Fins a l’arribada de la pandèmia la salut mental era un tema tabú entre la societat catalana. Arran del confinament es va desenvolupar una tendència creixent a obrir-se i parlar sobre el que suposa la salut mental en tots els seus àmbits, des d’anar al psicòleg fins als conflictes de veure’s abocat a una vida lligada a la dependència. Aquest simple fet va provocar que els serveis oferts per les empreses del sector s’hagin multiplicat en molt poc temps fins a tal punt que en els últims cinc anys les empreses del sector s’han triplicat fins a les 772 que, alhora, han multiplicat per sis la seva facturació fins als 9.244 euros de manera agregada.
Alhora, aquestes quasi 800 empreses de les quals un 82% són pimes, ocupen un total de 62.104 persones. Aproximadament, la meitat de les companyies tenen menys de vint anys de vida, per la qual cosa es tracta d’un sector en auge al país. En total representen ja el 3,8% del PIB català. Aquestes conclusions s’extreuen de l’estudi ‘El sector de la salut mental i l’autonomia personal a Catalunya’ que han elaborat ACCIÓ i el Clúster de Salut Mental de Catalunya.
En el marc de l’informe, que s’ha actualitzat enguany amb les dades dels últims cinc, es defineix la salut mental com un estat de benestar en què l’individu té consciència de les mateixes capacitats, pot fer front a l’estrès normal de la seva vida i és capaç de treballar de manera productiva i de contribuir a la seva comunitat. En aquest sentit, la responsable de l’estudi i Mànager d’Intel·ligència de Mercat d’ACCIÓ, Inma Rodríguez, explica que s’ha fet aquesta descripció incorporant també al sector tot el que té a veure amb l’autonomia personal, ja que la majoria de les dificultats en aquest àmbit acaben repercutint en un problema de salut mental o viceversa. I des del Govern entenen per ‘autonomia personal’ com la capacitat de controlar, afrontar i prendre, per iniciativa pròpia, decisions personals, així com de desenvolupar les activitats bàsiques de la vida diària.
Pel que fa al futur, Rodríguez assegura a Món Economia que les conclusions de l’informe els porten a pensar que és un sector amb molt futur i que creixerà considerablement els pròxims anys si es manté la tendència. Pel que fa a l’estat actual del sector, el 68% del total de les empreses catalanes són proveïdores de serveis de salut mental, autonomia personal i de suport a les persones amb dependència, tres àmbits que podríem considerar més clàssics dins del sector. Ara bé, també hi ha una part del sector que es dedica a subsectors que van més enllà de l’oferiment de serveis, com per exemple en branques de la indústria farmacèutica i complementària (15%), la tecnologia mèdica (11%) o la salut digital (6%), que les podríem qualificar de tecnologies DeepTech, és a dir que aporten un valor afegit molt alt.
De fet, són aquests últims subsectors els que lideren en facturació dins de la salut mental. La indústria farmacèutica lidera el sector, amb gairebé la meitat dels ingressos totals del sector (el 48% amb 4.457 milions d’euros), per davant de la salut digital (24%), els proveïdors de serveis (20%) i la tecnologia mèdica (8%).
Una prova d’aquest fet són les grans inversions que ha rebut el sector, que la majoria se centren en àmbits eminentment tecnològics. En els últims tres anys diverses empreses catalanes han aconseguit tancar importants inversions al sector com per exemple Minoryx Therapeutics que va aconseguir 51 milions d’euros per al desenvolupament de tractaments per a trastorns orfes del sistema nerviós centra. Un altre exemple és Koa Health que va captar 30 milions per a millorar la seva aplicació per a la millora de la salut mental per als treballadors d’empreses. Aquests són dos exemples entre molts d’altres que han captat inversió per millorar el sector de la salut mental a Catalunya.
Tendències i oportunitats
A banda d’analitzar l’ecosistema català, l’estudi també apunta diverses tendències rellevants en l’àmbit del sector. En aquesta línia Rodríguez n’assenyala quatre de principals. En primer lloc, la del benestar, ja que, sobretot des de la pandèmia, moltes empreses i organismes públics han vist com si els treballadors tenen una millor salut en aquest àmbit rendeixen molt millor perquè tenen una millor vida. Entre les tendències que destaquen dins del sector també hi trobem les solucions específiques amb noves tecnologies com la robòtica, la impressió 3D o les tecnologies immersives.
Pel que fa a les oportunitats dins del sector de cara als pròxims anys, Rodríguez destaca la telemedicina i tot el que té a veure amb el diagnòstic i l’assistència mèdica a distància o a domicili, ja que podria millorar la vida a un gran nombre de persones que tenen mobilitat reduïda. Una altra de les oportunitats en matèria de salut mental és tota la que està relacionada amb la indústria farmacèutica i la recerca i desenvolupament de medicaments adreçats a persones amb malalties de salut mental. O també, entre d’altres, les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), ja hi ha una finestra de mercat en tot el que suposen aplicacions per a la millora de la prevenció, diagnòstic i tractament de malalties mentals. Un exemple d’aquesta oportunitat són aquells dispositius portables que serveixen per conèixer l’estat de la persona que els porta, com rellotges o polseres. En els últims anys s’han desenvolupat sobretot per a gent gran.
El 89% dels europeus creu que la salut mental i física són igual d’importants
De fet, cal apuntar que aquest dimarts és el dia Mundial de la Salut Mental i per commemorar-ho la Unió Europea ha creat un nou Eurobaròmetre relacionat. Aquesta nova estadística ha revelat que nou de cada deu enquestats, un 89 % dels habitants de la UE, consideren que la promoció de la salut mental és igual d’important que la promoció de la salut física. Tot i això, menys de la meitat dels enquestats pensen que les persones que pateixen algun problema de salut mental rebin el mateix nivell d’atenció que les persones amb una afecció física. D’altra banda, gairebé la meitat dels enquestats han experimentat algun problema emocional o psicosocial, com ara sentiment de depressió o ansietat, en només l’últim any, tot i això, més de la meitat de les persones que han passat o passen per un problema de salut mental, sigui quin sigui, no han rebut ajuda d’un professional.
