La salut borsària de Grifols no ha trobat un període perllongat d’estabilitat d’ençà de l’inici de la crisi provocada per l’informe del fons baixista Gotham City Research. Les primeres jornades de l’any, la multinacional catalana d’hemoderivats cotitzava per sobre dels 15 euros, poc abans del salt al buit que van suposar les acusacions de maquillatge dels comptes provinents dels Estats Units. Des de llavors, ha estat difícil dibuixar una tendència clara; especialment pels alts i baixos que patia la companyia: cada bona notícia, des d’una resolució favorable de la CNMV fins a uns resultats modestos, però positius, xocava amb una alerta al mercat. Ara, amb una estranya xifra a prop dels 10 euros per acció -uns dos dígits que només s’han recuperat en comptades ocasions des del febrer-, la farmacèutica catalana sembla haver trobat la palanca d’una cotització estable. “La major part de la recuperació respon a la possible OPA de Brookfield“, comenta en conversa a Món Economia l’analista de mercats Javier Cabrera. La intenció del vehicle inversor canadenc d’excloure la companyia de la borsa, a un primer preu en línia amb els valors actuals -els 10 euros que frega ara per ara la industrial-, engresca prou el capital per allunyar les armes comptables i judicials que podien amenaçar-la les anteriors setmanes, des de correccions comptables fins a una possible demanda d’acció col·lectiva des de Los Angeles. Ara bé, fins i tot si la família fundadora s’avé a negociar, el professor dels Estudis d’Economia i Empresa de la Universitat Oberta de Catalunya Joaquim Clarà preveu un duel al cim per acabar pactant unes condicions finals que, ara per ara, allunyen les parts. “Serà un standoff“, preveu l’expert.
Els motius per mantenir una oferta als volts dels 10 euros l’acció per part de Brookfield són diversos. En primer lloc, sense una operació com aquesta sobre la taula, el valor dels títols de la catalana seria possiblement molt més baix que els 9,77 euros amb els quals ha tancat la sessió d’aquest dimarts a l’Ibex-35. “Si l’OPA no tirés endavant -raona Cabrera- possiblement veuríem una correcció substancial” a la baixa a les pantalles del parquet madrileny. Ara bé, els avenços des del Canadà són cada cop més clars: el passat dimecres, el portal estatunidenc Bloomberg avançava que hi havia moviments per aixecar més de 9.500 milions d’euros de finançament dedicats a l’operació. Llavors, el títol de la farmacèutica respirava amb dificultats per sota dels 9 euros, i en només cinc dies s’ha disparat un 10%. La dedicació del fons suggereix, per a Clarà, “que les accions es revaloraran”; atès que, a falta d’un posicionament oficial, l’empenta de la firma de Toronto suggereix un resultat afirmatiu. Ara bé, en l’estat actual la prima del futurible preu és molt minsa, de poc més de dos cèntims per cada títol, fet que pot tirar enrere bona part de l’accionariat. Els primers, la família fundadora: els Grifols sostenen prop d’un terç de la propietat de la farmacèutica a través de diverses societats -a més de, com subratlla l’analista de mercats, una certa lleialtat per part d’inversors institucionals i particulars disposats a seguir les seves indicacions-. “Ells ja van dir que no estaven disposats a vendre, però s’ha de veure si és una veritable declaració d’intencions o estem davant d’una estratègia per mantenir el valor”, exposa per la seva banda l’acadèmic.
Les lectures des del mercat són diverses, i denoten la important inseguretat que encara envolta el futur immediat de Grifols. Per una banda, la família fundadora es resisteix; i els accionistes institucionals i particulars que van entrar al capital de la catalana abans de la crisi veurien en una venda a 10 euros un important pas enrere respecte de la seva inversió inicial. Per una altra, la situació actual de l’empresa, amb un endeutament que volta els 9.300 milions d’euros fins i tot després de la venda del 20% de Shanghai RAAS, convida a fer moviments agressius. A parer de Cabrera, de fet, limita les possibilitats: “En la seva situació actual, Grifols no pot negociar gaire; si Brookfield no treu alguna cosa en clar, o l’OPA es fa a 10 euros o no interessa”, argumenta l’analista. Clarà, diametralment oposat, assumeix que el fons canadenc “haurà d’augmentar les primes”. De fet, l’objectiu de finançament de 9.500 milions d’euros suggereix que els financers “esperen haver de pagar més”, si bé reconeix la necessitat d’un marge per dedicar part de la nova capitalització a eixugar el passiu. Més enllà del sentit de l’oferta, les fonts consultades coincideixen que els moviments del potencial comprador apunten a un procés avançat.
