La mala maror al voltant del sector bancari espanyol fa prop d’una setmana que no marxa. La bandera vermella que es va alçar amb l’anunci del retorn de BBVA a la càrrega pel 100% del capital del Banc Sabadell vola encara més alt d’ençà de l’obertura de la jornada d’aquest mateix dijous. La intenció de l’entitat presidida per Carlos Torres de llançar una OPA hostil després de la diametral negativa del consell d’administració català a obrir les portes a la venda ha fet sonar les alarmes a totes les instàncies de governança, tant pública com empresarial. Fins i tot els mercats s’han llevat tremolant: el valor del Sabadell es va disparar més d’un 5%, fins a fregar els dos euros per acció, mentre que el Banc de Bilbao va retrocedir al mateix ritme, fins als volts dels nou euros per títol. L’estira-i-arronsa, però, ha durat poca estona: després del primer impuls, ambdós valors s’han quedat relativament congelades, mantenint la tendència -Sabadell alcista, BBVA a la baixa-, però a ritmes molt més lents.
A tancament de la jornada, a les 18 hores, els títols del Banc Sabadell oscil·len als volts dels 1,86 euros, uns sis cèntims més que el passat dimecres, un alça de poc més del 3%. La pèrdua diària del BBVA és substancialment més elevada: les accions del Banc de Bilbao no han arribat a enfonsar el llindar dels 9,60 euros, però han perdut prop de 70 cèntims en només 24 hores, un 6,1% dia a dia. El mercat, així, fa confiança a tots els actors implicats, però reconeix que la inestabilitat no és prou beneficiosa per al receptor, i suposa un important batzac a l’emissor de l’oferta. Amb aquests moviments, l’Ibex ha estat l’única de les grans borses europees a retrocedir durant la jornada, amb una pèrdua propera a l’1%. La resta d’entitats cotitzades, val a dir, han estat arrossegades pel mal comportament del BBVA: tant CaixaBank com Bankinter tanquen el dia amb retrocessos de gairebé un punt. Santander també retrocedeix, però ho fa a un ritme gairebé imperceptible, a un 0,3%.
La reputació, sota amenaça
El terratrèmol per als mercats es cobrarà víctimes, val a dir, un cop la situació s’hagi resolt. El conseller delegat de l’entitat biscaïna, el directiu turc Onur Genç, ja assegurat que “estan disposats a assumir el cost reputacional” d’un pas tan agressiu en cas que la seva aposta no frueixi. Per a l’entitat, l’augment dels costos fixos que la digitalització imposa sobre el sector bancari justifica un risc d’aquesta magnitud per “millorar l’escala” de l’operativa de BBVA. L’oferta, “atractiva” a parer de Genç, ofereix importants incentius líquids als titulars del Sabadell, tot i que no contempla abonaments en efectiu del valor a pagar. L’entesa és, per al CEO, “la millor que es pot posar sobre la taula”.
No generalitzat
Tot i la valoració que BBVA fa de l’OPA –primer amistosa– llançada sobre el Sabadell, la majoria dels agents implicats han passat a l’atac contra el que consideren un pas més cap a l’oligopoli financer. Així s’ha expressat la ministra de Treball i vicepresidenta segona del govern espanyol, Yolanda Díaz, que ha demanat al seu soci de coalició que es tanqui en banda a qualsevol fusió. També a la contra s’han mobilitzat els líders dels principals partits catalans, poques hores abans de les eleccions del 12-M. En una piulada, el president a l’exili Carles Puigdemont ha alertat d’una “estratègia per liquidar la banca catalana” que evidencia l’agressió contra el banc de Josep Oliu. Per la seva banda, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha rebutjat qualsevol acord en aquest sentit, adduint que “minva” la capacitat econòmica del país.
L’empresa basca, però, treu ferro a l’oposició institucional al seu moviment. Torres, de fet, ha argumentat que el rebuig des d’Estat i Generalitat a l’OPA es correspon al “moment de politització actual”, tan a prop d’uns comicis rellevants per a l’activitat parlamentària i executiva a ambdós governs. També la CEOE ha clamat contra la intervenció dels càrrecs electes sobre les decisions de les empreses, tot adduint que “han de tenir llibertat per invertir on vulguin”, més enllà de la influència que els seus moviments exerceixin sobre el mercat.
