La pandèmia va deixar grans seqüeles en el món empresarial. Moltes companyies van patir grans pèrdues i fins i tot es va implementar alguna reducció de plantilla per intentar pal·liar els efectes de la crisi sanitària. Tot i això, la conciliació va fer-se un lloc en el teixit empresarial de manera notòria i la necessitat de confinar-se va accelerar una idea que fins al moment, semblava molt futurista: el teletreball. Ordinadors a les taules de casa i imatges divertides on experts i periodistes retransmetien les notícies des del sofà van ser la primera pedra d’un nou concepte de feina. Ara bé, el que semblava la nova era de la digitalització i el clar viratge del món laboral ha quedat en un no res. Les empreses que un dia van confiar en el teletreball, actualment, es desdiuen d’aquesta aposta, al·legant que cau la productivitat dels seus treballadors i multinacionals com Amazon ja han anunciat que el futur de l’empresa no és treballar des de casa. Els experts, però, remarquen que és circumstancial i que el teletreball no desapareixerà; tot i això, també esmenten que les empreses encara han de canviar les seves maneres de fer i que mentre no es formi una renovada confiança en els treballadors, aquest mètode quedarà en el tinter.
“No és una falta de productivitat sinó de confiança empresarial”, explica Carles Méndez, professor dels Estudis d’Economia i empresa de la UOC en una entrevista al Món Economia. Per a ell, el teletreball és una eina molt útil i portat de manera regular i vigilada, fins i tot es pot convertir en un gran avantatge. “Si parlem de conciliació familiar dins l’empresa, cal parlar de teletreball”, argumenta l’expert. No obstant això, la decisió d’Amazon no sorprèn l’expert, qui assegura que aquesta sobtada necessitat de tornar a la presencialitat va lligada a una manca de confiança en els treballadors, però que no hi ha gaires proves que demostrin que baixa la productivitat. “Estic segur que Amazon té bones raons per tornar a l’oficina, però no crec que sigui per una falta de productivitat dels treballadors”. El mateix remarca Oriol Amat, catedràtic d’Economia Financera i Comptabilitat de la UPF, qui relaciona el teletreball amb la millora de les condicions laborals i explica que és una eina necessària per al futur del teixit empresarial i que “la covid només en va accelerar la implementació”.
Si bé és cert que el teletreball ha provat ser un mètode prou útil per als treballadors, no és la primera vegada que les empreses recelen del seu funcionament. Els experts comenten que aquests dubtes van lligats als pocs recursos d’algunes empreses per vigilar els seus treballadors. En aquest sentit, quan una persona és a casa i la companyia no té les eines per corroborar la seva feina, pot arribar a pensar que no està treballant. “El teletreball només és un reflex de com canviaran les empreses en el futur”, diu Méndez, qui aposta per noves polítiques empresarials que reconeguin la feina dels treballadors “per objectius i no per hores davant de l’ordinador”. D’aquesta manera, deixa clar que el teletreball com a únic canvi en una companyia està destinat al fracàs, però que si va acompanyat de nous mètodes “pot provar ser molt més eficaç”. De fet, el mateix professor dels Estudis d’Economia i empresa de la UOC esmenta que les empreses que més desconfiança tenen amb els treballadors que treballen des de casa, són aquelles que “no tenen recursos per a poder controlar la seva feina”.
Tot i els dubtes d’algunes empreses sobre aquesta tècnica, la realitat és que també es converteix en una ajuda per a la reducció de les despeses. Amat recorda que gràcies a treballar des de casa, “moltes companyies s’estalvien pagar unes oficines”. “Abans una gran empresa necessitava un espai per a tots els treballadors, actualment encara que tinguis 200 persones treballant, pots tenir un local que pugui acollir-ne una cinquantena”, remarca l’expert. Així, no només acaba sent un avantatge pels treballadors, sinó també per les empreses. Aquesta teoria, doncs, acaba per reconèixer que la manca de productivitat no és el gran problema del teletreball, sinó la confiança en els treballadors. A més, Amat també recorda que és una gran eina en contra la despoblació i que ha provat ser efectiu per descongestionar les ciutats. “Amb una bona connexió a internet, hem recuperat zones rurals que semblaven oblidades”, diu l’expert.
La manca de cohesió de l’equip
Evidentment, però, no tot el que pot aportar el teletreball a les empreses és positiu. En molts casos, la feina que fan els treballadors demana connexió entre ells i com a tal, la presencialitat es converteix en un requisit. “No crec que el teletreball sigui dolent o bo, però sí que crec que funciona en depèn de quines àrees”, explica Méndez. D’aquesta manera, en els sectors on la cohesió de grup esdevé una clara necessitat per a fer la feina, el teletreball no és la millor opció. “La interacció de l’equip acaba sent també un factor clau per eliminar el teletreball”, reconeix el professor dels Estudis d’Economia i empresa de la UOC. La mateixa opinió té Amat, qui argumenta que aquelles companyies que retiren el teletreball com a opció, normalment s’emparen sota la manca de comunicació entre treballadors que han viscut durant la pandèmia.
El concepte de falta de cohesió de grup, però, només esdevé un problema real per a una empresa quan la productivitat hi depèn. Per això, els experts asseguren que un grup reduït de sectors i empreses poden argumentar que el teletreball els perjudica, mentre que continuen assegurant que en molts casos, “tot acaba sent una falta de confiança empresarial”, reitera Méndez. La realitat, però, és que el 60% de les empreses del món van continuar oferint el teletreball un cop acabada la pandèmia i, de moment, en molts casos ha provat ser un èxit.
Una generació que reclama treballar a distància
L’eterna qüestió del teletreball sembla no arribar al seu final, però el cert és que en molts casos ja no és una opció sinó una demanda. Amat explica que les noves generacions han començat a treballar a distància i ara mateix ho veuen com un requisit indispensable per fer la seva feina: “La generació Z ja no busca feines que no tinguin flexibilitat horària o teletreball”, diu el catedràtic d’Economia Financera i Comptabilitat de la UPF. El que va ser la millor idea del confinament, ara s’ha convertit en la demanda dels més joves i segons els experts, aquests estan disposats a deixar escapar una bona feina si no tenen l’opció de poder treballar a distància.
En definitiva, Amazon ha fet un pas enrere, per les raons que l’empresa veu convenient, però no hi ha cap dubte que el teletreball ha vingut per quedar-se. En aquest sentit, els experts esmenten que se’n va accelerar la implementació durant la pandèmia, però que ningú s’espera que es perdi totalment. “El teletreball ha vingut per quedar-se i les empreses ho han d’acceptar”, etziba Amat.
