La Comissió Nacional dels Mercats i la Competència no vol deixar passar un dia més sense resoldre l’estudi de l’OPA del BBVA sobre el Banc Sabadell. Exactament un any després de la filtració que va revelar la segona ofensiva de Carlos Torres pel banc català -tan criticada pel mercat-, l’autoritat de competència espanyola haurà de resoldre per fi els termes de la potencial adquisició. L’organisme que presideix Cani Fernández arriba a la meta onze mesos després d’encetar l’estudi, cinc dels quals immers en una fase 2 molt més que accidentada. El pròxim dimecres, inversors i clients coneixeran finalment els obstacles que haurà de saltar el banc basc si vol integrar el Sabadell. Les escasses informacions que deixa anar el món financer apunta que el banc comprador no patirà especialment per complir les noves demandes. Tot i això, l’oferta arriba amb una salut fràgil, i amb el banc opat escalant a la borsa cada cop més lluny de l’equilibri amb el bescanvi plantejat la passada primavera.
El consens dels analistes financers, d’ençà de l’inici del procés, apuntava que l’OPA hostil havia de ser un blitz: BBVA estava especialment interessat a tirar endavant la compra com més aviat millor, aprofitant un moment de falguera econòmica, un entorn de resultats rècord i unes amenaces econòmiques i geopolítiques que eren encara una promesa de futur. Un any després, els inversors ja han tastat el perill: els aranzels de Trump han fet perillar alguns dels mercats clau dels biscaïns, les entitats lluiten com bé poden amb les baixades dels marges d’interessos i les accions d’ambdues firmes s’han mogut a favor del Vallès. Ja des de les primeres setmanes de l’any, els títols del Sabadell van superar amplament la valoració que hi va imposar Torres, eliminant tota la prima del bescanvi -unes 5,3 accions catalanes per una de basca i un pagament d’uns 70 cèntims, després d’ajustar el preu a dividends-.
El preu de l’OPA es va posar cap per avall ja al mes de gener, i els accionistes del Sabadell van començar a alertar que la valoració no era correcta. En una entrevista amb Món Economia, el president de l’Associació de Minoritaris del Sabadell, l’exdiputat d’Unió i assessor de presidència de Foment del Treball Jordi Casas, assegurava que “a aquest preu, l’oferta no té sentit”. Una lectura que comparteixen els directius del banc català, que han arribat a assegurar que el bescanvi “va descarrilar fa temps”. Segons ha explicat en diverses trobades amb mitjans el CEO de la companyia, César González-Bueno, els dubtes han arribat fins i tot als accionistes institucionals -els grans fons d’inversió-. En paraules del directiu, “a aquests nivells, no ho veuen clar”.
En el darrer mes, a més, els títols vallesans han agafat encara més distància. Segons les xifres de la borsa espanyola, des de finals del passat març les accions classe A del Sabadell s’han revalorat més d’un 1,5%, mentre que les del BBVA han perdut un 1,67% de la seva avaluació borsària. La publicació dels resultats trimestrals, a més, no ha afavorit els bascos, que han xocat amb l’intens retrocés de l’Ibex arran de l’apagada general que va deixar la península Ibèrica a les fosques el passat dilluns. En la jornada d’aquest dimarts s’han deixat més d’un 2% del seu valor, mentre que els catalans han esmorteït millor la batzegada, amb un 1,51% en vermell. Tot i això, el balanç trimestral presentat per Torres, amb una alça del benefici del 23%, dona encara més arguments als inversors que reclamen una millor oferta pel capital sabadellenc. Els 2.900 milions de benefici declarats pel Banc de Bilbao han elevat el seu marge de capital per sobre del 13%. Així, deixen enrere en prop de quatre punts el mínim regulador imposat pel BCE, fet que atorga un important marge per valorar a l’alça les accions del Sabadell. Un marge que, abans del primer trimestre, ja era ample: els resultats anuals facilitaven l’accés a uns 1.900 milions d’euros per augmentar la càrrega de l’OPA. Ara, la xifra supera els 2.000 milions.
La batalla per la fusió
Un cop la CNMC completi la fase 2 d’estudi, l’OPA saltarà a les mans del ministeri d’Economia, que tindrà tres setmanes addicionals per estudiar una oferta a la qual sempre s’han oposat. El ministre Carlos Cuerpo, de fet, ha estat una de les veus més vehements contra la potencial adquisició, en alerta pels efectes perniciosos sobre clients particulars i corporatius a tot l’Estat, però especialment a Catalunya i al País Valencià. En aquesta fase 3, el Consell de Ministres pot imposar les seves pròpies condicions, sempre que aquestes no es refereixin a l’àmbit de la competència. En els darrers mesos, Cuerpo ha esgrimit arguments d’integració financera i equilibri territorial per justificar la seva oposició; mentre que el ministeri de Treball i Economia Social de Yolanda Díaz s’ha resistit contra els potencials acomiadaments fruit de la integració -uns 5.000, segons la directiva del Sabadell-. La Moncloa podria, fins i tot, prohibir la fusió, i obligar el BBVA a mantenir ambdues empreses separades.
La possibilitat d’una compra sense fusió ha enfrontat les directives de Sabadell i Bilbao, que han defensat postures diametralment diferents. Torres i Genç ha insistit en les nombroses tribunes públiques que han ocupat durant la campanya de l’OPA que les sinergies -les possibles retallades de costos- es mantindrien fins i tot amb els bancs separats. Des de Sabadell, però, s’ha alertat als inversors que bona part de la complementarietat desapareixeria. Per a González-Bueno, sense un gran tancament d’oficines, acomiadaments i unificació de sistemes, difícilment es podria assolir l’estalvi que espera BBVA.
La trinxera empresarial
A mesura que s’ha anat apropant la resolució de Competència, el món empresarial català ha elevat la pressió sobre les autoritats espanyoles. En el sue primer test de mercat, cal recordar, l’organisme va rebutjar la participació de prop de 80 organitzacions patronals, sindicals i econòmiques. La negativa va provocar el rebuig del món corporatiu, que ha apujat el to contra Fernández. Foment del Treball, sense anar més lluny, va portar a l’Audiència Nacional la decisió, a la cerca d’impedir, fins i tot, que l’OPA pugui tirar endavant. Per una altra via, la patronal de les petites i mitjanes empreses de Catalunya, Pimec, ha reclamat a la CNMC que aturi el procediment de compra, al·legant els forats de finançament que podrien patir les pimes del país en cas de concentració bancària. Poc abans de la resolució, la comissió va llançar un segon test de mercat lleugerament més obert, però sense la participació de tots els afectats. Pimec, segons ha pogut saber aquest mitjà, sí que va rebre la invitació a participar-hi; mentre que des de Foment “no han sabut res”. El veredicte final de competència, doncs, arribarà previsiblement el pròxim dimecres sense l’imput del conjunt del teixit empresarial.
