La Moncloa vol aprofitar el retorn del Banc Sabadell a Catalunya per reforçar el relat de “normalitat” al país que Pedro Sánchez intenta consolidar des que va ser elegit president. El ministre de Transformació Digital i Funció Pública, Óscar López, ha expressat el “respecte màxim” del govern espanyol per la decisió del Sabadell, que aquest dimecres reuneix el seu consell d’administració per aprovar el canvi de seu, i ha interpretat el moviment com “un senyal més de normalitat a Catalunya i, per tant, de normalitat a Espanya”.
En declaracions a TVE, López ha tret pit de la gestió de l’executiu de Pedro Sánchez en els últims anys. “Tots recordem d’on venim, tots recordem el que s’ha dit i un cop més crec que aquest govern ha fet un esforç i ha demostrat que es podia avançar, no només en matèria econòmica, de creació de llocs de feina, també de cohesió social, també d’entesa, també de pau social i crec que és molt important que estiguem discutint aquestes coses en comparació amb el que discutíem fa pocs anys”, ha defensat.
Per la seva banda, el ministre d’Economia i Comerç, Carlos Cuerpo, ha assegurat que el retorn del Sabadell “té molt sentit” i és un “procés lògic” en el context de nova normalitat que viu Catalunya ara que, segons ell, han “desaparegut les condicions que van donar lloc a la seva sortida el 2017”. Cuerpo, un dels grans detractors de l’OPA hostil del BBVA, ha insistit que la decisió del Sabadell és “empresarial” i ha afirmat que no li consta que tingui cap relació amb l’intent d’absorció de l’entitat basca.
El retorn del Sabadell, una maniobra defensiva
El Banc Sabadell ha decidit retornar la seva seu a Catalunya enmig d’una guerra amb el BBVA per l’OPA hostil que l’entitat basca va llançar fa uns mesos. El trasllat de la seu social del Sabadell, que torna a la localitat que li dona el nom, s’interpreta com una maniobra defensiva de l’entitat financera, que busca refugi empresarial i polític a Catalunya, on el rebuig a l’ofensiva del BBVA ha generat un consens sense precedents entre partits polítics, sindicats i patronals.
A la Generalitat, sobretot, i a la Moncloa, en menor mesura, l’OPA del BBVA es veu amb preocupació per l’impacte que pot tenir la pèrdua d’una entitat que té un gran arrelament a Catalunya. Una fusió amb el BBVa deixaria en mans de només dues entitats el 65% del crèdit empresarial. Pimec calcula que, en cas de tirar endavant l’OPA, hi hauria una erosió dels préstecs a les pimes catalanes d’un 8%, és a dir, uns 5.400 milions d’euros anuals menys disponibles per al teixit empresarial.
3 
