L’empresari sud-africà Elon Musk ha perdut l’enquesta sobre la seva dimissió com a CEO de la plataforma. En una piulada ja viral, la segona persona més rica del planeta ha deixat en mans dels seus més de 200 milions de seguidors el càrrec de conseller delegat de l’empresa. “Hauria de dimitir com a CEO de Twitter?”, ha consultat el magnat, tot prometent que complirà amb el designi del públic. En cas de confirmar-se, hauria de dimitir de la seva posició de conseller delegat.
Amb uns 18 milions de vots emesos, els tuitaires s’han decantat pel sí. Els resultats finals de la votació confimren que el 57,5% dels usuaris participants han instat l’empresari a renunciar al seu càrrec al capdavant de la xarxa social, mentre que un 42,5% no ho considera necessari. Si bé Musk ha mantingut el seu suport –concentrat, val a dir, en sectors tecnològics especialitzats propers a la dreta i l’extrema dreta nord-americana– el mal rendiment empresarial i la retirada de patrocinadors han tensat enormement la seva situació a la multinacional.
SpaceX, encara privada, s’ha mantingut relativament estable en les darreres jornades, amb un valor d’uns 150.000 milions de dòlars, segons les darreres estimacions. Tesla, però, continua aprofundint la seva desfeta. Segons les dades oficials del Dow Jones, s’espera que l’acció de la companyia automobilística caigui per sota dels 150 dòlars per primer cop des de la intensa pujada a finals del 2020 –quan Musk es va convertir per primer cop en el més ric del món–.
La maldestra gestió del seu patrimoni empresarial des de la compra de Twitter no és l’únic factor, però. Si bé la profunda desconfiança del mercat financer nord-americà en la figura de Musk ha jugat un paper important en l’enfonsada, el rendiment de vendes de l’empresa ja no és el que era. De fet, durant el tercer trimestre d’enguany, va perdre el lideratge global de vendes de vehicles elèctrics, que ara ostenta la xinesa BYD, participada pel gegant de la vella guàrdia dels inversors als Estats Units Warren Buffett.
Els inversors, en pànic
Les accions de Twitter, després de la compra per part de Musk, van ser eliminades del llistat del New York Stock Exchange. Tot i això, segons les estimacions especialitzades, es troben ara mateix a uns 10 dòlars per sota dl preu que va pagar Musk per cada títol –uns 44,10 dòlars pels 54,20 que va desemborsar el magnat–.
A aquesta caiguda s’explica per la retirada del suport dels mercats a Musk, però també per la gegantina pèrdua de capitalització per publicitat. Segons un informe de l’organització Media Matters America, 50 dels 100 principals anunciants de Twitter ja han retirat el seu suport a la plataforma. Cal recordar que la inversió en advertising fa anys que és la principal font d’ingressos de l’empresa. Segons el darrer report trimestral de l’empresa, dels 1.177 milions d’euros que va ingressar la plataforma, 1.076 venien d’anuncis.
En aquest context, alguns prominents inversors de Tesla han començat a atacar el magnat a les xarxes. El financer Ross Gerber ha considerat “inacceptable” l’activitat de l’empresari, que ha “esborrat 600.000 milions” de la riquesa de Tesla. Per la seva banda, el managing partner de The Future Fund Gary Black ha apuntat que, mentre la resta de companyies de l’índex NDX s’han mantingut estables, Tesla ha caigut un 33% en el mateix baròmetre.
Discurs d’odi a l’alça
Un dels primers efectes de l’entrada de l’empresari a Twitter va ser la retirada de moltes de les polítiques de gestió i moderació de continguts. El lleugerament de l’exigència de les polítiques de continguts a la plataforma va fer caure els patrocinis de marques com Volkswagen en les primeres jornades de l’administració Musk.
Si bé el magnat sosté que no ha augmentat el discurs d’odi ni els atacs contra col·lectius diversos a la plataforma, les dades de l’advocat especialitzat en drets humans Qasim Rashid apunten al contrari. Segons el lletrat, des de l’entrada del sud-africà a la companyia els comentaris racistes s’han disparat un 202%, mentre que les piulades antisemites ho han fet en un 61%; i les homòfobes, un 58%.
A aquesta desfeta s’han afegit els acomiadaments massius, alguns d’ells revertits per mal càlcul de l’estructura productiva; el fracàs de l’aposta per Twitter Blue, el verificat de pagament, que va fer proliferar els comptes falsos i fins i tot va generar pèrdues milionàries en grans empreses com Eli Lily; o l’impagament del lloguer de les oficines anunciat la darrera setmana. La més recent reculada de la plataforma ha estat la retirada de la prohibició d’enllaçar contingut d’altres plataformes, una criticada decisió que, segons han apuntat experts estatunidencs, podria fins i tot vulnerar la llei federal de plataformes digitals. Amb tot, Musk ha posat en perill les seves empreses, especialment Twitter, de la que va reconèixer que “no superaria una nova crisi econòmica”.
2 
