La batalla oberta pel BBVA el passat mes d’abril per integrar sota la seva estructura el Banc Sabadell ha passat per diverses fases. En un primer moment, el conjunt del món financer entenia que la diferència en mida i capital de les dues entitats facilitaria el camí per als opants, que tindrien un accés fàcil a la compra d’un dels seus principals competidors. El president basc, Carlos Torres, esperava un procés curt i ràpid, resolt en fase 1, i unes condicions favorables similars a les que van modular la integració de Bankia en CaixaBank. El procés, però, s’ha fet molt més llarg, amb un estudi de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència que s’ha allargat prop d’un any i l’oposició de virtualment tot el món patronal i sindical, així com de les diverses administracions implicades. Els mesos d’espera han capgirat el valor de l’oferta del Banc de Bilbao: el bescanvi que va posar Torres sobre la taula oferia un valor substancial als inversors sabadellencs la passada primavera, però onze mesos després aquest valor s’ha desplomat. De fet, els accionistes vallesans, en cas d’accedir a l’OPA el dia d’avui, perdrien 950 milions d’euros en valor agregat.
Segons han traslladat a Món Economia diversos accionistes minoritaris del banc català, i ha confirmat la mateixa entitat en un comunicat en les darreres hores, la prima de l’operació és, ara per ara, negativa en un 6,9%. És a dir, l’oferta del BBVA infravalora el Sabadell en prop de set punts percentuals; un forat que, calculat sobre els 13.814 milions de capitalització total de l’entitat que registra la borsa espanyola, ascendiria fins a poc més de 953 milions d’euros. A més, el pas de les setmanes que encara queden per resoldre l’operació podria deixar els biscaïns en una posició encara pitjor. El valor comparat de les accions continuarà avançant, i fonts del mercat apunten a aquest mitjà que “no hi ha indicacions que s’hagi de revertir la tendència”. És a dir, que el Sabadell continuaria avançant a un ritme lleugerament millor al de BBVA, deixant encara més enrere el bescanvi ofert ara fa un any.
Les dades del BME, de fet, confirmen aquesta apreciació. El darrer mes ha propinat una important batzegada a les cotitzacions bancàries. El mercat considera que el sector financer serà el més afectat pels estralls de la guerra aranzelària iniciada pel president dels Estats Units, Donald Trump. Així, el conjunt de les entitats de l’Ibex -així com les de la majoria de selectius europeus- estan en números vermells des del fatídic Dia de l’Alliberament. L’enfonsament de BBVA en aquest període, però, ha estat molt més intens que el del Sabadell. Durant l’abril, la companyia basca ha perdut un 5,6% del seu valor, uns 70 cèntims per acció, i va tancar la sessió del passat dimecres als volts dels 12,06 cèntims per títol. Les accions catalanes, per la seva banda, haurien perdut en les mateixes setmanes un 2,5% de la seva cotització, fins als 2,56 euros per unitat.
La prima negativa que “sempre seria positiva”
La caiguda a nivells negatius, que es va consumar a finals del passat mes de gener, no entrava en els plans de Torres. Malgrat que el banc basc defensava que una caiguda en el marge és normal en qualsevol procés d’adquisició, Torres sostenia que aquest sempre es mantindria per sobre de zero. De fet, alertava que, sense l’OPA, les accions catalanes s’exposaven a una caiguda substancial -una tesi que el CEO del Sabadell, César González-Bueno, ha negat en diverses ocasions davant els mitjans-. Segons els càlculs dels accionistes minoritaris, la prima va caure ràpidament: en un primer moment, la plusvàlua fregava el 30%, però l’avantatge en la valoració va durar sis mesos. Els canvis en l’oferta per incloure els dividends -que han deixat el preu proposat en 5,3456 accions del Sabadell per una acció de BBVA i 70 cèntims- van alentir el procés, però els números vermells contra el BBVA es fan cada cop més elevats. El pròxim dijous, el Sabadell presenta els seus resultats trimestrals, amb unes bones expectatives dels analistes financers per la nova activitat de crèdit i una menor pressió fiscal. La reacció de la borsa a aquest balanç pot ser clau per al devenir de l’OPA.
