Des del passat mes de maig s’ha escrit rius de tinta sobre l’Oferta Pública d’Adquisició (OPA) hostil del BBVA sobre el Sabadell. Ara bé, no ha estat fins aquest inici de curs que els màxims responsables dels bancs s’han posat a fer una verdadera campanya per intentar convèncer els accionistes que bescanviïn les accions o no i explicant els perquès de si és una bona o mala oferta. Sense anar més lluny, en les últimes setmanes el president del BBVA, Carlos Torres, i el conseller delegat del Sabadell, César González-Bueno, han anat a ESADE a defensar la seva postura. En el cas del primer, Torres ja va alertar que si l’oferta falla el preu de l’acció podria tornar a cotes molt baixes i va defensar que es podrien generar moltes sinergies, especialment en els negocis de pimes de tots dos bancs. Bona part del discurs va adreçat a un actor cabdal en tot el procés, la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), pocs dies abans que prengui la decisió definitiva sobre la potencial compra. Segons el calendari marcat per l’organisme, hauria de valorar l’encaix al mercat durant la primera setmana del novembre
En aquest sentit, l’investigador titular de l’Institut Ostrom, Roger Medina, avisa que, ben segur, la CNMC ”imposarà unes compensacions” a l’OPA i apunta que podrien anar en una línia semblant a les que ja va marcar la fusió per absorció entre Bankia i CaixaBank -talment com defensa, de fet, la directiva de l’entitat d’arrel basca-. En aquella ocasió, Medina recorda que el regulador va optar per anar municipi per municipi per dirimir aquells indrets on realment s’afectava la competència bancària, especialment en poblacions o l’entitat passava a tenir un monopoli. És per això que la CNMC els va obligar a no abandonar-les i mantenir-hi el caixer automàtic i les oficines. Per tot, l’expert conclou que, més d’hora o més tard la CNMC, acabarà donant la validació a l’operació -sempre, això sí, complint aquestes condicions de competència-.
Tot i aquesta confiança en el sí a la compra, l’analista de mercats Javier Cabrera, recorda que ja fa mesos que el BBVA va reduint davant l’opinió pública la potencial afectació en competència de la compra no serà tal. El mateix Torres ha assegurat en moltes ocasions que l’operació aportarà moltes sinergies positives i serà molt beneficiosa, especialment per a les petites i mitjanes empreses -un teixit en tensió d’ençà de l’anunci de l’oferta pública d’adquisició-. Aquests girs discursius, apunta Cabrera, tenen com a fi única “excusar-se davant la CNMC” i accelerar el procés de validació. Una estratègia per enfrontar a priori les complicacions que, a parer de l’expert, podrien arribar a través de les imposicions del regulador per validar l’OPA. Sobre aquestes exigències, l’analista i director del màster en mercats financers de la BSM-UPF, Xavier Brun, també recorda que, a la pràctica, ja hi ha poca competència dins del sector i que passar de 4 a 3 bancs tampoc afectarà tant el sistema actual Assevera, de fet, que el BBVA serà molt més eficient i que el Sabadell “s’ha quedat petit”.
Tot i això, sí que reconeix que els principals afectats seran les petites i mitjanes empreses d’aquells indrets on té molt negoci el Sabadell. És a dir Catalunya, País Valencià i les Balears. Concretament, detalla Brun, com passaran a ser clients d’un banc molt més gran amb molts més mercats on incidir, aquestes pimes perdran prioritat en l’operativa de l’entitat resultant, atès que seran una part molt més petita del seu negoci general.
Divisió d’opinions amb el pas a fase 2 de la CNMC
Tot plegat porta a aquests inicis de novembre un nou capítol del serial, la decisió de la CNMC. Als volts del dia 9 de l’onzè mes de l’any el regulador s’ha de pronunciar sobre si accepta o no l’operació o de si decideix fer una investigació més exhaustiva. En aquest punt, els tres analistes i experts mostren disparitat d’opinions. Per un costat Medina i Cabrera consideren que, efectivament, la CNMC decidirà perllongar l’estudi de l’operació, ja que es tracta d’una OPA complexa. El membre de l’Institut Ostrom recorda que la fusió de Bankia i CaixaBank ja va passar a fase 2 en el seu moment, si bé és possible que l’organisme vegi alguns problemes o conflictes que obliguin a estudiar més a fons l’operació i les seves conseqüències. Alhora, Cabrera assegura que les declaracions del ministre d’Economia, Carlos Cuerpo, durant les últimes setmanes “són un avís” per a navegants i obren les portes a allargar el procés, que amb tota possibilitat s’allargarà fins al segon trimestre de l’any que ve. Moncloa, cal recordar, ha estat un dels més ferms detractors de la fusió d’ençà dels primers anuncis; arribant fins i tot a comprometre’s a “posar peu en paret” amb el projecte.
