El govern espanyol enfronta un dels grans reptes econòmics de la legislatura el pròxim dimecres sense cap seguretat de sortir victoriós. El ministeri d’Hisenda escura el 30 d’octubre el termini per tirar endavant el caràcter definitiu de l’impost a les energètiques, una de les mesures estrella del president Pedro Sánchez durant la crisi inflacionista. Accelerat per la pressió de Sumar -i els pactes d’investidura-, l’executiu cerca fer, tal com alertaven les principals companyies alertades, permanent un gravamen que es va introduir com a temporal i excepcional. A parer del portaveu econòmic de la formació de Yolanda Díaz, Carlos Martín, les grans companyies espanyoles “no paguen pràcticament res” en concepte de Societats, fet que fa adient el sosteniment d’un tipus que volia erosionar els guanys “caiguts del cel” generats per l’espiral de preus en el bienni 2022-23. Després de setmanes de treball, Moncloa no ha estat capaç -no encara- de trobar suficients aliances per tirar la votació endavant. Escasses hores abans d’esgotar totes les opcions, el projecte trontolla davant les dificultats per assolir una majoria favorable.
Els principals actors contra la mesura han estat les grans petrolieres, amb una marcant un perfil especialment agressiu. Es tracta de Repsol, per veu del seu conseller delegat, l’expresident del Partit Nacionalista Basc Josu Jon Imaz. En diverses compareixences i tribunes en les darreres setmanes, Imaz ha titllat de “populista” l’impost, tot alertant dels efectes perniciosos que pot tenir sobre les inversions que el sector prepara a l’Estat. “Milers de milions d’euros es desviaran a uns altres països”, etzibava el directiu a una tribuna a El Diario Vasco.
Dos focus d’actuació fan tremolar especialment els potencials suports parlamentaris de Sánchez: el complex petroquímic de Tarragona, on la multinacional lidera un consorci preparat per dedicar 320 milions d’euros en un electrolitzador de 150 megawatts fonamental per a la producció d’hidrogen verd i uns altres 800 per a l’ecoplanta de producció de metanol renovable; i Bilbao, amb uns 200 milions d’euros preparats per a una nova planta de producció d’hidrogen. En ambdós casos, el full de ruta roman aturat a l’espera de l’estructura fiscal que els ha d’afectar a futur. També Cepsa ha estirat la palanca d’uns 3.000 milions d’euros a la vall de l’hidrogen verd d’Andalusia, amb motivacions similars; mentre que Naturgy, menys contundent, ha demanat a l’executiu “estabilitat fiscal” per planificar la transició verda.
No s’ha afegit a les trinxeres contra la taxa Iberdrola, la principal energètica de l’Estat, que hi ha restat importància després de disparar el seu benefici en el primer trimestre. Els comptes de la multinacional d’Ignacio Sánchez Galán durant els tres primers trimestres del 2024 registren un resultat net de 5.471 milions d’euros, un 50% menys. Durant el 2024, la firma ha pagat només 100 milions d’euros en concepte de l’impost extraordinari, una quantitat “molt menor comparat amb el negoci del grup”. Repsol, val a dir, ha abonat més del triple, uns 335 milions corresponents al benefici del curs passat. Cepsa, per la seva banda, assegurava tancar amb pèrdues l’any 2023 a causa d’un abonament de 320 milions d’euros, mentre que enguany el retallaria fins als 240 milions.
Un batzac a les petrolieres independents
L’escalada de costos per a Repsol i Cepsa respon, en bona manera, a l’elevada facturació que registren les companyies del món petrolier. Cal recordar que l’impost grava l’1,2% de la facturació total a aquelles companyies que ingressin més de 1.000 milions d’euros. Les dues petrolieres sostenen els seus comptes gràcies als elevats marges de refí, que amplifica els seus beneficis i aguanta el balanç davant aquesta ofensiva fiscal. No és el cas, però, de les petrolieres independents: aquelles companyies sense capacitat de refí, malgrat mantenir les grans facturacions, no gaudeixen d’aquesta capacitat de generar guanys nets. Tot i això, diverses companyies d’aquest perfil van patir els estralls de la taxa en el moment de la seva entrada en vigor com a excepcional. Va ser el cas de la catalana Nieves Energia, que, amb 4.000 milions d’euros de facturació, registrava el 2022 uns beneficis d’uns 10 milions d’euros, una xifra cinc vegades inferior als 52 milions que sortien de la fórmula de Moncloa. A principis del 2023, Hisenda va excloure la companyia de les obligacions atenent el redactat literal de la norma. No així va succeir amb el grup de la família Carceller, DISA, que va patir un batzac de 62 milions d’euros sobre un benefici lleugerament superior als 173 milions el 2023, segons informava durant l’esgiu el diari Expansión.
