La multinacional energètica espanyola Naturgy tanca el 2022 amb 1.649 milions d’euros de beneficis, el seu màxim històric i un 35,8% més que l’any anterior. La companyia presidida per Francisco Reynés, amb aquestes xifres, anuncia una retribució als accionistes d’1,2 euros per acció, amb un pay-out del 70%. Els inversors afegeixen així un dividend complementari de 50 cèntims sobre els dos ja abonats durant el curs passat, de 30 i 40 cèntims per títol respectivament.
Naturgy celebra aquests resultats enmig d’una important crisi energètica que ha disparat els preus de la factura de llum i especialment gas de la majoria de consumidors. El curs ha estar marcat, afirmen, per una “intensa volatilitat i incertesa global” que, finalment, no ha afectat les arques de la multinacional. L'”increment sostingut del cost de les matèries primeres” no ha pesat tant com els ingressos extraordinaris generats per l’alça de preus en un balanç anual en màxims històrics.
Així, l’empresa arriba al final del 2022 amb un Ebitda total de 4.954 milions d’euros, un 40% més que al 2021. D’aquest total d’ingressos abans d’impostos i amortitzacions, prop de la meitat correspon a les activitats de prestació energètica regulada, el “bon comportament” de les quals les ha disparat fins als 2.457 milions d’euros gràcies al tipus de canvi a l’Amèrica Llatina. Pel que fa al negoci liberalitzat, el total del grup s’enfila fins als 2.574 milions d’euros, impulsat principalment per la comercialització a l’Estat espanyol.
L’impacte de l’impost a les energètiques
Amb tot, Naturgy ha posat sobre la taula una xifra de negoci ordinària de 33.956 milions d’euros, un increment del 53,4% en comparació amb el 2021. Sobre aquesta xifra s’aplicarà l’impost extraordinari a les energètiques anunciat per Pedro Sánchez la passada tardor. El nou tribut taxaria la facturació de les principals companyies del sector amb un 1,2%. Tot i això, les darreres esmenes aprovades al Congrés dels Diputats deixen fora de l’aplicació del tribut els ingressos corresponents al format de preu regulat que, en el cas de Naturgy, suposa prop de la meitat del seu resultat.
També esmorteeix el cop del tribut l’exoneració dels ingressos regulats de les xarxes de transport i distribució d’electricitat i gas natural, amples en el cas de la multinacional. Així, si bé Reynés va anunciar a l’agost un “impacte significatiu” de les noves decisions del govern central sobre l’empresa que presideix, aquest serà molt menor del que correspondria als beneficis extraordinaris que ha confirmat. Els càlculs del president de la multinacional apunten a un abonament d’uns 300 milions d’euros, menys d’una cinquena part dels seus guanys finals.
Pujada del preu del gas
En una recent conferència a l’Associació Espanyola de Directius, Reynés va alertar que, si bé la treva en els preus del gas s’ha sostingut durant l’hivern, la necessitat de tornar a emplenat els dipòsits europeus dispararà de nou els costos a l’inici de la primavera. L’aprovisionament de gas ja es va haver de portar a terme a marxes forçades abans d’aquest hivern, tot i que llavors les sancions a Rússia encara no eren tan intenses, i el flux de gas des de la federació cap als mercats europeus encara era constant. Ara, amb els bloquejos i sancions establerts per la Unió, els membres hauran d’accedir a altres proveïdors i a preus més elevats, el que pot causar una onada inflacionista que afecti tant al consum de les llars com als preus industrials, segons el mateix president. En aquest sentit, el directiu va exigir a les autoritats continentals una reforma del mercat europeu del gas i una aposta clara per altres fonts internacionals d’aquest hidrocarbur, amb l’objectiu de “treure Rússia del mig” -encara ara el principal productor del món i el proveïdor principal de la Unió Europea, especialment en el cas dels països de la Europa central.
2 
