Fa una setmana van tornar a aparèixer els rumors de fusió entre el Banc Sabadell i el BBVA. El banc català va córrer a rebutjar l’oferta -com ja fa anys que insisteixen a cada roda de premsa per presentar resultats-, però l’entitat basca va decidir que passava a l’ofensiva i es llançava, per les dolentes, a comprar-ne la totalitat. L’estat no vivia una OPA hostil en el sector bancari des de l’any 1987, quan el Banco Bilbao -una de les entitats fundadores del BBVA- va intentar la -fracassada- compra de Banesto. Més enllà de les efemèrides, aquest intent de fusió comporta molts més conflictes: el més evident és la pèrdua d’influència, aquest cop molt notable, del teixit financer català a l’ecosistema bancari espanyol, amb l’absorció, si s’acaba de completar, d’un dels seus dos grans bancs. Més enllà d’això, Catalunya passaria a convertir-se en el territori de la Unió Europea amb més concentració bancària, o amb un oligopoli més accentuat, fet que priva de moltes possibilitats a ciutadans i empreses a l’hora d’accedir als serveis que ofereixen les entitats. Bona prova de tots aquests greuges han estat les reaccions polítiques, tan catalanes com a l’estat, ja que en la seva majoria han aprofitat per mostrar la seva preocupació l’alt grau de concentració que provocaria la desaparició del Sabadell.
Tot i aquesta més que evident reducció d’influència econòmica per part de Catalunya, el president de l’Institut Ostrom, Pau Vila, reconeix que la pèrdua és més simbòlica que no pas pràctica, recordant que des de la crisi del 2008 la banca europea està hiperregulada i que més que obeir al poder econòmic de Madrid respon davant del Banc Central Europeu (BCE). De fet, el BCE ja ha dit en diverses ocasions que el que vol és una concentració encara major de bancs, ja que complica que es repeteixi un escenari com el de fa 15 anys arran de la Gran Recessió. Per altra banda, el professor de la BSM-UPF i cap d’operacions d’Equity de Trea Asset Management, Xavier Brun, apunta que la influència de la banca catalana disminuirà i que amb la fusió s’hauran de cobrir les mateixes despeses que fins ara, però amb menys actors, fet que pot comportar dificultats per a les empreses i els ciutadans. A més a més, Brun apunta que es podria mitigar fent una reforma de la fiscalitat catalana i aconseguint que els ciutadans i les empreses paguin menys impostos, ja que facilitaria l’estalvi i la inversió posterior, depenen una mica menys de la banca a l’hora de demanar préstecs.
Per altra banda, la presidenta del grup d’assessors en inversions financeres de la comissió d’Economia Financera del Col·legi d’Economistes, Begoña Castro, apunta que l’operació del BBVA es pot mirar des de dos punts de vista ben diferents. Per un costat les directrius del supervisor europeu, el BCE, són clares: calen bancs més grans i forts. Des d’aquest punt de vista, l’OPA segueix el camí fixat. Ara bé, des del punt de vista social, la desaparició del Sabadell implicarà, a la força, una dificultat afegida per a les petites i mitjanes empreses del país, ja que tindran menys interlocutors a qui adreçar-se, sentencia Castro. Des d’aquest punt de vista, l’operació no és tan beneficiosa, apunta l’experta, ja que reduir el ventall d’opcions bancàries podria acabar comportant una “fugida de dipòsits“; un fet al qual també ha apuntat la consellera d’Economia i Hisenda del Govern, Natàlia Mas. De fet, Mas ha afegit que també podria provocar una pèrdua d’inversions estrangeres a Catalunya.
Gran greuge per a les pimes del país
Tots els experts consultats per Món Economia coincideixen en un fet: els principals perjudicats seran els petits i mitjans empresaris, especialment aquells que són prou grans per treballar amb més d’un banc, però petits per a cotitzar en borsa, apunta Vila. En aquesta línia, el director de l’Àrea de finançament de Pimec, Pere Cots, assegura que tot el que comporti mantenir els actors bancaris actuals serà una bona notícia per al teixit empresarial del país. El representant empresarial recorda que la gran majoria de les pimes treballen amb més d’una entitat i que a Catalunya, la immensa majoria té al Sabadell i el BBVA dins del seu pool. Si la fusió anés endavant, alerta, no mantindrien les condicions tal com les tenen actualment. Alhora, apunta que tradicionalment les empreses opten usar els productes que ofereixen els bancs tradicionals quan els toca executar inversions, per tant, perdre opcions els limita a l’hora d’actuar.
En aquesta línia Brun coincideix amb Cots, però recorda que ja fa anys que, de facto, el sistema bancari és un oligopoli i que, per tant, amb la potencial desaparició del Sabadell aquest “només s’accentuarà”. La conseqüència, explica el professor, serà que les condicions per donar préstecs s’enduriran a causa de la baixa competència dins del sector. Tot i això, segons el professor de la BSM, en els últims anys han aparegut diversos actors dins del sector financer d’on les empreses també poden captar aquesta inversió que podria arribar a desaparèixer, com els fons d’inversió o el direct lending.
