El govern espanyol ultima el seu al·legat contra l’OPA hostil del BBVA al Banc Sabadell. El ministeri d’Economia estudia ja les respostes a la consulta pública sobre l’operació, que va dur a terme la passada setmana. El test de la Moncloa, cal recordar, servia per recollir les opinions i propostes de la ciutadania i la societat civil respecte de la possible adquisició del banc català. Cal recordar que el BBVA va ignorar el qüestionari, mentre que el Sabadell va participar amb respostes acordades pel consell d’administració.
En endavant, el ministeri té vuit dies per estudiar el conjunt dels continguts de l’enquesta. Així ho ha confirmat el titular d’Economia, Carlos Cuerpo, que ha situat com a data límit perquè el seu departament prengui una decisió el pròxim 27 de maig, un mes després del dictamen de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència que va resoldre la fase 2. A una setmana de la meta reguladora, Cuerpo ha anunciat que els seus tècnics estan “fent una anàlisi detallada de tota la informació que hi ha a l’abast”, incloent-hi les respostes a la consulta, però també la resta de declaracions i dades públiques. “Busquem tenir tota la informació possible i prendre una decisió amb total garantia”, ha afegit.
Els moviments de la Moncloa
Un cop el ministeri d’Economia finalitzi la seva anàlisi, decidirà si elevar o no l’expedient al Consell de Ministres. Serà llavors quan l’executiu que dirigeix Pedro Sánchez podrà afegir condicions addicionals a les que va establir la CNMC, sempre igual no estiguin relacionades amb la competència. Entre altres qüestions, podria prohibir la fusió entre els bancs, obligant a mantenir la marca Sabadell encara que l’OPA tiri endavant, si troba motius de defensa de l’interès general prou ben fonamentats.
El govern espanyol ha estat molt explícit en la seva oposició a l’OPA, però la Llei de Defensa de la Competència del 2007, que regula aquesta mena d’adquisicions, limita la seva capacitat d’actuació: no pot prohibir la compra, i ha de limitar la seva anàlisi a mitja dotzena d’àmbits concrets, com ara la salut pública, la seguretat nacional o l’impuls a la recerca científica. Ara bé, Cuerpo ha deixat entreveure que els aliats de Sánchez fan una interpretació laxa de la norma. En una atenció a mitjans, el ministre va assegurar que els supòsits que recull la llei són “exemples” d’un ventall més ample, que no consta explícitament al redactat.
Una consulta “inaudita”
El protagonisme que prengui la consulta en la decisió de la Moncloa pot ser el fet diferencial de l’encaix legal del procés. La Llei de Defensa de la Competència no recull enlloc la possibilitat d’adreçar-se al públic general per fonamentar la fase 3 d’una adquisició hostil. Així, experts consultats per aquest mitjà asseguren que el cas podrà establir “jurisprudència”, i que, segons quins siguin els moviments del ministeri, el Tribunal Suprem podria obstaculitzar els plans de Sánchez.
L’expert i investigador de l’institut Ostrom, Roger Medina, veu una possible sortida favorable als interessos del Sabadell: la norma recull la possibilitat d’imposar noves condicions a l’OPA si aquesta no és capaç de “garantir un adequat manteniment dels objectius de regulació sectorial”. Es tracta d’un paràmetre ample, sense concreció, que pot servir de calaix de sastre perquè el govern espanyol hi encaixi els greuges de l’oferta. En tot cas, com alertava el president del PP i líder de l’oposició Alberto Núñez Feijóo, no és descartable que hi hagi actors que es resisteixin al diagnòstic de Cuerpo i el portin als tribunals. “L’Estat pot incórrer en responsabilitats patrimonials severes”, avisava el gallec.
