Els accionistes minoritaris del Banc Sabadell han estat la veu inversora més reticent a acceptar l’OPA hostil llançada pel BBVA el passat mes de maig. El president de l’associació que els agrupa, l’exdiputat d’Unió Jordi Casas, ha reiterat sempre que ha pogut que les condicions de l’oferta infravaloren el banc català, i que l’alternativa basca no és prou atractiva perquè l’inversor retail es llanci a fer un canvi de papers. “No he parlat amb ningú que m’hagi dit que la troba interessant“, declara el portaveu de l’entitat accionarial, l’economista i professor de la UAB Joan Llonch, en conversa amb el Món Economia. Sobre aquesta certesa, portaran l’oposició a la junta general d’accionistes del pròxim dijous, en un previsible cos a cos amb els fons institucionals que sí que volen una fusió. “Deixarem clar que el plantejament del BBVA no ens interessa, ni econòmicament ni des del punt de vista emocional”, afegeix Llonch
Tal com recorda el portaveu, l’oferta va suposar un terratrèmol entre els menudistes. Una immensa majoria dels 40.000 inversors que conformen l’atomitzat capital del Sabadell són petits inversors, sovint també clients del banc, que concentren el 48% dels títols. En les primeres setmanes “encara hi havia més dubtes” sobre l’atractiu de l’oferta basca. L’avenç d’ambdues entitats, però, ha allunyat la possibilitat. “Cada cop interessa menys anar al bescanvi d’accions”, comenta el portaveu. Cal recordar que, en els nivells de cotització actual, el plantejament de Torres genera una prima negativa per als accionistes vallesans -és a dir, perden valor si acudeixen a l’OPA-. El marge fins a valorar correctament el Sabadell, a més, és ample: la permuta que encara hi ha sobre la taula valora l’entitat en uns 2,2 euros per acció, mentre que el seu valor comptable es troba als volts dels 2,9. “En igualtat de condicions, el Sabadell té un preu bastant més elevat que el que plantegen”, sentencia Llonch.
La junta d’accionistes del pròxim dijous, la primera després de l’OPA -i també la primera d’ençà del retorn a Catalunya- ha de servir per posar les xifres sobre la taula. El desequilibri de l’oferta del BBVA, opina Llonch, “s’ha esmentat de manera molt genèrica, sense concretar números”. Ara bé, la guia de resultats per als pròxims anys que presentarà el conseller delegat César González-Bueno a la Fira de Sabadell ha d’oferir els inversors una imatge detallada del futur immediat de la companyia. A més, el CEO aprofitarà per recordar les perspectives immediates per al balanç vallesà: uns 2.000 milions d’euros de benefici, després de guanyar-ne més de 1.800 el 2024, i un payout el 60% per als accionistes. “Tradicionalment, la directiva havia estat més conservadora, i no passava del 40-45%”, celebra el portaveu de l’associació de minoritaris. Així, els motius per acudir a l’oferta basca s’han erosionat amb els mesos.
Un “banc llatinoamericà”
Part de l’interès del BBVA sobre el Sabadell rau en la seva geografia. La majoria del negoci de l’entitat que presideix Josep Oliu prové de l’Estat espanyol, amb una participació creixent del Regne Unit. Es tracta de dos mercats raonablement sanejats, dels més segurs del planeta. Per la seva banda, BBVA concentra més del 60% dels seus guanys a mercats emergents, amb Mèxic al capdavant. La inestabilitat econòmica del Con Sud, alerta Llonch, “fa patir” els inversors minoritaris. “Si bescanvio, em donaran accions d’un banc que té el 60% en dos països que qualsevol dia poden tenir un ensurt”, afegeix. El futur immediat de l’economia mexicana, assetjada pels aranzels de Trump; o de la turca, que només comença a recuperar-se d’una espiral inflacionista gegantina, deixa un regust amarg entre el petit capital: “no sortirem d’unes accions que van bé per ficar-nos en unes altres que no sabem com aniran”.
En aquest sentit, Llonch assegura que seria més fàcil per al menudista apropar-se a la proposta de BBVA si l’OPA fos en efectiu. “Hi hauria més possibilitats que la gent s’hi apunti, perquè vens les accions i te n’oblides”, prossegueix. Ara bé, l’entrada a l’estructura del BBVA planteja “canvis en el marge de negocis” que fan por al mercat, especialment a tocar d’un cicle de tensions geopolítiques. A més, dubta dels beneficis de l’operació en el sector bancari actual. El discurs de Torres i la directiva basca se centra en les possibilitats d’un “banc més gran” en una indústria cada cop més concentrada. El petit accionista, però, sosté que “no cal ser més grans per ser millors”. “El Sabadell és un banc d’aquí, no pretén ser global”, etziba Llonch. I l’aposta funciona, com demostren els resultats anuals.
Amb tot, el capital català rebutja una oferta que, a més, s’ha imposat amb formes dubtoses. “No ens ha agradat la prepotència del BBVA en la seva comunicació”, critica Llonch. A parer seu, el president del banc basc assumia l’èxit de l’oferta, i donava per feta l’adhesió acrítica del conjunt del capital. “Ens ha semblat que ens tractaven de babaus”, rebla l’expert català, que encara espera que l’oponent “ens tracti com a adults i presenti una oferta convincent”. A l’espera de les decisions de la CNMC i el govern espanyol, el Banc de Bilbao té fins a l’estiu per reformular els seus termes.
