La junta d’accionistes arribava enmig d’un altre terrabastall intern per a Grifols, encara sense treva per part del discurs dominant madrileny. La farmacèutica, després de triplicar el benefici el primer trimestre i tornar a una generació positiva de flux de caixa net -l’indicador clau del seu balanç, a parer dels analistes financers, que hi atorga capacitat per enfrontar l’encara inflat deute -, quedava a tocar de la reunió amb els inversors amb una potencial guerra amb dos dels accionistes que més pes han guanyat en el darrer any: els nord-americans Mason Capital i Flat Footed. Els fons, molt crítics amb la gestió de la família fundadora, havien de xocar amb el govern corporatiu pel nomenament del seu home de confiança, Paul Herendeen, com a conseller independent, una decisió que havia de ratificar l’accionariat el pròxim dijous. Els estatunidencs, però, han capgirat el guió en les darreres jornades, amb sengles missives en què detallaven el suport recíproc al govern corporatiu -en concret, expliquen fonts pròximes a l’empresa, al binomi que formen el CEO, Nacho Abia, i el CFO, Rahul Srinavasan-. Finalment, Grifols encara les votacions lluny de les turbulències i en màxims trimestrals. Amb noves seguretats, els accionistes ratifiquen que “el capital comença a recuperar la confiança, i vol agafar posicions en la companyia”.
Les tensions havien esclatat per l’informe de la comissió de nomenaments de la companyia, dirigida per l’ara presidenta, Anne-Catherine Berner. En ell, els encarregats de la jerarquia posaven en dubte l’encaix de Herendeen, així com la necessitat d’ampliar el consell d’administració per donar cabuda als fons crítics. D’ençà d’aquest moviment, s’especulava amb una possible batalla accionarial amb tres firmes -Mason, Flat i Sachem Head Capital, que sindiquen més del 8% del capital-, que es decidiria probablement a favor de la família fundadora i els seus aliats. Els crítics, però, han enterrat la destral, i votaran a favor de totes les propostes del govern empresarial. Amb aquesta pau, previsiblement, es garanteix l’ampliació del consell a 13 cadires i el posterior nomenament de Herenedeen. En la seva carta, Mason lloa Abia i Srinavasan, i assegura que “el seu lideratge portarà a una cotització molt més elevada amb el temps, amb més inversors involucrats en les accions de Grifols”. El to de la comunicació ha canviat substancialment respecte de les del passat estiu, encara amb Thomas Glanzmann -aliat dels fundadors- al capdavant de l’empresa: llavors, els nord-americans havien estat molt crítics amb la governança corporativa, i els atribuïen la baixa cotització de l’empresa. Cal recordar que, en el moment, Grifols es movia als volts dels 8 euros l’acció, menys de la meitat dels 20-21 a on els activistes situaven el potencial.
Malgrat que alguns mitjans madrilenys atribueixen el moviment de Flat, Mason i Sachem a una “rendició”, veus coneixedores de les intencions dels nord-americans atribueixen la bandera blanca al bon camí que van marcar els resultats trimestrals. La tripla activista, asseguren les mateixes fonts, “no han vingut a trossejar l’empresa: només parlen de governança”. Amb Abia i Srinavasan al capdavant, veuen un camí per resoldre els problemes que van portar a la crisi de Gotham i al disparat endeutament que encara llastra l’empresa. “Volen que l’empresa no es toqui, deixar-la fer i parar de reinvertir. I veuen el CEO i el CFO alineats amb aquest objectiu”, comenten aquestes fonts a Món Economia. La comunicació posterior als trimestrals ha ajudat: l’OPA d’exclusió de Biotest, que la direcció considerava “necessària” per “netejar els actius pròxims a Scranton”, ha limitat substancialment la generació de caixa real, fet que podria haver aixecat crítiques. Ara bé, “ho han comunicat bé i no han enganyat: els objectius deien, FCF ex-capex. I així ha estat”. A més, les previsions de cara a la resta del 2025 indiquen un augment de la caixa lliure, que hauria de continuar accelerant de cara al 2026.
La mà estesa de Mason i Flat manté, però, el seu principal conflicte amb la direcció. Ja des de la seva entrada al capital de Grifols, abans d’esdevenir accionistes rellevants, els dos fons demanaven un cap: el de Tomàs Dagà, l’advocat d’Osborne Clarke que havia servit de mà dreta legal per a la família fundadora durant les darreres dècades. L’aproximació a la junta, afirmen fonts pròximes a les seves posicions, no significa que abandonin la reclamació. La condició prèvia per assolir-la, a parer seu, és l’entrada definitiva al consell. “Un cop entri Herendeen, serà molt més fàcil traure el tema i, llavors, serà com una gota xinesa”, ironitzen. Així, els crítics no renuncien al seu objectiu de prescindir de Dagà; però el consell no sembla disposat, o no ara per ara, a concedir el seu pas al costat. Per tant, es llegeixen les comunicacions com una pilotada endavant: “no hi ha un acord immediat”.
Una borsa més amistosa
Sobre aigües més calmades, fonts pròximes a la companyia asseguren que l’inversor torna a veure els títols de Grifols com un valor net per a les seves carteres. Encara, però, es troba molt lluny dels valors a què cotitzava abans de la crisi de Gotham, “No ha pujat la cotització, només ha recuperat el ritme que portava abans de les notícies sobre el consell”, recorden les mateixes veus. De fet, ni això: en els minuts previs al tancament de la sessió de dimecres, les accions quedaven poc per sobre dels 10,1 euros, el màxim des del març, però molt lluny dels més d’11,3 euros que havia recuperat mentre encara sobrevivia l’OPA d’exclusió del fons canadenc Brookfield. El preu de compra, llavors, estava en els 10,5 euros, i aquest és, segons les veus consultades, l’objectiu immediat de la companya per refer-se definitivament de les sotragades borsàries.
Els objectius de cotització, però, encara estan lluny dels nivells actuals. Els 10,1 euros que celebren aquest dimecres els mercats estan per sota de la meitat de les estimacions dels accionistes minoritaris: l’associació que els agrupa, presidida per Eduardo Braña, calcula que, per valor comptable i potencial de beneficis, l’acció hauria de moure’s entre els 20 i els 21 euros. El consens del conjunt del mercat és menys falaguer, però també veuen la catalana com un actiu infravalorat: els 13 observadors financers que la valoren mostren un objectiu de consens de 15,83 euros, més d’un 50% per sobre dels nivells del darrer tancament. Veus accionarials reconeixen que, ara per ara, és complicat oferir una xifra definitiva. “Hi ha una dispersió brutal dels objectius: hi ha qui la valora a 30 euros, altres a 16”. En tot cas, l’entrada de nous inversors -com esperen els activistes nord-americans- hauria de garantir un preu “molt per sobre” dels que registra la borsa madrilenya.
El punt negre de la remuneració
Els nomenaments, doncs, haurien d’estar garantits amb la pau dels crítics estatunidencs. La direcció, hores abans de la votació definitiva, només pateix per un ítem de l’ordre del dia remès a la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència: la remuneració dels directius. Els proxy advisors Glass Lewis i ISS, els dos recomanadors de vot a cotitzades de major reputació, han recomanat als accionistes que votin en contra dels paquets de remuneració i les stock options dels alts càrrecs. Per una banda, ISS considera que el sistema que assigna el sou a Abia -uns 3,8 milions d’euros fixos, més afegits en concepte de variables- és “massa generós”; i critica també la política d’indemnització que recull el seu contracte. A més, ambdós consultors veuen “innecessaris” els canvis en la política d’opcions en accions per al president sortint, Thomas Glanzmann. La proposta de la direcció redueix l’execució de les stock options dels 12,86 euros que es recollien el 2023, abans de la crisi de Gotham, als 8,96 actuals, fet que retallaria els guanys de Glanzmann en més d’un 25%. A parer dels proxies, “no hi ha hagut cap canvi material” que justifiqui aquesta retallada. Amb tot, no sembla haver-hi nervis entre els inversors. “La confiança està tornat -reiteren-; no està previst que passi res perquè la tornin a perdre”.
