La transició energètica ha estat una onada que ha provocat el canvi de molts sectors. La indústria catalana ha vist com els mètodes tradicionals deixaven de ser el camí ideal i això s’ha traduït en un viratge cap a la sostenibilitat. Pere Navarro, delegat especial de l’Estat al Consorci Zona Franca de Barcelona des del 2018 ha estat a l’epicentre de molts d’aquestes canvis. Des d’una pandèmia fins a la fugida d’una de les empreses més importants del teixit industrial català, Navarro ha viscut una època convulsa. Rep al TOT Economia al DFactory, el nou projecte del consorci per fomentar la indústria 4.0. Des d’allà fa un repàs de tot allò que han aconseguit des del consorci, el que els ha quedat per fer i, sobretot el que volen aconseguir.
Va entrar com a delegat especial de l’Estat al Consorci de la Zona Franca el 2018. Podria fer un balanç d’aquests últims anys tan convulsos? Què s’esperava que passés?
El que esperava que passes segurament no és el mateix que ha passat. En el món de l’economia les coses canvien a una velocitat rapidíssima. El Consorci de la Zona Franca és una empresa pública i el seu objectiu principal és fer promoció econòmica, és a dir, aportar tots aquells instruments que facilitin la creació de noves oportunitats. En aquest espectre entra la creació de noves empreses, el creixement de les empreses existents, transformació de les empreses i l’adaptació d’aquestes a la nova economia. Tota aquesta feina es tradueix en la creació de nous llocs de treball.
En aquests últims anys tots plegats ens hem anat adaptant a les noves situacions. Jo vaig arribar el juliol del 2018 i el març del 2020 ens confinaven. Evidentment això no té res a veure amb l’economia sinó amb una crisi sanitària, però es va convertir en una crisi econòmica. Aquí vam fer el primer treball d’adaptació. Un altre exemple fou Nissan. La principal parcel·la de la Zona Franca va anunciar que plegava, un cop dur que ens ha costat tres anys de superar. Si hagués de dir doncs un element clau de l’activitat del consorci és l’adaptació. Tot i això també penso que s’ha de posar en valor la col·laboració amb les empreses privades, ja que des del consorci creiem que no només ha de ser una entelèquia o unes declaracions sinó una construcció conjunta d’instruments per promocionar l’economia. Per tant, jo crec que davant dels canvis ens hem intentat adaptar i ho hem aconseguit i que en el present i en l’horitzó a mig i llarg termini penso que hem convertit el consorci en una de les locomotores econòmiques del país.
El 2020 va ser un any dur per la fugida de Nissan, ahir es va firmat l’acord per començar amb la reindustrialització. Va patir perquè això no sortís bé?
Cada dia, per això ha sortit bé. Des del Consorci no ens ho vam mirar des de fora no vam fer d’element passiu. Juntament amb la taula de reindustrialització vam fer va ser treballar molt i molt intensament. El primer objectiu que teníem era recuperar els llocs de treball perduts perquè hi havia un impacte social molt gran. El segon objectiu era mantenir l’activitat industrial en aquesta parcel·la. I el tercer objectiu era intentar que aquesta activitat industrial fos compatible amb una activitat logística que fa molta falta l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Això era un trencaclosques difícil d’encaixar i si no haguéssim patit cada dia i cada hora perquè això sortís bé jo crec que no hauríem aconseguit aquest gran èxit.
I com han estat les negociacions?
Hi ha hagut molts dies, moltes nits, molta intensitat, moltes dificultats. De fet, s’ha trencat moltes vegades el pacte i s’ha tornat a reconstruir. Tot i això, totes les parts han col·laborat molt i crec que el que s’ha de explicar és que no només hi ha hagut una relació institucional sinó també personal. Els sindicats són els primers que han patit, perquè els que han anat al carrer són els treballadors de la planta de Nissan. Ells han tingut una actitud molt responsable i constructiva. També s’ha de donar crèdit a la col·laboració entre la Generalitat, l’Estat i el consorci, ja que ha estat total. El resultat de tot això és que vam convocar un concurs amb l’objectiu de recuperar els llocs de treball, mantenir l’activitat industrial i fer-ho compatible amb l’activitat logística necessària a Barcelona. Aquest és el que finalment ha guanyat l’australiana Goodman com a operador logístic de la mà del hub liderat per les catalanes QEV i Btech.
