La borsa dels Estats Units, abans un nucli de valors industrials, ja no és res sense les grans tecnològiques. Segons confirma l’analista de mercats Javier Cabrera, les companyies d’intel·ligència artificial són responsables de “la major part” de les alces dels selectius generalistes al parquet de Nova York. I els resultats, segons el món financer, sosté aquest lideratge: un recent informe de Goldman Sachs revela que els principals valors tecnològics del país registren un creixement en els darrers mesos pròxim al 25% en els seus fonamentals; mentre que la resta del teixit industrial només ho ha fet en un 7%. Són, a més, els valors que millor naveguen els moments d’eufòria: després del tancament del simposi monetari de Jackson Hole, a càrrec del president de la Reserve Federal, Jerome Powell, les principals firmes del sector es van disparar més d’un 1% després de diverses jornades d’alentiment, entre la por a uns tipus d’interès elevats i l’abordatge sense treva del president dels EUA, Donald Trump. Ni la Fed ni la Casa Blanca, però, tenen tants ulls del mercat a sobre com els que concentrarà Jensen Huang el pròxim dimecres: el CEO de Nvidia, la companyia més valuosa del planeta -amb una capitalització de quatre bilions de dòlars- comunicarà els resultats del segon trimestre de la seva multinacional enmig d’un terrabastall per a la seva indústria. El balanç de la manufacturera de xips de memòria pot ser l’esdeveniment que marqui amb més intensitat la salut de la borsa en els pròxims mesos.
Els analistes no tenen certeses a què agafar-se per fer unes previsions sòlides de com li haurà anat a Nvidia el darrer trimestre. No és comparable en escala a cap altra companyia del sector, per una banda. Per l’altra, els valors homologables no han mostrat un comportament uniforme. AMD, l’altra gran fabricant de memòries gràfiques essencials per a les intel·ligències artificials més avançades, va decebre els analistes, amb uns guanys per acció per sota de les expectatives. Segons la consellera delegada, Lisa Su, la rebaixa respon a un “retrocés any a any del negoci de la IA als Estats Units”; així com a la realitat aranzelària, que va bloquejar les vendes dels xips d’última generació als consumidors xinesos.
A més, el creixement d’AMD pot esdevenir una mala notícia per a Nvidia, en tant que cada cop més models -OpenAI, creadors de ChatGPT, entre altres- s’han compromès a fer servir les seves màquines com a alternativa a les que comercialitza Huang. En concret, el darrer xip Instinct MI350, té capacitats tècniques similars al GB200, el darrer model de la competència dirigit a entrenar i modular els models de llenguatge artificials.
Res no la pot fer créixer
Per altra banda, companyies d’IA més pures mostren creixements sostinguts. És el cas d’Astera Labs, especialitzat en infraestructura dedicada a la intel·ligència artificial, que va guanyar 51 milions de dòlars el segon trimestre de l’any, i va disparar la seva cotització un 114% en els 30 dies posteriors a la jornada de resultats. De fet, Astera s’expandeix molt per sobre de la mitjana de la indústria dels semiconductors, que mostra una millora del rendiment també substancial, d’un 40%, però fora d’aquesta escala. Enmig d’aquesta dicotomia, les firmes d’anàlisi novaiorqueses asseguren que els de Huang podrien, fins i tot, disparar-se per sobre de les estimacions prèvies, ja ambicioses.
Segons els experts de JPMorgan, el benefici per al període març-juny oscil·larà entre els 46 i els 47.000 milions de dòlars, per sobre dels 45.000 milions que prometia la directiva; mentre que el tercer quartil seria encara més agressiu, fins als 54.000 milions. Tot i això, la tecnològica podria haver tocat sostre i, tot i que els observadors financers continuïn fent lectures massa conservadores de les seves xifres, una bona notícia com la que es projecta podria no ser suficient per accelerar de nou el valor de la companyia. “És complicat que causi un nou rally“, declara Cabrera, entre les empreses del seu entorn. En una branca industrial morosa del futur, Nvidia podria haver arribat al límit de crèdit.
Val Nvidia el que costa?
En aquest panorama financer, ni tan sols el gran valor borsari del món està mancat de detractors. Hi ha analistes, val a dir, que consideren que cal “comprar accions d’Nvidia”; fins i tot als valors actuals. És el cas de Ruben Roy, analista del banc d’inversió Stifel, que considera que “la demanda és robusta i els problemes de proveïment, limitats”. Ara per ara, els títols de la tecnològica superen els 180 dòlars; però el consens del mercat hi atorga un potencial de l’11%, fins a fregar els 199 dòlars. Altres, però, han entrat en alerta màxima -no només per Nvidia, sinó per tot el sector tecnològic-.
Entre les banderes vermelles, hi ha una relació inimaginable entre el preu de l’acció i el negoci real de les companyies. La fabricant de xips, sense anar més lluny, cotitza a un valor 42 vegades més elevat que els seus guanys; i 33 vegades per sobre de la xifra de vendes. No és, però, el valor més problemàtic: Tesla, ja enfonsada pel rol del seu CEO, Elon Musk, en l’administració Trump, ha pagat la patacada amb un retrocés fins als 800.000 milions de dòlars; 197 vegades més que el seu benefici. Segons apuntava el gestor de fons Simon Edelsten en un recent article al Financial Times, una relació com aquesta fa pràcticament inevitable una “correcció” forta, en tant que apunta a unes accions sobreescalfades. “Ara mateix, no tindria accions ni d’Nvidia, ni de Tesla ni d’Alphabet“, explicava l’inversor.
L’enemic a casa
A aquesta inestabilitat al conjunt del món inversor tecnològic s’afegeix una amenaça política que ja plana sobre totes les indústries estratègiques dels EUA. El president Trump fa setmanes que lidera una càrrega pública per controlar, activament o passiva, el sector dels microxips, dels semiconductors i de la IA. Sense anar més lluny, va obligar tant Nvidia com AMD a aportar un 15% de les seves vendes a la Xina per recuperar les llicències comercials al país, revocades pel seu mateix govern el passat mes de febrer. A més, després d’una guerra sense quarter amb el nou CEO d’Intel, Lip-Bu Tan, a qui acusava d’estar “compromès” per interessos xinesos, el cap de setmana l’administració va confirmar la seva intenció d’irrompre al capital de la foundry amb un 9,9% de les accions -una maniobra que recorda al de Pedro Sánchez amb Telefónica, per exemple-.
Ho va fer sense compra, a més: ha fet servir les subvencions garantides per l’administració Biden per fonamentar la seva entrada al capital. En la seva xarxa social Truth Social, a més, el president ha assegurat que hi haurà “més tractes” com aquest. “Per què la gent estúpida no està contenta amb la compra? No vaig pagar RES per Intel, que val 11.000 milions de dòlars. Signaré acords pel nostre país cada dia”, s’ha compromès el mandatari. Els ulls, del capital, naturalment, han anat a parar a Nvidia i AMD, les dues obsessions de Trump per evitar que la Xina incorpori alta tecnologia estatunidenca a les seves capacitats polítiques i militars. Res, doncs, és segur al món dels xips de memòria.