Per tot plegat, Vila apunta que aquesta pèrdua del crèdit disponible també té un efecte en la millora de la productivitat del teixit empresarial: a menys crèdit, menys inversió, fet que acaba provocant l’estancament de la capacitat productiva. En resum, el president d’Ostrom assegura que si finalment es dona l’absorció, les “empreses tindran menys opcions de finançament bancari, el que provocarà menys possibilitats de creixement”. Des de Comissions Obreres, el secretari general de la Federació de Serveis de Comissions Obreres, Ramón González, apunta que els principals perjudicats seran els consumidors, ja que veuran dificultat l’accés al finançament, especialment les empreses, que hauran d’afrontar “més elements d’incertesa” al seu dia a dia.
Poc encaix territorial
Un altre fet destacable per part dels experts ha estat l’aparent poc encaix territorial que hi ha entre les dues entitats. Concretament, es tracta del segon i del tercer banc més importants a Catalunya, per tant, costa imaginar quines sinergies territorials poden existir. En aquest sentit, Vila recorda que en la fusió de CaixaBank i Bankia, el primer era molt potent a Catalunya i el segon a Madrid, i semblava prou factible l’encaix per guanyar múscul a tot el territori espanyol. Ara bé, en el cas del Sabadell i el BBVA no és així, ja que aquest exercici de guanyar presència al territori per part del banc basc es va fer amb la crisi financera del 2008 quan van absorbir Catalunya Caixa -que incloïa Caixa d’Estalvis de Catalunya, i les de Tarragona i Manresa- i Unnim -que integrava les Caixes de Manlleu, Sabadell i Terrassa-.
En aquesta línia, Brun apunta que aproximadament un 30% de les oficines de l’entitat resultant patirien encavalcament, un fet que, probablement, obligaria a tancar-ne moltes. Castro, per la seva part apunta que amb l’operació el BBVA guanyaria quota de mercat, però avisa que diversos analistes bancaris ja estan dient que estratègicament, l’OPA no sembla acabar d’encaixar del tot. Finalment, Cots admet que li sembla estrany el moviment del BBVA, ja que considera que amb la forta presència que ja tenen a Catalunya, podrien haver mirat a un altre territori, sigui estatal o internacional- per mirar de continuar creixent.
El diàleg social català també està en contra de l’OPA
Des del diàleg social també han mostrat la seva oposició. Per una part, des de Pimec han “rebutjat frontalment” la possible operació a tots els nivells. El president de la patronal, Antoni Cañete ha insistit en el fet que les “les pimes són les grans perjudicades per aquesta operació, que suposa un increment en el nivell de concentració i que tindrà com a conseqüència una major dificultat en l’accés al finançament”. A més, ha afegit que aquest tipus d’operacions són “contràries als interessos de les pimes” i per al conjunt del sistema financer. En aquest sentit, Cañete ha defensat que “necessitem entitats financeres sòlides i l’OPA hostil no només redueix l’actual oferta del mercat, també posa en risc l’estabilitat financera del país”.
Des dels sindicats han seguit en la mateixa línia. En aquest sentit, González ha assegurat a Món Economia que la possible operació “suma incertesa entre els treballadors” i ha convidat a tots els actors a “reflexionar sobre la concentració bancària”. Alhora, insisteix en el fet que la fusió pot comportar una reducció important de les oficines del Sabadell i del seu personal. Cal apuntar, que si finalment es dona l’entitat resultant acumularia el 34% de les oficines bancàries a Catalunya, només per darrere de CaixaBank, que té quasi el 40% dels emplaçaments.
A més a més, el sindicalista recorda que la situació es dona enmig de la negociació pel nou conveni col·lectiu del sector de la banca. És per això que ha accentuat que des del sindicat vetllaran perquè els treballadors tinguin les millors condicions possibles i ha titllat a la patronal, l’Associació Espanyola de la Banca de “manca de responsabilitat”.
Nou enfrontament entre Foment i la CEOE
Per altra banda, aquesta operació ha tornat a provocar una nova ruptura entre les patronals de les grans empreses catalana i espanyola, Foment del Treball i la CEOE. Per una banda, Foment s’ha oposat al moviment, mentre que l’entitat presidida per Antonio Garamendi s’hi ha mostrat a favor. De fet, el president de la patronal catalana, Josep Sánchez Llibre, ha assegurat que “els grans perdedors seran les pimes catalanes i, per tant, també les empreses espanyoles” i que moltes d’elles quedarien “orfes de finançament”. De fet, des del punt de vista de Foment “el creixement de concentracions financeres s’hauria de fer a Europa i no a Espanya”.
Per altra banda, la CEOE, en contra de les opinions de la majoria dels agents econòmics i polítics de l’estat, ha apel·lat a la “llibertat” per justificar la posició del BBVA. “Les empreses són lliures d’actuar, de participar i de fer ofertes o no”, ha argumentat Garamendi durant una intervenció al cinquè fòrum internacional organitzat pel diari Expansión. El dirigent empresarial ha emès un missatge similar al que fa servir per justificar la fuga de seus socials d’empreses catalanes arran de l’1 d’octubre; tot i el suport del teixit de negoci català -que també forma part de la seva organització- del seu retorn.
1 
