puig dominen bona part de la perfumeria d’alt standing, amb Carolina Herrera i Paco Rabanne com a principals estendards; i també compta en la seva cartera amb algunes insígnies del món de la moda i l’alta costura del nivell d’Adolfo Domínguez o Christian Louboutin. Els resultats financers de Puig es fonamenten, comenta Cabrera, en una “bona quota de mercat, especialment en perfumeria”. I, continua, amb ample recorregut, atès que el món de la inversió espera un creixement superior al de la resta de la seva competència. Malgrat que la resta de línies de negoci no arriben als pics del seu core -són “instrumentals”, a parer de l’economista; més operacions d’imatge de marca i fidelització que corporatives- sí que haurien fet una aposta expansiva: les línies de cura de la pell, amb un “important auge” als grans mercats europeus.
El camí per al creixement -i, per tant, per aportar des del negoci més valor als inversors- és, a parer de Boar, la inversió. La companyia és “molt líquida; fins i tot tenen massa liquiditat”, analitza l’acadèmic, tot lloant la solidesa de la caixa. Si bé suposa un “punt d’estabilitat” a ulls dels potencials compradors d’accions -més encara amb la capitalització que suposa la sortida a borsa-, aquests diners s’han de situar. “No seria gens estrany que la destinació pugui ser justament per adquirir noves empreses”, argumenta el professor de la BSM. És, de fet, la “tendència” al món del luxe: la firma europea que encara supera clarament Puig al seu àmbit, el grup LVMH -propietat de Bernard Arnault, que competeix pel pòdium entre els més rics del planeta- “és un conglomerat de 130 empreses, amb 130 tipus de productes”. “El luxe es concentra”, continua; i més encara amb l’expansió cultural i comunicativa que suposa la irrupció a l’Ibex. “Hi ha una part de l’operativa de Puig que es desconeixia al mercat; i la cotització hi ha donat visibilitat”, apunta l’expert; entre el capital, però també quant a la competència i les possibles noves aliances.
Sense dubtes per la governança
Malgrat la concentració del poder en la família Puig, encara accionista majoritària, els experts consultats neguen que el mercat miri amb desconfiança el govern empresarial. Els fundadors, val a dir, han blindat la seva capacitat de decisió a la cotitzada mantenint les accions de tipus A, amb mitja desena de drets de vot; mentre que el free float, el que s’ha ofert als inversors, només n’ofereix un. “És habitual tenir empreses amb una bona part del capital familiar”, comenta Boar; tot recordant diversos casos d’èxit -i alguns plagats de dubtes, com és el de Grifols; ja sense la família a l’executiva però encara sota l’atenta mirada del regulador-. Cabrera, per la seva banda, recorda l’impuls de renovació a l’administració, amb dos nous consellers amb la sortida a borsa i “altres llocs canviats a curt termini”. L’analista de mercats, amb tot, celebra la “professional” gestió de la direcció, especialment el seu CEO, Marc Puig, la tercera generació de la nissaga. La cotització, però, ajudarà a “professionalitzar encara més” una governança que “ha evolucionat, i es manté prou bona”. Així, la fiscalització del capital no sembla veure forats en la cadena de comandament.
Fora de les fronteres
L’expansió de Puig com a actiu cultural, especialment arran de la seva entrada al selectiu, la permetrà, segons els experts consultats, atraure l’atenció d’inversors -particulars i institucionals- de fora de les fronteres catalanes i espanyoles; que potser no havien prestat tanta atenció al seu rendiment. A l’Estat, constata Cabrera, “ja és una companyia coneguda; però a fora no ho és tant, com a mínim des del punt de vista financer”. La palestra de l’Ibex-35, doncs, la fa susceptible d’entrar en carteres més enllà del seu àmbit d’atracció més immediat. Tot i això, a parer de l’economista, la captació no seria immediata; atès que el capital més establert cerca “bons rendiments de manera sostinguda en el temps”. “Un gran fons necessita un valor que pugui vendre en un temps relativament curt; si no, li resta”, afegeix l’analista. Boar, però, recorda que els principals vehicles van accedir a l’acció abans, en els primers moments de cotització, “quan estava barata”. Sí que es podrà veure, però, embranzida en carteres privades que busquen seguretats com les que promet la “targeta de visita” de l’elit multinacional espanyola.
