La reindustrialització de Nissan podria tenir data final. Goodman -l’empresa australiana encarregada de la logística de les instal·lacions- preveu arrencar el projecte als terrenys de l’antiga empresa japonesa a la Zona Franca el 2024. En aquest sentit, totes les parts implicades en la que podria ser una de les operacions industrials més enrevessades dels últims anys, estan d’acord en anunciar que l’any que ve podria ser l’any en el qual les instal·lacions quedarien acabades, el que no vol dir que automàticament es posessin en marxa. “Ja hem començat a enderrocar els edificis que no s’utilitzaran, confiem que a finals d’aquest any puguem tancar l’acord amb algun client i així poder començar les obres el 2024”, ha assenyalat aquest dimarts Ignacio García-Cuenca, mànager de Goodman a Espanya.
En la segona jornada de la Barcelona New Economy Week (BNEW) al DFactory, García-Cuenca ha detallat que es construirà una nau multinivell de 24 metres d’alçada (dues plantes de 10 metres cadascuna), es comercialitzarà una superfície de fins a 140.000 metres quadrats i que l’objectiu és aconseguir entre tres i cinc empreses –locals, estatals o internacionals- com a inquilines. Ho ha explicat en unes declaracions posteriors a la xerrada a la qual ha assistit acompanyat dels alts representants de totes les parts implicades en el procés de reindustrialització. “Jo crec que això acabarà amb quatre o cinc empreses com a màxim, pel volum d’espai que necessiten. I, fins i tot, podrien ser només tres grans operadors logístics”, ha apuntat.
Tal com s’ha fet públic, les antigues instal·lacions de Nissan quedaran dividides en diferents parts. Goodman és la companyia que va guanyar el concurs públic per construir la logística dels projectes, però ja hi ha altres cares conegudes que han decidit formar part de la iniciativa. De fet, la companyia australiana es va presentar de la mà del D-Hub, un conglomerat d’empreses liderat per Tech i QEV Technologies. “Som una part de la solució al model industrial actual”, ha explicat Carlos Soler, CFO del Hub Tech Factory de QEV. Ell mateix ha assegurat que ja treballen per “tornar a posar en marxa la fàbrica amb el seu model de negoci”. En aquest sentit, tot i que no ha especificat temps, ja tenen algunes empreses interessades en les instal·lacions, com per exemple Cherry, la companyia xinesa que va renunciar a fer-se amb el projecte de reindustrialització quan Nissan va decidir marxar de Barcelona. “La primera companyia podria començar a treballar la primavera del 2024” ha explicat Soler, qui ha dit que es tracta d’una empresa americana especialitzada en la producció de camions elèctrics.
Així doncs, les dues primeres peces de la reindustrialització, és a dir, Goodman i el D-Hub, ja han començat les converses i sembla que es trobin molt a prop de tancar els contractes d’explotació de les instal·lacions un cop estiguin construïdes. La tercera peça clau que juga un paper important en aquesta equació és Silence, l’empresa catalana de mobilitat sostenible dirigida per Carlos Sotelo. Aquesta empresa no depen de cap de les dues anteriors sinó que s’ha quedat una de les parts de les instal·lacions i també preveu començar a fabricar els cotxes com més aviat millor. De fet, Sotelo ja havia dit en algunes declaracions anteriors que si la situació continuava estancada “començarien a treballar ells“, cosa que ja ha passat, perquè la planta de Silence ja és operativa a la Zona Franca. A part, durant la conferència d’aquest dimarts, el fundador de Silence ha expressat que aquesta reindustrialització és una oportunitat per liderar la transició en àmbit nacional: “Aquí hi ha una oportunitat industrial molt gran per Barcelona, per Catalunya i també per Espanya”.
L’entrada a borsa marca l’inici de l’èxit empresarial del projecte
Paral·lelament a les afirmacions dels principals líders dels actors que conformen la reindustrialització de Nissan, QEV Technologies ha debutat aquest dimarts en Euronext Amsterdam amb una capitalització de 221 milions d’euros, ha explicat l’empresa en un comunicat. El debut en borsa de l’empresa es produeix després de la fusió amb Spear Investment, una companyia promoguda per AZ Capital i STJ Advisors. L’empresa catalana ha explicat que l’operació li ha permès obtenir 23,1 milions d’euros de capital “per a donar suport” al seu pla de negoci.
En altres paraules, aquesta entrada a la borsa podria convertir-se en un important impuls per aconseguir l’èxit del projecte: “L’import aixecat permetrà a QEV Technologies accelerar l’avanç en el projecte de reindustrialització en clau elèctrica, obrirà la porta a l’entrada de nous inversors privats i permetrà continuar amb el desplegament dels fons corresponents” al Projecte Estratègic per a la Recuperació i Transformació Econòmica del Vehicle Elèctric i Connectat (Perte VEC), ha explicat la companyia. De fet, el CEO de QEV, Joan Orús, ha explicat que el capital obtingut “permetrà accelerar la implementació” del projecte i que l’operació demostra la confiança del mercat en l’empresa.
La incògnita dels llocs de treball
Quan Nissan va decidir marxar de Barcelona també va deixar al carrer un total de 2.500 treballadors. Tot i que hi va haver algunes jubilacions anticipades, se’ls va prometre un lloc de feina dins dels nou projecte de reindustrialització, així com una indemnització adient per l’acomiadament col·lectiu. El procés de reindustrialització, però, va tard i part dels antics treballadors de Nissan ja han trobat altres feines. De fet, en una entrevista a Món Economia, el delegat especial de l’Estat al Consorci de la Zona Franca de Barcelona, Pere Navarro, afirmava que “amb les jubilacions anticipades i les indemnitzacions, el número de persones que s’hagin de reubicar siguin molt menor als 2.500 treballadors que van acomiadar de Nissan”. Malgrat això, cal tenir en compte que hi ha alguns treballadors que sí que tindran un lloc assegurat en les noves instal·lacions, tot i que no es pot especificar el nombre exacte.
El mateix passa amb el conjunt de nous llocs de treball que generarà el projecte. De fet, el mànager de Goodman a Espanya també desconeix la xifra de nous treballadors que podrà acollir el projecte logístic en concret. “Una nau logística estàndard dona feina a unes sis persones cada 1.000 metres quadrats”, ha calculat García-Cuenca qui ha afegit, però, que “quan la nau és més sofisticada o dedicada a l’e-commerce, es necessita més mà d’obra i aquesta ràtio es pot multiplicar per tres o per quatre”. Fent els càlculs ràpids, les instal·lacions de Goodman podrien arribar a acollir un centenar de treballadors per cada 10.000 metres quadrats. “Aquí estem parlant d’uns 140.000 m². Aquest és l’impacte de la nova economia”, ha remarcat García-Cuenca.
