Quatre anys després de la pandèmia, els estralls econòmics causats encara no s’han resolt completament, especialment al teixit empresarial. Segons el darrer estudi del Consell General de Gestors Administratius, elaborat d’acord amb l’activitat consultada als seus més de 6.000 membres, a tocar del 17% de les empreses espanyoles preveuen tancar el 2024 amb pèrdues. Es tracta d’uns 480.000 negocis, asseguren els gestors, que encara veuen els seus balanços llastrats pels efectes de la Covid-19. Cal apuntar, a més, que les dades van ser recollides abans dels temporals que han colpejat el País Valencià les darreres setmanes. Així, segons lamenta el president de l’organització, Fernando Santiago, “és més que probable que a finals d’any es vegin modificats a conseqüència dels danys que desenes de milers d’empreses han patit, indirectament o directa”.
El batzac als resultats nets respon, en grau considerable, al caràcter parcial de la recuperació de l’activitat econòmica després de la crisi sanitària. Segons el mateix estudi, més d’una quarta part de les empreses preveuen tancar el curs present amb una facturació més baixa que el 2023. Més del 18%, per la seva banda, assegura que encara ingressa menys que l’any 2019; mentre que la xifra de firmes que ja s’haurien recuperat completament no arriba a la meitat del total. Això ha provocat un fort impacte sobre els estats financers d’algunes iniciatives, especialment petites i mitjanes. Fins al 17%, asseguren els gestors, hauria incrementat el seu endeutament; mentre que a tocar del 16% pateix “problemes de liquiditat” que podrien arribar a amenaçar la seva continuïtat. De fet, unes 67.000 empreses es trobarien a tocar del concurs de creditors, segons l’anàlisi dels professionals enquestats.
Entre el gener i el setembre del 2024, doncs, la situació econòmica hauria empitjorat per a una munió d’empreses de l’Estat. En la primera edició del baròmetre del curs, recorda el president, es va alertar que n’hi hauria unes 150.000 en una situació propera a la suspensió de pagaments. Ara només en quedarien 67.000, és cert; però cal afegir-hi els 129.000 que haurien abaixat la persiana en aquest mateix període. “Si ho sumem, trobem que són 196.000 empreses amb problemes de liquiditat, 46.000 més que les que vam assenyalar a principis d’any”, continua Santiago.
Esculls administratius
Més enllà dels problemes conjunturals que sobreviuen a la postpandèmia, els gestors administratius detecten un problema al nucli de la supervivència empresarial que no es resol amb el pas dels anys: l’excessiva càrrega administrativa que pateixen les empreses. Més del 83% dels professionals consultats lamenta que “l’administració no ha millorat el seu tracte al ciutadà”, apunten. De fet, per sobre de la meitat responen que la dificultat d’accedir als tràmits necessaris ha augmentat amb els anys. “Continuem patint l’enderrocament de l’administració: avui és impossible aconseguir cites prèvies per a molts tràmits”, lamenta Santiago; que acusa el sector públic de “no aixecar el cap” malgrat els discursos a favor del facilitament administratiu.
“Els petits i mitjans negocis continuen patint els efectes d’una gestió d’ajudes deficients durant la pandèmia”, denuncia el Col·legi. Reclama, doncs, que aquest servei millori de cara a l’assistència a les empreses afectades per la Dana; així com un disseny de les mesures que atengui a l’abast de l’escletxa causada pel temporal. “Demanaria que tinguessin en compte els efectes indirectes sobre la facturació i el cobrament d’aquells negocis molt vinculats als que han estat colpejats de forma directa”, sentencia Santiago.
