MónEconomia
El món empresarial s’organitza per abordar l’estat “inacceptable” de Rodalies
  • CA

El món empresarial i econòmic català s‘organitza per abordar la crisi ferroviària, i del conjunt de les infraestructures de mobilitat, que pateix Catalunya. Foment del Treball lidera una nova comissió “per a la garantia d’una mobilitat quotidiana fiable i eficient a Catalunya” amb l’objectiu, segons el president de la patronal, Josep Sánchez Llibre, de deixar enrere l’estat “inacceptable i insostenible” de la xarxa ferroviària del país, així com d’altres infraestructures de mobilitat igualment danyades per l’abandonament del govern espanyol. El nou òrgan compta amb el suport de diverses entitats més enllà de Foment: presents a la introducció han estat el RACC, mitjançant el seu president, Josep Mateu; el Col·legi d’Economistes de Catalunya, representat pel degà, Carlos Puig de Travy; i el director general de la Cambra de Comerç de Barcelona, Roger Guasch, entre altres associacions del sector privat català.

La comissió, segons ha anunciat Foment, es reunirà periòdicament durant els pròxims sis mesos, amb compareixences de responsables d’infraestructures, portaveus polítics i altres entitats del teixit econòmic. Esperen traslladar a la societat civil unes conclusions definitives a finals del tercer trimestre d’enguany. Sánchez Llibre, però, s’ha aventurat a posar el focus en l’element central de la crisi: el finançament. La patronal xifra en 42.500 milions d’euros el dèficit que Espanya ha imposat a les infraestructures catalanes en el període 2009-2023; una xifra que “lamentablement, serà molt més elevada quan comptabilitzem també el 2024 i el 2025”. En aquest sentit, ha instat els participants a “examinar les causes estructurals i operatives de la fallida del sistema de mobilitat quotidiana” en les trobades dels pròxims sis mesos.

Gestió integral

Una de les premisses de les quals parteixen diversos dels participants en la comissió és la necessitat de territorialitzar la gestió de les infraestructures, una petició històrica del teixit empresarial que les institucions espanyoles han ignorat en les darreres dècades. Mateu ha alertat que l’acord que ara mateix té sobre la taula el Govern per al traspàs de Rodalies és insuficient. “No n’hi ha prou amb aquesta societat mixta. Tots sabem que amb un 49% d’una empresa, no manes”, ha etzibat el president del RACC. En aquest sentit, ha reclamat un traspàs integral de la gestió a la Generalitat del servei ferroviari català, així com de les infraestructures sobre què funciona; i que aquest passi a estar sota el paraigua de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya -en línia, per exemple, amb els objectius que Junts per Catalunya ha traslladat al Parlament-.

Els membres de la nova comissió de mobilitat de Foment / ACN
Els membres de la nova comissió de mobilitat de Foment / ACN

Mateu ha tret ferro a les alarmes dels crítics, que basen la seva oposició a la gestió catalana en el fet que Renfe i Adif ha d’operar més de 1.000 quilòmetres de vies, mentre que FGC només compta amb uns 180 quilòmetres. Els catalans, argumenta, es concentren a les zones més poblades del país, amb una tensió de passatge que no és comparable amb aquells trams gestionats per Renfe fora de la regió metropolitana de Barcelona; fet que treu pes a les diferències absolutes entre empreses. També ha exigit el traspàs de la gestió de l’AP-7 –abandonada, segons molts experts, d’ençà que va acabar el contracte amb Autopistas/Abertis-, emmirallant-se amb el que va aconseguir la comunitat autònoma basca a principis de la dècada. S’ha sumat a la lectura Guasch, que ha cridat també a dedicar inversions a pensar en “la Catalunya dels 10 milions”. “No només cal arreglar allò que tenim, sinó també pensar a ampliar-ho”, ha diagnosticat.

Més de l’1% del PIB

Sense abordar aquestes qüestions, segons ha alertat Puig de Travy, el creixement de l’economia catalana en els pròxims anys podria estar en risc. El president del CEC ha assegurat que la mobilitat diària dels treballadors és “una palanca estratègica per a la cohesió a Catalunya”. Fent mà de diversos estudis especialitzats, ha avisat que un sistema de transports deficient, com el que pateixen els ciutadans del Principat, pot “costar al país entre un 1 i un 1,5% del PIB” cada any, pels efectes perniciosos que té sobre la productivitat, el comerç i el trànsit de mercaderies. “Per cada euro no invertit, perdem 1,5 euros d’impacte econòmic”, ha insistit l’expert; tot instant a la comissió a “saber on som i a on volem arribar, i determinar iniciatives estratègiques que permetin anar en el bon camí”.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa