El consens econòmic és clar: com més trigui a arribar el període d’acceptació de l’OPA hostil del BBVA sobre el Banc Sabadell, pitjors seran les condicions de l’oferta. Les administracions espanyoles, especialment el govern, semblen ser-ne conscients. Talment com ja ho va fer la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència, el Ministeri d’Economia esgota fins a l’últim minut els terminis de la primera part de la fase 3 d’estudi. El departament que dirigeix Carlos Cuerpo té, d’acord amb la Llei de Defensa de la Competència, fins al pròxim dimarts a les 12 de la nit per decidir si eleva l’expedient de concentració al Consell de Ministres perquè hi apliqui noves condicions, sempre que aquestes no estiguin lligades a l’àmbit de la competència, reservat exclusivament per a la CNMC. En compareixença aquest mateix dilluns, Cuerpo ha assegurat que “la decisió es prendrà de forma respectuosa amb els terminis i procediments tant de la normativa domèstica com l’europea“. El món empresarial català percep la Moncloa com un aliat, i al·ludeix al caràcter “tècnic” del titular econòmic -cristal·lí en les declaracions que fa sobre l’oferta- per formar-se expectatives falagueres. La pressió ha escalat en les darreres setmanes, tant des del teixit econòmic com dins el mateix executiu; mentre el BBVA continua la seva campanya a favor de la concentració bancària.
Qui colla Cuerpo ho fa, sovint, amb una lectura generosa de la Llei de la Competència. La norma, cal recordar, atorga a la CNMC la majoria de les atribucions per decidir si una OPA com aquesta pot tirar endavant. L’autoritat espanyola ja va dictaminar a favor de la compra: malgrat els “riscos de competència” que detectava a Catalunya, les Balears i altres territoris de l’Estat a on la concentració seria massa elevada, la presidenta Cani Fernández va deixar via lliure al BBVA amb unes condicions amplament assumibles pel banc opant. Amb el sí de la Comissió, la regulació estatal no permet que l’executiu desautoritzi l’operació. Xoquen amb el fonament legal del procés les demandes de la vicepresidenta segona i ministra de Treball i Economia Social, Yolanda Díaz, que ha cridat sovint als seus companys d’executiu a “aturar” l’oferta. El Consell de Ministres pot, això sí, afegir noves condicions a les quals ja ha posat l’autoritat competent. És aquest el camí que reclama, per exemple, la Unió General de Treballadors: la seva vicesecretària general a Catalunya, Cati Llibre, ha fet aquest mateix dilluns una crida a “imposar remeis tan durs que el Banc de Bilbao hagi de reiterar-se” de la cursa. En el mateix sentit s’han expressat les patronals i cambres de comerç catalanes, que van llançar un dur comunicat demanant que la Moncloa veti la fusió; així com ho ha fet el Cercle d’Economia.
Aquest és, de fet, el gran objectiu de bona part de la societat civil del país: garantir que el Sabadell es mantingui com una entitat “independent” jurídicament, amb un consell d’administració propi i una estratègia autònoma de la del BBVA, sigui quin sigui el resultat de l’OPA. Seria, com reconeixia el president del Cercle, Jaume Guardiola, un moviment agosarat, “radical però necessari”. De fet, l’associació va esmenar completament el dictamen de la CNMC, tot argumentant que “no s’hauria d’haver autoritzat” l’operació en fase 2. Ara bé, obligar a mantenir dues entitats separades xocaria frontalment amb l’estratègia de Carlos Torres. Malgrat que contempla aquest escenari, el president s’ha remès a les condicions imposades per Competència, i assegura que “no hi ha motius d’interès general” per afegir nous remeis -menys encara, un tan disruptiu com prohibir l’absorció del banc català-. Cal recordar que, en un informe facilitat a l’SEC -l’equivalent estatunidenc de la CNMV-, l’entitat reconeixia que una compra sense fusió elevaria el cost de capital en 60 punts bàsics. En aquest sentit, i davant els límits legals i la resistència basca, veus del món econòmic consideren possible que la Moncloa acabi imposant un veto “descafeïnat”, que mantindria l’entitat vallesana fora de BBVA durant un temps determinat “fins que el clima polític sigui més favorable a la fusió“.
