La Llei de Cambres arriba al Parlament 11 anys després. El text que regula les 13 corporacions catalanes ha estat registrat aquest dijous per Junts per Catalunya, Esquerra Republicana de Catalunya, el PSC i el PP després de més d’una dècada de debat en el si del món econòmic català. En una trobada amb mitjans, el president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Josep Santacreu, ha celebrat la que ha estat una “proposta molt consensuada” abans d’arribar al legislatiu del Principat. Cal recordar que la llei vigent a Catalunya era encara la del 2002, caducada des del 2014, quan el Congrés dels Diputats va aprovar la llei bàsica espanyola que ha de servir de marc per a la resta d’administracions territorials. Entre altres qüestions, la norma regula “l’encàrrec clar de què han de fer les cambres catalanes i què no han de fer” -un punt clau per a l’entesa amb els agents socials, especialment les patronals-. També concreta el model de finançament públic del teixit cameral, perdut el 2010, quan el govern espanyol de José Luís Rodríguez Zapatero va eliminar la quota cameral -l’aportació econòmica de les empreses que en formen part-. Al cap del Consell de Cambres, la norma ha de portar estabilitat a llarg termini: “és una llei de país, molt més enllà dels pròxims quatre anys“, ha sentenciat Santacreu.
El procés per aprovar la norma ha estat complex. Cal recordar que la darrera administració de la Cambra de Barcelona, primer amb Joan Canadell i després amb Mònica Roca al capdavant, ja van fer una proposta de redactat. La seva iniciativa, però, no va aconseguir el suport del conjunt dels agents socials. En concret, va ser la patronal de les petites i mitjanes empreses, Pimec, la que va veure més problemes en la definició del paper de les cambres, i criticava que les corporacions pretenien ocupar espais que corresponen, de fet, a les organitzacions empresarials. A mitjans del passat desembre, però, el Consell de Cambres va anunciar una nova proposta, ara amb l’aquiescència de tot el diàleg social. Santacreu, de fet, ha subratllat la importància d’aquest “consens fora del Parlament”, que, a parer seu, garanteix que aquesta sigui “una llei de país” que superi els pròxims quatre anys.
En aquest sentit, el president de la corporació barcelonina ha donat especial importància a la definició del paper de les cambres en l’economia catalana. “El nostre rol és el de representar el conjunt de l’economia, tots els sectors. No volem competir amb les empreses de casa nostra”, ha valorat. No ha volgut, però, concretar els canvis que s’han aplicat a la norma per apaivagar els empresaris descontents. La negociació ha relatat, “requeria una mica de xup-xup, i havíem de garantir als agents socials quin és el nostre rol”. I ha afegit: “No som patronals ni volem ser-ho, i hem treballat perquè tothom estigui tranquil”.
Sobre aquest nou consens, el Consell espera que llei passi amb certa celeritat el procés legislatiu, i que entri en vigor abans d’acabar el 2025. “Hi ha un esforç previ tan gran que justifica que tingui una tramitació ràpida”, ha collat el mateix Santacreu. Un cop registrat, el text haurà de ser ratificat en la comissió d’Empresa i Treball, departament del qual pengen les Cambres, abans d’arribar al plenari. Tindrà els suports dels quatre partits que l’han presentada, a més dels Comuns, que, segons fonts de la negociació, també han rebut bé les propostes de les 13 cambres, encara que no constin entre els firmants.
El finançament, una porta oberta
Més enllà del rol de les patronals, el Consell ha destacat la rellevància de la recuperació del finançament públic de les cambres 15 anys després del decret Zapatero, que va eliminar la contribució cameral de les empreses que en formen part. Llavors, les 13 corporacions del Principat van perdre uns 52 milions d’euros, encetant un “període molt difícil” per a la xarxa. Amb el nou pacte, la llei assegura un finançament suficient per “garantir la solvència” de les Cambres com a agents consultius del teixit econòmic, malgrat que deixa diverses portes obertes.
Enguany, l’aportació pública serà d’1,5 milions d’euros, mentre que el 2026 escalarà fins als 3 milions. El 2027, s’elevarà fins als 5 milions, per arribar a l’objectiu de 7 milions d’euros el 2028 -lleugerament per sobre de la proposta que havia fet Santacreu a finals de l’any passat, que voltava els 6,7 milions-. En total, uns 15 milions d’euros. L’aportació pública és una fracció del pressupost de les 13 Cambres, que s’eleva fins als 60 milions anuals. Més enllà, el Consell haurà de signar convenis de quatre anys amb la Generalitat, que detallaran les quantitats a futur. Fonts de la Cambra reconeixen que el redactat “no és molt concret”; però al·leguen que la dependència de la llei de pressupostos obliga a funcionar en aquests períodes.