Qui va cedir primer en les negociacions?
Tots vam cedir, les bones negociacions es fan quan totes les parts cedeixen. Tant els actors públics com els privats han hagut de deixar coses enrere. Al final les empreses són les que posen els diners i tenen interessos legítims per obtenir beneficis de la seva activitat. En aquest cas, l’Estat i la Generalitat han actuat molt ràpidament donant les ajudes necessàries per fer viable el projecte. Ningú ha quedat satisfet al 100%, però si algú ho estigués tindríem un problema. Al final hem defensat una cosa que transcendeix més enllà dels interessos públics i privats. Hem resolt una de les principals crisis industrials de Catalunya i també d’Espanya.
L’empresa xinesa Great World es va desdir de quedar-se amb les instal·lacions abans de l’obertura del concurs. Que va passar aquí?
En aquest cas, ells van valorar que la parcel·la no s’adequava a les necessitats que tenien. Tot i estar ubicada en la millor zona d’Europa, l’espai està rodejat el que impedeix que es pugui créixer. Ells volien fer una cosa molt més gran i amb possibilitat de creixement. Tot i això nosaltres teníem un nivell relatiu d’interés la seva oferta perquè els llocs de treball que podia generar no eren molts. Després d’això i a que altres empreses mostressin cert interès, la taula de reindustrialització va anar destil·lant fins arribar a aquest resultat final. No puc dir que sigui o no el millor resultat, perquè és el que és i l’únic que garanteix el manteniment de l’activitat industrial.
En aquest joc també hi juga Silence, l’empresa catalana que ja s’ha instal·lat en una part d’aquestes naus que ha deixat Nissan. El hub i l’empresa tindran relació?
Tenir o no relació ja és cosa de la política de cada empresa. Silence té un producte que funciona molt bé i estan creixent de manera espectacular. El hub és una cosa que neix nova, no de zero perquè QEV i Btech ja tenen una activitat industrial determinada, però no estan fabricant massivament vehicles. Si Goodman es vol posar d’acord amb la gent del hub per compartir els vehicles que es fabriquin pot ser positiu, igual que la col·laboració amb Silence, però això ja depén de les aliances entre les empreses.
Parlàvem de llocs de treball i de com era l’objectiu principal de la taula de negociació. Creu que es podrà recol·locar tothom?
Nosaltres pensem que no només es podran recol·locar sinó que hi haurà més llocs de treball. És evident que el hub no començarà a fabricar 70.000 vehicles demà, però ja hi ha hagut una gran quantitat de gent que s’ha ubicat a altres llocs. A més, des del principi s’han fet formacions per donar els coneixements necessaris als treballadors de Nissan. Amb les jubilacions anticipades i les indemnitzacions, espero que el número de persones que s’hagin de reubicar siguin molt menor als 2.500 treballadors que van acomiadar de Nissan.
S’ha tingut en compte l’impacte de la fugida de Nissan en les empreses amb vincles amb la companyia, és a dir els llocs de treball indirectes?
Això depén més de la conselleria i del ministeri que del consorci. Si parlem del sector automobilístic, aquestes empreses hauran de canviar la seva producció, però no només per Nissan sinó pel canvi en el sector. Aquelles empreses que estan fabricant pistons o cigonyals hauran d’entendre que el motor de carburant passarà a la història en els propers anys, per tant s’hauran de reconvertir. Tot i això, es generaran altres lloc de treball indirectes relacionats amb aquest nou ecosistema. Posant el DFactory com exemple, aquí hi treballen 500 persones, però implica indirectament a uns 1.500 treballadors més.
Catalunya està preparada per aquest canvi?
Totalment. Aquí tenim universitats, centres de formació professional i empreses. Quan Catalunya ha apostat per liderar, sempre ha sigut l’avançada des del punt de vista de l’economia, el comerç i la indústria. Si nosaltres apostem per la reindustrialització i creiem que podem aconseguir-ho, una cosa realimenta a l’altra. A més, a causa del canvis dels últims anys -i no només per la pandèmia- les institucions estan molt alineades amb aquest objectiu perquè ja hem après que cal fabricar més, millor i més a prop.