Els requisits de la llei de competència
En cas que el govern espanyol es posicioni en línia amb les demandes empresarials, la llei els obliga a ser molt curosos amb la justificació. En concret, l’article 60 exigeix la Moncloa “motivar degudament en raons d’interès general” la seva postura definitiva. La rigidesa reguladora genera friccions amb la visió de Cuerpo, que ja ha deixat entreveure que la interpretació que en farà serà laxa. Malgrat que els criteris d’interès general apareixen explícitament al redactat legal, el ministre observa marge de maniobra per fonamentar la decisió que prenguin. L’article 10 de la llei enumera com a factors a tenir en compte la seguretat nacional, la protecció de la salut pública, la lliure circulació de béns i serveis, la protecció del medi ambient, la promoció de la recerca i la garantia d’un adequat manteniment de la regulació sectorial. Aquest són, segons va declarar davant mitjan de comunicació durant la Reunió del Cercle d’Economia, “alguns exemples” del tipus d’arguments que pot esgrimir el Consell de Ministres, i no una llista tancada. De fet, tant les administracions com part del món econòmic han apel·lat directament a greuges que no estan recollits a la norma, com ara l’equilibri territorial. Sense anar més lluny, el Cercle d’Economia ha hagut de fer mà de la Constitució per justificar la seva denúncia a la “centralització del poder financer” a Madrid. Com explicaven fonts jurídiques a Món Economia, una interpretació com aquesta arrisca recursos davant el Tribunal Suprem, en tant que la Llei exclou aquests àmbits de la definició d’interès general.
Part de l’informe del Cercle, val a dir, sí que busca lligar-se a la llei en la seva valoració: l’informe publicat pel club de la burgesia barcelonina esmenta el rol del Sabadell com a mecenes d’empreses innovadores per adduir que l’OPA ataca la promoció de la recerca i el desenvolupament científic. L’entitat que presideix Jaume Guardiola alerta que la desaparició de la marca Sabadell amenaça la continuïtat d’iniciatives com el vehicle d’inversió BStartup, el Centre de Competències Tecnològiques d’Alacant o el suport del banc català a la Barcelona School of Economics. Pel que fa a l’equitat territorial, el director general, Miquel Nadal, defensava en una atenció als mitjans que es podria considerar que l’amenaça encaixa dins els paràmetres de lliure circulació de serveis i de manteniment de la regulació sectorial. Altres veus especialitzades, però, apuntaven a Món Economia que un dictamen en aquest sentit seria una interpretació “creativa” de la llei.
Primera oposició
Poques hores després que el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, anunciés la consulta, el cap de l’oposició, Alberto Núñez Feijóo, va alertar que es trobava fora de la llei, i que la seva celebració podria comportar “responsabilitats patrimonials per a l’Estat“. Malgrat que Cuerpo ho va negar, diverses fonts jurídiques consultades opinen com el líder conservador. Com recordava l’economista de l’Institut Ostrom, Roger Medina, “els articles que regulen el rol de la Moncloa en una operació de concentració empresarial no contemplen cap mena de consulta pública“.
Aprofitant aquest forat legal, un accionista del BBVA, l’advocat Ibor Fernandes, ja ha presentat un recurs contra aquest pseudotest de mercat. En la seva apel·lació, Fernandes assegura que “no té cap cobertura legal i mostra defectes formals de gravetat“. La firma legal del denunciant explica que va requerir al ministeri que aturés la consulta el passat 8 de maig, pocs dies després que es posés en marxa. Com que no han obtingut resposta, han elevat la queixa a l’Audiència Nacional. Entre altres qüestions, argumenten que les preguntes manquen “qualsevol rigor i suport jurídic”, i mostren un biaix favorable a les tesis del Sabadell, fins al punt que “vulneren el principi d’igualtat i no discriminació de l’article 14 de la Constució”. L’objectiu del lletrat, segons ha comunicat aquest mateix dilluns, és “suspendre de manera cautelar l’ús dels resultats” per fonamentar el dictamen de la fase 3.
El test recollia qüestions molt concretes, com ara els criteris d’interès general que conculcaria la fusió o els remedies que hauria d’imposar la Moncloa. A més, deixa entreveure aquesta lectura laxa de la Llei de la Competència, en tant que, en la identificació dels esmentats criteris, afegeix al qüestionari una resposta addicional a les recollides per la norma, que permet als usuaris plantejar les seves pròpies valoracions. El govern, però, ha reduït la importància de la consulta. El seu resultat, han insistit, no és vinculant, i només serveix per oferir al ministeri i al Consell de Ministres una imatge del clima econòmic i la seva visió de l’OPA. De fet, Cuerpo ha anunciat que publicarà un informe complet de les respostes recollides, però ha evitat vincular-lo amb la decisió definitiva del seu departament.
