Els mercats financers han donat una benvinguda entusiasta a l’operació TSB. La venda de la filial britànica del Banc Sabadell al Santander per uns 3.100 milions d’euros -ampliables a 3.400 segons els beneficis que obtingui l’entitat- ha disparat els títols del banc català molt per sobre de la mitjana de sector financer durant la jornada d’aquest dimecres. La cotització ha arribat, a tancament de la sessió , als 2,84 euros, situant-se en màxims de prop de dècada i mitja. L’ascens, del 5.2% respecte de l’anterior tancament, multiplica el de la resta de bancs espanyols. Sense anar més lluny, dobla el del BBVA; que s’ha quedat per sota del punt i mig, fins als 13,04 euros. Aplicant-hi l’equació de bescanvi que regeix l’OPA hostil que plana sobre els catalans, la prima negativa de l’oferta -el forat que deixa en el valor dels accionistes que s’avinguin a acceptar el fulletó- és d’un 9.6%, més de 1.300 milions d’euros. El Banc de Bilbao, doncs, està en unes condicions molt pitjors que fa 24 hores perquè la seva ofensiva sigui exitosa. “El mercat ja fa mesos que anticipa que l’OPA fracassarà, i la valoració d’avui ho demostra“, sentencia el director d’inversions de Gesinter, Joan Esteve.
Tant el mercat com els inversors, val a dir, han quedat sorpresos amb les condicions en les quals el Sabadell ha acabat venent TSB. “Han tancat l’operació per un import més gran de l’esperat. Han venut molt bé”, descriu el head of equity del fons Trea Capital, Xavier Brun. En un moment de consolidació bancària al Regne Unit, la filial dels vallesans s’ha col·locat per una ràtio d’un 1,4x del seu valor en llibres, mentre que la mitjana de la resta d’adquisicions registrades al país s’acorden amb un preu de l’1,2x. “Sabadell cotitza a uns 15.000 milions d’euros, i ven TSB per 3.100 milions; un 20% de la capitalització que rebrà en efectiu”, detalla Esteve. És a dir, bona part de la pujada borsària correspon a una lectura optimista del moviment que ha tancat la directiva de Josep Oliu i César González-Bueno. El conseller delegat, de fet, ja ha sostingut en l’atenció a mitjans d’aquest mateix dimecres que les ofertes per la branca anglesa han arribat en un moment ideal. “Havíem posat TSB en un bon lloc com a estructura independent, i hi havia apetit per una venda”, sostenia el primer directiu.
Similar és la lectura que en fa Esteve, que veu TSB com “un banc que funcionava molt bé”. “Va costar diners durant molts anys, però havia arribat a ser eficient”; apunta. A més, fa una aportació petita, però substantiva als comptes del Santander. De fet, en el segment hipotecari -el més apreciat per ambdues firmes-, hi afegeix un 2% de la quota, i situa la filial del banc espanyol com el tercer prestador de crèdit per a habitatge del país, amb prop d’un 15% de quota. Malgrat que el preu final suposa “sobrepagar”, té sentit aposta per sobre del mercat, a parer del directiu financer, en tant que genera “economies d’escala” prou atractives per al grup. A més, acorden tant Esteve com Brun, la compra té una lectura local: amb l’augment del valor del Sabadell que genera la venda britànica, el Santander “torpedina” l’OPA i, per tant “posa pals a les rodes” del creixement d’un competidor directe, com és BBVA.
El nou valor de l’OPA
Amb aquest nou panorama, el camí del BBVA per integrar el Sabadell es complica substancialment. “El mercat té dubtes sobre què farà Torres”, reconeix l’analista Javier Cabrera. Cal recordar que el banc d’origen basc va confirmar davant la Comissió Nacional del Mercat de Valors que continuaria amb l’OPA abans de conèixer el resultat de la venda de TSB, un actiu que l’entorn del Sabadell considerava “estratègic” per als interessos de la directiva biscaïna. “Ara es troben amb la papereta d’haver de millorar l’oferta”, anuncia Cabrera; un moviment que tant el president com el conseller delegat, Onur Genç, han negat per activa i per passiva en el darrer any. L’operació britànica i l’augment de cotització que se n’ha derivat, però, força la mà de Torres, a parer dels experts consultats. La qüestió serà quin és el preu al qual ha d’aspirar BBVA. Per a Esteve, “és molt complicat” definir un llindar d’èxit, en tant que l’atomització del capital sabadellenc impedeix tractar tots els interessos de forma conjunta. “Per a un fons institucional, potser amb una prima del 5 o el 6% seria suficient. Però per a un menudista, una pime que també és clienta del Sabadell, la situació és més complexa”, sosté el directiu financer de Gesinter.
El BBVA, cal recordar, té un marge de capital d’uns 2.000 milions d’euros arran dels seus bons resultats del 2024, que van continuar durant el primer trimestre del curs present. “Suficients recursos”, raonen les fonts consultades, per millorar l’oferta pel Sabadell. Tot i això, apunta Brun, per reeixir haurà de canviar la seva estratègia: “fins ara, el BBVA ha ofert canvis de cromos, però ara haurà de posar diners en efectiu”. És a dir, a parer dels analistes, hauria d’afegir més diners als 0,70 cèntims per acció amb què retribueix, ara per ara, els accionistes catalans que decideixin adherir-se a l’oferta. A parer de Brun, de cara al gran capital, una alça del 5% respecte de la cotització podria ser suficient; però hauria d’elevar-se encara més per apel·lar al conjunt de l’accionariat. “Amb 3,5 euros per acció, una alça del 12-13%, seria raonable”; apunta l’expert. El mateix opina Esteve, que veu en els 3,5 euros per títol un nivell que “podria ser competitiva” a ulls del 48% d’inversors menudistes componen el capital català.
La regulació, val a dir, no obligaria el BBVA a millorar l’oferta a raó de la venda del TSB, en tant que el dividend extraordinari s’entregarà a principis del 2026, lluny del període d’acceptació de l’OPA. Sí que tindrà l’oportunitat d’afegir els comptes al fulletó, segons ha confirmat la CNMV. Ara bé, el Banc de Bilbao podria “augmentar el preu d’acord amb el dividend” sense especials problemes, en tant que, en cas que aconsegueixin incorporar el Sabadell, serien les arques basques les que es beneficiïn del payout de la venda de la filial britànica. “No és el mateix que elevar l’oferta sense motiu. Es podrien salvar amb els nous ingressos”, afirma Cabrera.
Males expectatives
Amb tot, el consens general dels analistes és que, en les condicions actuals, el BBVA té poc de marge per mantenir l’OPA hostil. “Ara mateix, l’OPA no té viabilitat”, argumenta Esteve. De fet, a parer del financer, retirar l’operació seria beneficiós per a ambdues entitats. “El Sabadell romandria independent, i el BBVA no hauria de sobrepagar per completar la transacció”, assegura l’expert. Per a Cabrera, s’ha donat un “cúmul de circumstàncies” que limita el marge de maniobra basc. Ara bé, després d’haver mantingut l’activitat fins i tot amb el veto a la fusió imposat pel govern espanyol, “portaran l’OPA fins al final, fins que l’accionista voti”. “Però ara mateix, la previsió és que voti en contra”, afegeix l’analista. Brun concorda que la directiva biscaïna “tirarà endavant amb tot”, i el resultat dependrà del preu final de l’operació. “El Sabadell ara val 500 i 1.000 milions més. El BBVA haurà de fer una millora tant sí com no”, conclou.
