La reacció del món econòmic català a la consulta pública de la Moncloa sobre l’OPA hostil del BBVA sobre el Banc Sabadell va ser, segons els mateixos líders patronals, d'”eufòria”. L’executiu espanyol, per boca del president, Pedro Sánchez, i el ministre d’Economia, Carlos Cuerpo, va aprofitar la 40a Reunió del Cercle d’Economia per enviar senyals clars al teixit de negoci del Principat: si ha de decidir la Moncloa, el Sabadell es mantindrà independent. Ara bé, a prop de les celebracions de Pimec i Foment del Treball, altres apuntaven, ja en les primeres hores de la fase 3, que una proposta com aquesta tenia un encaix complicat amb la Llei de Defensa de la Competència. Completat el període de set dies que va concedir Cuerpo a la societat civil per participar en el seu assaig de mercat, ni el mercat ni l’acadèmia acaba d’entendre encara per què i per a què s’ha posat en marxa aquest procés. El líder de l’oposició, Alberto Núñez Feijóo, va alertar a la seva ponència davant les elits econòmiques catalanes que l’Estat podia patir “responsabilitats patrimonials” si aplicava demandes extretes de la consulta. Veus expertes consultades per Món Economia hi estan d’acord: “tot dependrà de la creativitat jurídica que vulgui aplicar el govern“, ironitza l’economista i cap d’estudis de l’Institut Ostrom, Roger Medina.
No és el primer cop, segons indica l’analista de Renta 4 Núria Álvarez, que la Moncloa explora aigües estranyes en termes de justificació d’una iniciativa política. “Ja va donar la sorpresa amb l’impost a la banca”, destaca l’experta financera. El gravamen, val a dir, roman a l’espera dels recursos de diverses de les principals entitats de l’Estat. En aquest cas, el govern espanyol té encara més marge de maniobra legal. Com indica Medina, “no hi ha jurisprudència” respecte d’una consulta com aquesta, fet que permet que “l’òrgan responsable -en aquest cas, el Consell de Ministres- pot provar fins a on arriba” la limitació legal. I, si finalment la seva posició tira endavant, podria fins i tot crear el seu propi precedent jurídic. “No seria estrany que operacions com aquestes es repeteixin en altres ocasions, fins i tot fora de l’àmbit de la concentració empresarial”, avisa el professor dels estudis d’Economia i Empresa de la UOC, Joaquim Clarà. El mateix Cuerpo, de fet, va assegurar que “si la consulta funciona, es podria aplicar en més ocasions”. “El moviment és inaudit”, etziba Clarà.
“És una descàrrega de responsabilitat”, analitza Medina. Una, però, que no els eximeix dels contrapesos judicials que podrien aturar la seva iniciativa. La Llei de la Competència, en els articles 10 i 60 -els encarregats de definir el rol del govern espanyol en cas de fusions empresarials- no recull aquesta eina. Així, segons l’expert de l’Institut Ostrom, “l’encaix” dels resultats del test en la decisió de la Moncloa és “complicat”, perquè les respostes de ciutadans, empreses i patronals no fonamentarien jurídicament cap nova condició o remei. Més vehement, Clarà apunta que el moviment de l’executiu “està al límit de la llei”. “És un moviment per recuperar l’argumentari que han perdut”, diagnostica el docent. A parer seu, el dictamen de la CNMC en fase 2 desfà la cobertura legal de l’oposició a l’OPA, perquè adreça -amb més o menys fortuna, com han insistit les patronals catalanes- els riscos de competència que genera la potencial fusió.
Amb tot, es tracta d’un moviment amb molta més càrrega política que no pas legal. Veus del món empresarial català, menys optimistes amb el full de ruta de Sánchez, asseguraven durant la 40a Reunió que “volien quedar bé amb tothom”: la consulta, doncs, és una eina per donar veu a les empreses sense necessàriament tenir els seus arguments en compte. És un pedaç, però, que no taparia les possibles conseqüències jurídiques. “Un acord del Consell de Ministres és una resolució administrativa subjecta a control judicial, en concret del Tribunal Suprem”, descriu Medina. En cas que hi hagi un recurs contra la decisió del govern, “l’òrgan responsable serà el Consell”, i les respostes de la consulta “no servirien de res” davant un magistrat. Ara bé, els experts reiteren que la manca de jurisprudència prèvia deixa una zona grisa que pot servir perquè Cuerpo defensi la seva postura.
Les condicions tremolen
Després d’analitzar els continguts de la consulta pública, el ministeri d’Economia tindrà set dies més per decidir si trasllada l’expedient al Consell de Ministres. Allà, es debatran les condicions addicionals que imposaria la Moncloa. Segons les declaracions que s’han sentit de diversos titulars del govern de Sánchez -especialment la vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz- tot fa pensar que buscaran la manera d’afegir uns remeis prou durs perquè el BBVA retiri l’OPA, i així frenar el procés definitivament. El mercat, com ja avançava Món Economia, no veu gaire marge per a una ofensiva tan clara, especialment si es fa mà del redactat de la Llei de Defensa de la Competència. Álvarez, de fet, assegura que “segons les condicions que recull la norma, no procedeixen restriccions més dures”.
Cuerpo, però, ja va deixar entreveure que plantejava una interpretació laxa de la norma. En una atenció a periodistes just després de l’inici de la fase 3, assegurava que la llista de sis condicions d’interès general que especifica el text legislatiu són “indicacions”, exemples d’un univers més ample de greuges que el govern pot detectar en la seva deliberació. Per a Medina, la Llei és explícita, si bé un dels sis condicionants és prou ample perquè el ministeri el pugui fer servir com a referència. “Esmenta les amenaces a la regulació sectorial, i és possible que la justificació de la Moncloa vagi per aquí”, raona l’expert. Ara bé, l’article 60 reclama a la Moncloa una “motivació deguda” per aplicar nous remeis a l’OPA, una que “no pot ser poc clara i vaga”, com han estat raonaments econòmics anteriors. “El Tribunal Suprem ha anul·lat moltes disposicions perquè no veu motivacions per aplicar-les”, alerta l’economista.
Per a Clarà, el marge és encara més estret. Malgrat el qüestionament del món patronal català, que titllava d'”insuficient” la lectura de la CNMC, el professor de la UOC defensa que, jurídicament, “el BBVA ha tapat tots els forats” amb el dictamen de la fase 2. “El govern es veu entre l’espasa i la paret, i pot fer poques argumentacions, perquè el BBVA ja les ha respost”, afegeix. Ara bé, com Medina, apunta que la redacció de la Llei de Defensa de la Competència és interpretable, i que Cuerpo i Sánchez se’n podrien aprofitar per, entre altres qüestions, no autoritzar la fusió. En aquest sentit, la consulta pública serviria com a justificant popular. “A Catalunya, i a l’Estat, hi haurà molta ciutadania contra l’OPA”, sosté el docent; fet que ajuda a la causa de la Moncloa, però també contribueix a la “polarització política” imperant.
L’estat de l’oferta
La fase 3, més enllà dels seus efectes reguladors, aconsegueix allargar encara més el calendari de l’OPA, que s’estén durant més d’un any. El consens del mercat, insisteixen veus pròximes al Sabadell, és que “com més trigui a resoldre’s, menys opcions té BBVA” de sortir guanyador de l’operació. La prima de la compra -la diferència entre la valoració que el Banc de Bilbao fa del Sabadell amb la seva oferta de bescanvi i el valor real del banc català al mercat- roman lluny del terreny positiu. L’opant ha tancat la sessió d’aquest divendres amb les accions a 13,4 euros, mentre que les de l’opat s’eleven als 2,73. Amb l’equació proposada pel president Carlos Torres -una acció del BBVA i 70 cèntims per cada paquet de 5,3456 accions del Sabadell- l’escletxa favorable als catalans és del 3,72%. És a dir, ara per ara, el BBVA infravalora el Sabadell en uns 548 milions d’euros. Ara per ara, la directiva biscaïna reitera que no millorarà el fulletó. A tocar de l’estiu, i sense suports empresarials, els pròxims moviments de Torres estan per veure.
