La fase 3 d’estudi de l’OPA hostil al Banc Sabadell ja té data per resoldre’s. El govern espanyol emetrà la seva decisió definitiva sobre l’operació el pròxim 24 de juny, coincidint amb el darrer Consell de Ministres abans que expiri el termini que hi atorga la Llei de Defensa de la Competència per a procediments com aquest. Així ho han confirmat aquest mateix dijous fonts del ministeri d’Economia que presideix Carlos Cuerpo. Així, el pròxim dimarts -festiu a Catalunya per la diada de Sant Joan-, la Moncloa revelarà si manté les condicions imposades per la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència, les retalla o, com semblen apuntar totes les travesses, les amplia.
El govern espanyol arriba al final del seu camí com a àrbitre de l’OPA en un moment de debilitat, assetjat pels casos de corrupció vinculats a la trama Koldo. El BBVA ha aprofitat la mala maror dins l’executiu per augmentar la pressió contra Cuerpo i el president Pedro Sánchez. En una entrevista a OndaCero, el president del banc basc, Carlos Torres, va amenaçar amb la via judicial si troben que les condicions sortides de la fase 3 són massa estrictes. De fet, en la mateixa conversa, va insistir que el Consell de Ministres només pot “mantenir o suavitzar” els remeis imposats per competència, però no fer-los més durs -segons la seva interpretació de la llei que regeix les operacions de concentració-.
Val a dir que no seria la primera resposta judicial que ha rebut el govern espanyol pel seu estudi de l’OPA. Durant setmanes, la consulta pública en què ha volgut fonamentar la seva decisió el Consell de Ministres va estar sota escrutini de l’Audiència Nacional per un recurs d’un accionista del BBVA, l’advocat Ibor Fernandes. La firma de Fernandes reclamava aplicar mesures cautelars per evitar que l’ús dels resultats de la consulta, en tant que, als seus ulls, havia estat convocada sense base legal.
Un nou embat judicial, però, podria anar contra els interessos de BBVA, en tant que retardaria encara més un calendari que ja s’ha allargat més d’un any, amb les conseqüències per a les accions d’ambdues entitats que això pot tenir. En l’estat actual dels títols -el Banc de Bilbao cotitza a 12,88 euros, mentre que el Sabadell ho fa a 2,76, ambdós en caiguda lliure llastrats per la incertesa causada per la guerra a l’Iran-, l’equació de bescanvi de l’OPA infravalora el banc català en prop de 1.000 milions d’euros, i les anàlisis financeres al respecte apunten que l’escletxa es podria fer encara més ampla amb el pas del temps.
El Sabadell preveu que l’OPA caigui
A l’altra trinxera, el Banc Sabadell s’ha mostrat especialment optimista en les darreres jornades. En una reunió amb accionistes el passat dimarts, el president de l’entitat vallesana, Josep Oliu, va assegurar que “hi ha possibilitats que el BBVA desisteixi” un cop es coneguin les condicions addicionals que imposi la Moncloa. És, de fet, el moment perfecte per fer-ho, a parer del directiu, en tant que la decisió del govern espanyol pot ser una sortida fàcil per a una ofensiva basca que, en paraules del CEO César González-Bueno, “fa temps que ha descarrilat”.
Veus financeres, però, veuen en alguns dels moviments del Sabadell darrerament una certa “desesperació” per guanyar la partida. És l’exemple de la possible venda de la seva filial britànica, TSB. Diversos analistes consultats per Món Economia consideren que seria un moviment per oferir un nou dividend extraordinari als accionistes, amb l’objectiu de mantenir-los al seu costat del debat amb BBVA. Ara bé, suposaria “descapitalitzar el banc”, i perdre un dels actius que pot aportar més creixement relatiu en els pròxims anys, atès que l’erosió del marge d’interessos al Regne Unit és molt més minsa que la que pateix el negoci del crèdit a Europa.
Amb tot, caldrà esperar fins al pròxim 24 de juny per conèixer la resolució del conflicte bancari. Sigui quina sigui la decisió del Consell de Ministres, i en cas que BBVA no obri la via judicial contra la Moncloa, la Comissió Nacional del Mercat de Valors podria donar de seguida la seva llum verda i activar el procés d’acceptació, que s’allargaria entre 30 i 70 dies. Tot quedarà, llavors, en mans dels accionistes.
