La vigilància de les empreses internacionals que han operat als assentaments israelians a Palestina ja ha provocat les primeres conseqüències a Barcelona. La base de dades de companyies vistes com a col·laboradores de la invasió del territori de Cisjordània va ser elaborada arran d’un informe de l’OHCHR del 2020, per ara, ha bloquejat l’accés de la francesa Alstom al concurs per proveir els combois del metro de Barcelona. La siderúrgica, però, no és l’única que tremola sota la pressió internacional per haver crescut a costa de l’expansionisme israelià: el llistat de l’Oficina dels Drets Humans de l’ONU inclou un total de 97 empreses, la majoria d’elles amb seu al país de l’Orient Mitjà. Hi apareixen, però, un grapat de noms europeus -un, de fet, espanyol- en sectors que van de la maquinària al turisme, passant per la tecnologia.
Fora d’Alstom, els barcelonins coneixen -i han patit, en plena crisi residencial- dues de les marques que ocupen llocs destacats al llistat: Airbnb i Booking.com. Els dos gegants digitals del turisme estan a la diana de les Nacions Unides per promocionar habitatges de temporada a les zones ocupades del territori palestí. Segons va publicar recentment el digital francès AJ+, el passat mes d’agost ambdues plataformes oferien més de 760 localitzacions en zones ocupades il·legalment per colons israelians. De fet, segons ha alertat aquest mateix estiu la relatora especial de l’ONU sobre els territoris palestins ocupats, Francesca Albanese, la presència d’aquests lloguers fora del dret internacional s’ha duplicat en els darrers 10 anys, malgrat la constant agressió per part del govern de Benjamin Netanyahu sobre la població palestina. En la mateixa línia es justifica la presència de l’agència de viatges en línia TripAdvisor, acusada per diverses ONGs de “proposar passar les vacances en un assentament del Bloc Occidental ocupat”; així com la nord-americana Expedia.
La companyia amb seu a l’Estat espanyol que forma part del llistat també forma part del sector turístic, però ha donat signes clars de fer enrere la seva col·laboració amb els invasors israelians. Es tracta d’eDreams Odigeo, que consta com a empresa matriu. La firma digital de viatges també promocionava habitatges i allotjaments a Gaza i Cisjordània, però la passada setmana va començar a bloquejar aquests anuncis, amb la intenció explícita de sortir de la vigilància de l’ONU. De fet, segons argumentava en declaracions a Reuters el director financer de la companyia, David Elizaga, “sempre han tingut una política de no oferir serveis als assentaments il·legals en els territoris ocupats per Israel”, si bé alguns anuncis havien “aparegut automàticament al seu lloc web després que els propietaris els publiquessin a les seves plataformes”. El llistat, segons han anunciat les Nacions Unides, serà actualitzat a finals d’aquest mes de setembre, i eDreams espera haver-ne sortit. “Treballen amb els recursos que tenen i amb el ritme que poden fer-ho”, treia ferro Elizaga en conversa amb la mateixa agència.
Tecnologia i menjar
Més enllà de l’oferta de serveis a la regió, l’ONU assenyala diverses empreses internacionals que contribueixen a la violació dels drets dels ciutadans palestins a la regió; o bé a l’avenç dels colons israelians en les zones ocupades. És el cas de Motorola, que consta a la base de dades a través de la seva filial local Motorola Solutions Israel. Segons les Nacions Unides, la històrica fabricant de telèfons mòbils estaria proveint equipaments de vigilància per als assentaments, el mur i els punts de control israelians al territori palestí ocupat. La històrica multinacional d’Illinois ja ha patit conseqüències per la seva col·laboració amb l’expansió israeliana: l’any 2021, poc després que l’oficina de drets humans publiqués la primera versió del seu informe, el fons sobirà de Noruega, KLP, la va deixar caure de la seva cartera, juntament amb 15 empreses més implicades en la invasió.
L’assenyalament de les empreses ha servit, en diverses ocasions, per provocar canvis en l’estratègia de negoci de les identificades. És el cas de la multinacional alimentària General Mills, propietària de marques tan rellevants com la línia d’aliments mexicans Old El Paso, els gelats Hägen Dasz o els productes vegetals d’El Gigante Verde. Després d’haver estat acusada per l’ONU de participar en l’ocupació del Bloc Occidental, l’empresa amb seu a Minnesota va anunciar el 2023 la seva desinversió a la regió; un moviment que van celebrar les organitzacions de drets humans al territori, així com els impulsors del moviment de boicot, desinversions i sancions a Israel.
Altres col·laboradors
L’informe de l’oficina de drets humans se centra en les empreses que han tingut algun rol en l’expansió dels assentaments il·legals israelians a territori palestí, i se n’espera una versió nova en només unes setmanes. Aquest estiu, però, Albanese va llançar una anàlisi pròpia del conjunt de l’activitat empresarial relacionada amb la vigilància, la coerció i els atacs sobre la població palestina que les forces d’Israel han perpetrat des del 1967. Entre les companyies esmentades hi apareix Microsoft, que “ha integrat els seus sistemes a l’exèrcit israelià, i ha comprat diverses empreses emergents de vigilància al país” des de l’any 2003. També Alphabet, la matriu de Google, que presta els seus serveis de computació al núvol al govern de Tel-Aviv; així com ho fa Amazon. En la línia política del seu fundador, l’ultra Peter Thiel, la tecnològica Palantir també té un capítol reservat a l’informe de la relatora de l’ONU; acusada d’haver “prestat tecnologia de vigilància automàtica i predictiva” a les forces armades israelianes, així com elements de la infraestructura de defensa o una plataforma d’intel·ligència artificial.