En declaracions a Món Economia, Nieves -dirigent també de la patronal sectorial UPI- assegura que “la situació els preocupa”. Fer definitiu l’impost, lamenta, tornaria a exposar l’empresa als estralls causats per l’impuestazo, malgrat que el curs passat les institucions ja van validar les seves preocupacions. “Hisenda es va adonar que no tenia sentit, i continuem exposant la injustícia d’aquesta mesura”, declara el directiu. D’aquesta manera, l’empresa espera que “finalment prevalgui el sentit comú i la taxa no es prorrogui”. En cas que ho faci, l’empresari recorda les reivindicacions que ja va posar sobre la taula el sector el 2022: que la taxa gravi els beneficis i no la facturació, per evitar disfuncions com la que genera en el cas de les petrolieres independents; o que s’apliqui només a les refineres, atès que són les que sí que generen guanys extraordinaris gràcies a episodis d’augment de preus com els viscuts durant el 2022 i 2023. Poques hores abans del final del termini, el sector es troba “a expenses” de la seva resolució. “Esperem que, si s’allarga, hi hagi una aplicació coherent i justa”, continua.
Desequilibris polítics
L’amenaça del sector energètic ha servit per allunyar encara més la ja complicada majoria que necessitaria Sánchez per tirar endavant la pròrroga sine die de l’impost a les energètiques. El pes de Bilbao i Tarragona a les inversions de Repsol ha servit, de fet, per posar en alerta el PNB i Junts, ja reticents a la taxa abans que la multinacional posés els seus projectes en pausa. La portaveu al Congrés dels Diputats del partit del president a l’exili Carles Puigdemont, Míriam Nogueras, ja ha alertat en declaracions als mitjans que no posaran “en risc de cap manera” les inversions a Tarragona -com cap que es pugui executar a Catalunya-. Ara bé, en les seves atencions públiques a mitjans, es manté a l’espera de la “proposta exacta” que porti Moncloa a l’hemicicle. La postura dels juntaires, doncs, està a l’espera de la versió definitiva del redactat.
Per la seva banda, tal com ha corroborat el ministre d’Economia Carlos Cuerpo, els jeltzale reclamen que el tribut passi a estar recaptat i gestionat per les hisendes forals basca i navarresa, amb el control normatiu que això suposa. En la seva primera definició, el gravamen es va tramitar com a prestació patrimonial pública no tributària, esquivant així el concert econòmic. En cas d’allargar-se, els d’Aitor Esteban reclamen la capacitat de controlar-lo -i modificar-lo, si s’escau, amb exempcions o bonificacions decidides des de Gasteiz-. Al torn, la dreta espanyola encara no ha descartat donar suport a la mesura; si bé el Partit Popular -especialment els seus barons a Catalunya i Andalusia, dos territoris afectats per l’aturada inversora- ha assegurat que aquest “llastra” la transició energètica espanyola. Cap possible majoria, doncs, s’albira ara per ara; només unes hores abans que finalitzi el procés d’esmenes.
Un paquet regulador energètic
Més enllà de les trinxeres per l’impost extraordinari, el sector energètic aspira a resoldre al Congrés una problemàtica que arrossega d’ençà del 2015, quan la reforma de la llei d’hidrocarburs va autoritzar les empreses detallistes a vendre carburant sense haver assolit el títol d’operador del sector. Tal com recordava el mateix Nieves, d’ençà, la indústria petroliera té constància d’un “frau” relacionat amb el pagament de l’IVA del producte que s’enfilaria fins al 20% de la facturació del conjunt de la xifra de negoci. Els venedors fraudulents, relatava l’empresari, creen empreses per revendre carburant com a majoristes; ingressen l’impost de valor afegit dels compradors i, posteriorment, no l’abonen a les administracions -sovint perquè dissolen la societat pantalla-.
Les patronals del món del petroli, així, demanden que l’IVA es pagui en el moment de les transaccions, i no un cop es ven el producte al consumidor final, com passa ara. Així, només les companyies amb prou múscul financer -les majoristes- podrien fer front a l’operativa, evitant de fet els comportaments fraudulents que denuncien. Segons fonts sectorials, s’ha generat cert consens entre els partits bascos i catalans a favor d’aquesta reforma, si bé encara esperen “el posicionament del PP i el PSOE”; que, ara per ara, no han donat una resposta definitiva.