Per altra banda, Brun, considera que no caldria allargar l’estudi de l’operació, ja que la majoria dels reguladors hi han donat el seu vistiplau, fet que ha diluït l’atenció dels polítics. A més, apunta que des del seu punt de vista només caldria dilatar-ho en cas que el país pogués viure una situació inestable en els pròxims mesos, com per exemple unes eleccions -fet que no es preveu a curt termini, malgrat l’inestable majoria que fonamenta l’executiu de Pedro Sánchez-. Amb tot, l’acadèmic apunta a una resolució durant el primer trimestre de l’any que ve.
La defensa del Sabadell
A més de tots els esculls que li queden per davant al BBVA per aconseguir prendre el control del Sabadell, serà el mateix banc català qui que ensenyarà les urpes fins al final per intentar evitar-ho. En les últimes setmanes el president del banc d’origen català, Josep Oliu, i el seu conseller delegat, César González-Bueno, ja han repetit en diverses ocasions que consideren que l’OPA “no té opcions de sortir”. Des del punt de vista dels analistes consultats, ambdós dirigents intenten convèncer els accionistes perquè no els abandonin, demostrant que són un banc sòlid i amb futur.
Un exemple d’aquesta política és l’augment de dividends que van anunciar el passat mes de juliol. En aquest sentit, Cabrera recorda que, tradicionalment, els accionistes menudistes “valoren molt els dividends”, i considera que l’estratègia usada pel Sabadell és tangible per als accionistes i controlable per part del banc. En aquesta línia, Medina afegeix que el banc català “ho intentarà tot” per evitar l’OPA.
La segona via de la defensa del Sabadell és l’oferta en si. Actualment, el BBVA ofereix un intercanvi de 5 accions del Sabadell a canvi d’una seva, que el banc català considera “clarament insuficient”. Ara bé, Brun exposa que “mai, en cap moment de la història”, una empresa que hagi patit una OPA hostil ha reconegut que, efectivament, el preu pel qual intenten comprar-la és justament l’adequat. De fet, si fos així deixaria de ser una OPA hostil a la pràctica. Alhora, l’analista i professor, indica que si realment fos insuficient, ja hagués donat senyals i fins ara no ho ha fet. Tot i això, tots tres consideren que serà clau el paper que jugaran els accionistes minoritaris, ja que el Sabadell té una gran base d’aquesta mena de capital, encara que no ha transcendit quins són els percentatges exactes.
L’horitzó internacional de BBVA: “Deixar de ser un banc mexicà”
Per altra part, Brun argumenta que el principal motiu del BBVA per intentar adquirir el Sabadell no és la voluntat de ser més grans i eficients pel simple fet de ser-ho, sinó que és per deixar de ser considerat un “banc mexicà o turc” als mercats internacionals. En aquest sentit, Brun explica que quan el banc d’origen basc demana un bo als mercats, aquests hi apliquen els interessos de països com Mèxic o Turquia, ja que la immensa majoria dels beneficis i ingressos del banc provenen d’aquests entorns. És per això que l’analista considera que una manera molt senzilla de revertir aquesta situació és créixer molt ràpidament a l’altre mercat on és fort el BBVA, Espanya. Una teoria que també comparteix, l’analista d’XTB, Javier Cabrera, que assegura a Món economia que l’operació donaria “fortalesa a la part espanyola del banc” i devaluaria la importància de Mèxic i Turquia als comptes de resultats del Grup. Dins d’aquest mercat hi ha tres bancs als quals es podia absorbir com són el Sabadell, Bankinter i Unicaja. Es va decantar pel primer, argumenta Brun, perquè és fort en mercats que ja coneix com el català, el valencià o el balear.
Aquesta explicació tira per terra tot el que el BBVA ha defensat en tot moment que aquesta fusió també busca crear un banc gran i europeu tal com ja fa anys que reclama el Banc Central Europeu (BCE). Ara bé, els analistes descarten per complet aquesta possibilitat, ja que fins i tot amb la fusió el banc basc no podria competir amb gegants europeus com Deutsche Bank o BNP Paribas. De fet, Cabrera assegura que fins i tot amb l’operació podria ser que el BBVA no fos considerat el banc més gran de l’Estat perquè en diverses estadístiques CaixaBank el continuaria superant. En aquesta línia també es pronuncia Medina, que assegura que, efectivament, el BBVA busca reforçar la seva posició al mercat espanyol.
1 
