El ministeri d’Economia obre aquest mateix dimarts la consulta oberta a ciutadans, empreses i actors econòmics per portar a terme la fase 3 d’estudi de l’OPA hostil del BBVA sobre el Banc Sabadell. El titular de la cartera econòmica, Carlos Cuerpo, ha anunciat en una atenció a mitjans a la 40a Reunió del Cercle d’Economia l’inici de la recerca que va anunciar el passat dilluns el president Pedro Sánchez. El full de consultes, un formulari disponible en obert al lloc web del ministeri, permetrà la Moncloa “recaptar dades de tots els afectats” sobre les possibles fallides econòmiques que generaria l’operació, en cas de completar-se. Arran de la informació que hi traslladin els enquestats, el departament decidirà si traslladar o no l’oferta al Consell de Ministres per elevar les condicions establertes per la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència amb el criticat dictamen de la seva fase 2.
Segons ha explicat Cuerpo, el ministeri mantindrà obert el formulari durant els pròxims set dies hàbils, fins al dia 16 de maig. Un cop rebudes les consideracions del conjunt dels potencials afectats -qualsevol ciutadà, empresa o entitat pot dir-hi la seva- el departament econòmic decidirà si és necessari comptar amb l’opinió del conjunt de l’executiu. Aquest segon pas haurà d’estar resolt, com a tard, el dia 25 de maig. Llavors, començaria un període de 30 dies addicionals en els quals els ministeris acordarien els nous remeis que imposarien a l’oferta. Cuerpo no ha apuntat a cap nova condició concreta, si bé sosté la mateixa posició que ja va expressar en l’edició del 2024 de la Reunió del Cercle, quan va assegurar que la Moncloa posaria “peu en paret” per aturar les pitjors conseqüències de la concentració. El món empresarial català especula que la sortida més probable seria que el govern prohibeixi la fusió i obligui a mantenir les marques independents, una barrera que, segons el mateix BBVA, tindria un cost de 60 punts bàsics sobre el seu marge de capital. Algunes veus especialment pròximes al Sabadell contemplen fins i tot que s’imposin condicions prou severes perquè el banc basc acabi retirant l’oferta.
Amb aquest procediment, la Moncloa cerca “més factors d’interès general” que no afectin l’àmbit de la competència, que ja queda cobert per l’estudi de la CNMC, i que la llei de Defensa de la Competència exclou de l’àmbit d’actuació del govern espanyol. La informació, ha confirmat el ministre, “no és vinculant”. L’estudi serveix com un “buidatge” de les opinions generals del món econòmic respecte de l’OPA. La primera pregunta a la qual poden accedir els ciutadans resa: “Considera que existeixen criteris d’interès generals diferents de la defensa de la competència que poden veure’s afectats per l’operació BBVA/Banc Sabadell?”. Posteriorment, ha detallat el ministre, qui accedeixi a la consulta tindrà espai per detallar quins problemes econòmics generaria l’OPA, així com quines mesures consideraria adient aplicar per resoldre’ls. Així, obre a consulta pública fins i tot l’elaboració dels remeis.
Dubtes legals
Ja des de la presentació del projecte, diverses veus econòmiques van revelar dubtes respecte de l’encaix legal de la consulta. Tant el govern com els seus aliats apunten que l’article 10 de la llei de defensa de la competència els permet tirar endavant iniciatives com aquesta per garantir la bona salut econòmica del sector financer. Tot i això, la reducció de la norma no concreta aquesta palanca. El líder de l’oposició espanyola, el popular Alberto Núñez Feijóo, ha aprofitat el buit legal per alertar que, si Economia tira endavant el seu test, “hi haurà conseqüències patrimonials per a l’Estat”, en tant que es tractaria d’un moviment “arbitrari”, no ajustat correctament a la llei.
Cuerpo descarta que hi hagi cap mena d’aresta legal en la consulta pública, i nega que siguin possibles aquestes “responsabilitats patrimonials”. “Està completament alineada amb la legislació vigent, ajustada a l’article 10.4 de la llei”, ha continuat el ministre. La regulació, val a dir, permet al govern “valorar les concentracions econòmiques atenent criteris d’interès general diferents dels de la defensa de la competència”. Ara bé, no contempla explícitament un estudi de mercat com aquest. Sí que registra els àmbits en els quals, a ulls del legislador, el Consell de Ministres pot intervenir: la defensa i la seguretat nacional, la protecció de la salut pública, la lliure circulació de béns i serveis, la protecció del medi ambient, la promoció del desenvolupament tecnològic i la garantia de les regulacions sectorials.
Així, la llei hauria de limitar l’estudi del govern als punts concretament recollits. El ministeri, però, no fa aquesta interpretació de l’article. Segons Cuerpo, la legislació “no és exhaustiva”. La llista només serviria, doncs, a tall d’exemple dels punts que caldria analitzar, sense limitar-se a aquests. Amb tot, defensa la decisió: “és una bona pràctica, i tenim pensat continuar portant-la a terme en futurs processos”, ha sentenciat.
Sense missatge a la CNMC
El món empresarial ha estat marcadament crític amb la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència, al·legant que els seus dos tests de mercat han estat “esbiaixats”, i no han tingut en compte les visions del conjunt de l’ecosistema econòmic. La proposta de la Moncloa, per contra, és expansiva, i pot rebre consideracions de pràcticament qualsevol ciutadà de l’Estat. Tot i això, Cuerpo ha negat que el disseny de l’estudi sigui un renec cap a la CNMC. La consulta, ha assegurat, “està completament alineada amb totes les entitats que participen en l’estudi de l’OPA”; inclosa Competència, però també la CNMV en l’àmbit borsari, o el BCE en el de la regulació financera. La lectura, però, sí que l’han fet diversos empresaris catalans, encara enfadats amb el regulador per haver ignorat les seves demandes. De fet, algunes agrupacions empresarials han confirmat que enviaran a la Moncloa el mateix informe que ja tenien preparat per participar als primers dos tests de mercat.
