La retribució als accionistes derivada de la venda de la filial britànica del Sabadell, TSB, podria ser una de les primeres víctimes de l’OPA hostil del BBVA. Si l’oferta té èxit -segons les condicions publicades el passat divendres per l’entitat basca, si supera el 50% d’acceptació-, el dividend compromès per la directiva catalana, d’uns 2.500 milions d’euros, quedaria diluït dins el capital de la companyia resultant. Així ho van confirmar el president del banc de Bilbao, Carlos Torres, i el conseller delegat, Onur Genç, en l’atenció a mitjans per explicar el fullet de l’operació aprovat per la Comissió Nacional del Mercat de Valors. Tal com van confirmar Torres i Genç, el banc opant es quedaria amb el dividend corresponent a totes les accions que aconsegueixi durant el període d’acceptació de l’OPA. La quantitat, que s’abonaria durant el mes d’abril del 2026, passaria a formar part de l’excés de capital del banc basc i, per tant, passaria a ser redistribuït entre tots els inversors -els provinents del banc opat i els que ja eren al BBVA-. És a dir, acabaria repartit entre molts més titulars, reduint substancialment el compromís dels 50 cèntims per unitat ratificat en la junta del passat 6 d’agost.
Segons alerten fonts del capital del Sabadell, en cas que el Banc de Bilbao assolís el 100% de les accions que opta a comprar, el repartiment de capital per als accionistes catalans quedaria enormement limitat. El sostre dur estaria als volts del 13,6%, és a dir, el percentatge de la companyia resultant que seria propietat dels actuals inversors vallesans. És el càlcul que apliquen aquestes mateixes veus, que alerten que la retallada és substantiva: dels 50 cèntims per acció compromesos a la junta, el repartiment podria quedar-se just per sota dels 7 cèntims per acció, l’equivalent a un payout normal de l’entitat catalana. De fet, la darrera retribució a l’accionista, executada a mitjan mes d’agost, es va fixar en 7 cèntims per acció; però el volum total era de 370 milions d’euros, molt per sota dels 2.500 de capital sobrer que genera la venda de TSB.
Genç, a més, ha aclarit que hi hauria un altre matís: la junta que dirigeixen Josep Oliu i César González-Bueno van aprovar amb els accionistes un pagament en efectiu; però, en cas d’èxit de l’OPA, els guanys per la venda passarien a formar part de la caixa del BBVA. Per tant, el seu repartiment estaria subjecte a la política de l’entitat basca; i es podria concretar, segons què decideixi el consell, en forma de dividend o de recompra d’accions. És a dir, no estaria garantit que els inversors vallesans puguin rebre un payout directe ni tan sols relatiu a la seva posició dintre del capital del BBVA post-OPA.
Un nou sobirà
Des de l’accionariat del Sabadell alerten, de fet, que una victòria del BBVA podria arribar a revertir el conjunt del dividend de l’operació. Si la Vela agrupa més del 50% dels drets de vot, “podria convocar una nova junta d’accionistes i prendre una nova decisió” respecte del dividend de TSB; en tant que podria exercir la seva majoria sense oposició. “Ara ningú controla la junta, perquè el capital està molt fragmentat; però si l’OPA tira endavant, estarà en mans del Banc de Bilbao”, sostenen.
L’amenaça sobre l’operació al Regne Unit compta entre els motius pels quals els petits accionistes criden a rebutjar l’oferta basca. En aquest cas, apunten que es tractaria d’un “cop molt gran” a la rendibilitat de les inversions en el Sabadell. Aquest erosionaria especialment la inversió dels minoritaris, que agrupen més d’un 48% dels drets de vot totals.
Un “escut” contra el BBVA
El dividend extraordinari, que garanteix 50 cèntims en metàl·lic per acció, va ser vist pels inversors del Sabadell, especialment pel menudista, com un “escut” contra el setge del BBVA. Així ho van expressar davant el consell d’administració les diverses associacions de minoritaris que articulen els més de 200.000 petits inversors que concentren el 48% del capital del banc català, tot plegat durant les dues juntes a la Fira de Sabadell.
Malgrat que Oliu i González-Bueno han mantingut des del principi que l’acord amb el Santander per la compra de la filial britànica estava completament desvinculat de l’OPA, el mateix conseller delegat ha reconegut que era possible fer una primera lectura de les tendències de l’accionariat segons el resultat de la votació oberta. Llavors, tant la venda de TSB com el dividend que se’n derivava van ser aprovades amb pràctica unanimitat -un 99,6 i un 99,7% dels vots favorables, respectivament-. Des de llavors, diverses veus dins el capital de la companyia estan segures que arribar al 50% d’acceptació és “impossible”; i que a la Vela en són conscients.
Al mercat, en paral·lel
La primera jornada del període d’acceptació de l’OPA ha estat positiva per a l’Ibex. El selectiu espanyol s’ha desfet de les ombres de la crisi del deute i de les males perspectives en la política monetària europea i ha escalat un 1,02%, fins recuperar els 15.000 punts. La banca se n’ha beneficiat, i els moviments dels inversors han deixat en pràctica igualtat els títols dels dos implicats en la batalla bancària. El BBVA, de fet, ha accelerat una mica més: un 1,06% en el dia, que l’ha deixat en els 15,77 euros per acció. El Sabadell, per la seva banda, ha escalat un 0,84%, per fregar els 3,25 euros. Aplicant l’equació de bescanvi a la cotització a tancament de la jornada, la prima negativa de l’oferta basca és del 8,5%. És a dir, ara per ara, el BBVA infravalora el Sabadell en uns 1.380 milions d’euros.
Sobre aquestes condicions, els inversors catalans han començat a decidir respecte de l’oferta aquest mateix dilluns. La directiva biscaïna retallarà al màxim els terminis permesos pel decret d’OPAs i, per tant, atorgarà només 30 dies als accionistes per dir-hi la seva. Després de l’inici del període d’acceptació, el consell d’administració del Sabadell tindrà 10 dies per emetre el seu judici respecte de l’operació; i recomanar a l’accionariat el vot afirmatiu o negatiu. Vista la vehemència del primer comunicat, i la bel·ligerància de la batalla que s’ha pogut atestar aquest divendres, tot fa pensar que la resposta dels de González-Bueno serà un no sense pal·liatius.