El valor real de Grifols
“Brookfield ha fet un moviment estratègic: amb els seus anuncis, l’aturada de cotització per evitar moviments amb volatilitat… És un terratrèmol, i voldran seure a negociar”, conclou Clarà; que veu “molta fiabilitat” en els missatges que envien al mercat. Segons les darreres informacions publicades -així ho explicava un inversor al portal Finanzas.com, entre altres- des de la direcció apostarien per una xifra més propera als 15 euros, allà on es trobava el valor de la multinacional abans de la crisi de Gotham. Més enllà de com s’acabi concretant l’oferta, però, els experts consultats apunten que l’actual valoració de la companyia va més en línia amb el valor dels seus actius i la seva capacitat de negoci. “Jo diria que la cotització real és més a prop als nivells actuals”, raona l’analista, que no pas a les escales que s’havien arribat a llegir no només en els mesos previs al 2024; sinó abans de la pandèmia. Cal recordar que el títol de la multinacional catalana va arribar a fregar els 30 euros el febrer del 2020, poc abans de la davallada generada per la crisi sanitària de la covid-19. “El 2022, el valor de l’acció arribava a superar en un 40% el valor patrimonial net de l’empresa”, estima Clarà; que subratlla com els moviments d’enguany han provocat que els inversors redueixin a mínim la prima que s’hi pot assignar.
Una millora operativa
Més enllà de les respostes del mercat, ambdós experts constaten que la millora -operativa, orgànica i de negoci- a Grifols és palpable. La sortida de la família fundadora de tots els seus càrrecs executius, unida al nomenament de Nacho Abia com a conseller delegat i la transició de Thomas Glanzmann a una presidència no executiva que ocuparà a partir del 2025 denoten, a parer de Cabrera, un “compromís amb la transparència” que, després de les acusacions llançades contra la catalana i d’una comptabilitat que l’expert descriu com a “agressiva”, ha permès “retornar part de la confiança” dels inversors en la marca i la gestió de Grifols. Per altra banda, els resultats del segon trimestre d’enguany posen la primera pedra en la resolució d’un dels grans problemes que el capital detectava en la companyia: la dificultat per generar flux de caixa, fet que impedia el camí orgànic per eixugar l’endeutament. Amb un limitat, però present resultat positiu de 36 milions d’euros, una “bona notícia” al balanç, la companyia llança el missatge que es troba en el camí de la recuperació. L’expert, però, apunta que aquest bon rendiment s’ha de “mantenir durant molts trimestres” per acabar de tancar tots els forats. Una tasca que, afegeix Clarà, no hauria de ser especialment complexa; atès que “ningú ha dubtat mai que Grifols sigui rendible” i el seu nucli de negoci manté uns marges saludables a un sector d’alt valor afegit.
Ara bé, una resolució definitiva dels problemes de caixa a base de balanços en verd implica una estratègia a llarguíssim termini -“potser a mitja dècada”, alerta el professor-. Una segona palanca a activar seria tornar a les desinversions. Per a Clarà, l’operació SRAAS marca el camí: deixar anar part del control sobre actius de la companyia sense vendre’ls completament. Un full de ruta que, sosté, s’hauria de fer “de manera molt gradual, sense vendre de forma ràpida”; per anar deixant enrere el passiu sense disparar cap alarma inversora. Cabrera, per la seva banda, es mostra curós amb qualsevol desinversió d’aquesta mena, atès que l’empresa “s’acaba descapitalitzant, a llarg termini és una liquidació”. A més, les desinversions envien un missatge als mercats oposat a l’estabilitat que fa seva Grifols, atès que sortir a buscar compradors confirma que “hi ha problemes per pagar el deute”. Amb tot, caldrà esperar moviments oficials, atès que ni Brookfield ha passat a l’atac explícit ni Grifols s’obre a la resta d’estratègies. Amb una acció a prop de 10 euros, però, la pau és més senzilla.