Ens trobem al DFactory, la seu de la indústria 4.0 de Catalunya. Creu que és el projecte més ambiciós que s’ha fet a la Zona Franca fins a data d’avui?
Tot els nostres projectes són ambiciosos perquè tots tenen una repercussió en el servei públic. Quan treballes per a la ciutadania el que has de fer és aspirar al màxim. El DFactory no sé si és el més ambiciós però és un projecte dels més emblemàtics. Vam començar fa quatre anys amb la primera incubadora d’impressió 3 D d’Europa. Des de llavors, s’han incubat més de 100 empreses dins del nostre edifici. Actualment, tenim més de trenta empreses ubicades en aquest edifici i totes comparteixen les tecnologies de la indústria 4.0, però la idea és que es creïn relacions entre les empreses perquè puguin aparèixer projectes conjunts. Aquí han passat coses, noves oportunitats que si no hagués existit el DFactory no haguessin passat. El que volem és que això simbolitzi que Barcelona és i serà un dels pols d’indústria 4.0 més importants d’Europa però també del món.
A part, nosaltres som una empresa i vol dir que els diners que hem invertit aquí són diners que s’han de recuperar i que l’edifici ha de ser sostenible econòmicament perquè nosaltres hem de tenir beneficis. Els resultats que obtenim de la gestió de tot aixó són els que incorporem als nous projectes i fem que la roda giri per poder continuar creant projectes i realitats.
Ser un hub és més atractiu pels inversors estrangers?
Totalment. Tenim empreses nacionals i internacionals, però també hi ha grans multinacional i empreses més petites. A les multinacionals els funciona aquesta metodologia perquè aquestes empreses petites de vegades es converteixen en el seu centre d’innovació. Al final, a les companyies grans els costa una mica més avançar ràpid, en canvi les start-ups i són molt més àgils a l’hora de desenvolupar determinades tecnologies. Aquesta barreja és molt positiva no només a l’interior del Dfactory sinó en el conjunt del polígon industrial.
El DFactory busca retenir talent i traure’n de fora de Catalunya?
Hi ha tres coses relacionades amb el talent: la creació, la retenció i l’atracció. A més, penso que una no funciona sense les altres dues. Hem de crear talent del propi teixit que tenim i per fer-ho volem intentar posar en contacte a les persones amb aquesta nova economia. De fet, una iniciativa que està funcionant és les visites d’escoles, ja que els nens es familiaritzen amb la nostra feina i podem despertar talent. A part, cal esmentar que el DFactory ajuda a que aquest talent es quedi aquí, ja que hi ha tecnologies que són úniques en el món en aquest espai.
Sembla que tot el món està centrat en la sostenibilitat. El consorci també aposta per la transició energètica?
Nosaltres treballem amb tots els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), però posem èmfasi als que ens semblen més importants en les nostres tasques. Per exemple, la igualtat d’oportunitats fent referència al gènere. En aquest aspecte hem creat el primer consell de dones i ja tenim la tercera edició del BWAW que reivindica el paper de la dona en la indústria.
També penso que cal perdre aquesta visió de que la indústria és un entorn que històricament ha estat molt dur. D’aquesta manera està canviant la sensibilitat del consorci i també de les pròpies empreses per intentar aprofitar fonts d’energies renovables, és a dir, poar la sostenibilitat com a pilar de la indústria. Per exemple, estem treballant en la instal·lació de plaques fotovoltaiques a les teulades de les naus industrials del polígon i en la generació de les comunitats energètiques pel que fa al tema de les energies renovables.
Una de les últimes fites del consorci és un acord amb l’empresa publicoprivada Ecoenergies que aprofita l’energia que es desprén de la gasificació del gas liquat del port. Abans convertir aquest gas liquat en estat gasós desprenia molta energia que es perdia i ara Ecoenergies recupera aquesta energia i la converteix en fred i calor, és a dir, un regulador energètic de la temperatura. De fet, tota aquella indústria que els anys 60 o 70 era tan dura i tenia tan d’impacte en el medi avui ja és un element que ha canviat radicalment el seu impacte gràcies a la gestió del consorci i la col·laboració amb les empreses privades.
