Les dones en el món professional semblen ciutadans de segona. Cada decisió que pren una dona envers la seva vida personal pot acabar afectant la seva carrera. D’aquesta manera, i a diferència dels homes, moltes dones es veuen obligades a fer reduccions de jornada o ajornar la maternitat per tal de sentir que no se’ls penalitza a la feina. És una decisió silenciosa i no necessària a escala legal, però tot i que la conciliació es vengui tant per homes com per dones, són les segones les que acaben per utilitzar-la. No és cap secret, doncs, que la societat avança a passes petites i, mentre els homes continuen vivint d’un privilegi, les dones es veuen sobrepassades amb les cures. És per això que en l’última enquesta de la consultora Robert Walters es va concloure que el 62% de les dones pensaven que la maternitat -i com a conseqüència les cures- penalitzaven la seva carrera professional. En la perspectiva dels homes, en canvi, només un 30% estava d’acord amb aquesta afirmació sobre la paternitat.
“No em sorprèn”, explica en unes declaracions al Món Economia, Carme Poveda, directora de l’Observatori Dona, Empresa i Economia, qui també afegia que la maternitat “feia que les dones acabessin escollint feines amb més conciliació”. En aquest sentit, que una dona vulgui ser mare no és un problema en l’àmbit productiu, però mentre les cures estan molt lligades al sector femení, no prioritzar la carrera també acaba sent cosa de dones. “La nostra societat encara té molts problemes per acceptar les cures com una feina”, reconeix la directora general de Cures, Organització del Temps i Equitat en els Treballs, Núria Verges. Per a ella, les cures, tant de grans com de petits, no afecten igual en les diferents posicions de feina i, per exemple, a les altes esferes i la gent més qualificada, la bretxa és més petita entre homes i dones. Ara bé, mentre les cures no es reconeixen com a feina “real”, la penalització professional creix. Amb les dades sobre la taula, la presidenta de l’Institut Català de les Dones, Meritxell Benedi explica que les reduccions de jornada per a cuidar fills i familiars les agafen un 92% de les dones en el primer cas i un 78% en el segon: “El pes continua sent per les dones i les cures encara estan infravalorades”, diu Benedi.
Així doncs, el conflicte no només és la maternitat, sinó tot allò relacionat amb les cures. Si aquest sector es reconegués, les expertes afirmen que implicaria al voltant del 15% del PIB català. “Els sous són molt precaris perquè no es consideren feines”, lamenta la presidenta de l’ICD. En aquest sentit, ja no només no es considera productiva una dona que redueix la seva jornada per cuidar els seus fills, sinó que les mateixes persones que es dediquen a les cures permanentment, també estan infravalorades. Ara bé, la diferència més important es troba en el primer cas, on una dona acaba treballant a jornada completa, “perquè cuidar els fills també és una feina”, afirma Verges, però només cotitza la meitat que treballa en el món professional: “Quan les dones redueixen la jornada o deixen la seva feina, deixen de cotitzar, el que també els penalitza en la seva jubilació”, explica Benedi.
La maternitat, una condició que només afecta dones
En parlar de cures també s’ha de parlar de maternitat i és un factor que va per separat. En les dades del ICD, el 92% de les dones deixen la feina per cuidar els fills. Un estudi del Banc Central Europeu (BCE) reconeix que la penalització per ser mare no només afecta el temps, sinó també als sous de les dones. Els ingressos es redueixen un 11% per primer any, però en la primera dècada de cures de fills arriba a pujar fins a 28%. “Mentre tu vas reduint la teva jornada, els homes van rebent ascensos professionals”, explica Poveda. Una opinió que també comparteixen les altres expertes qui asseguren que quan redueixes la jornada o et prens un temps per cuidar els fills, “perds oportunitats per escalar professionalment”.
Per solucionar aquesta situació o almenys reduir la bretxa entre homes i dones, Poveda reconeix que cal un canvi en la mentalitat empresarial. Ja no només cal que les empreses busquin més diversificació, sinó que s’ha de tenir en compte que els moments de maduració de les dones són diferents dels dels homes. “Una dona arribarà més tard al seu pic professional i, per tant, s’hauria de tenir en compte a l’hora de contractar o promocionar les dones”, explica Poveda, qui reconeix que “mentre això no canviï es perpetuarà la invisibilització de les dones després de la maternitat”. Així doncs, l’experta planteja que la penalització en la maternitat s’inicia abans de ser mare i acaba molt després de parir, és a dir, en la incorporació laboral.
Les normes primer, la societat després
La presidenta de l’Institut Català de les Dones i la directora general de Cures, Organització del Temps i Equitat en els Treballs, expliquen que les polítiques socials cada vegada estan més a prop de les dones i que -tot i que la conciliació encarà sigui molt esbiaixada- ja hi ha homes que consideren clau la seva participació en les cures. “Ens estem desfent d’aquesta mentalitat d’ajudar a casa”, diu Verges, que reconeix que els homes comencen a participar a parts iguals. Tot i això, les expertes remarquen que és una feina d’educació que ha de començar des de petits, amb més referents femenins i millor comunicació a l’hora de presentar les cures. “No és que no estiguem fent res, és que el canvi és lent”, confirma Benedi qui afegeix, a part que aquesta és la raó per la qual els discursos dels detractors del feminisme cada vegada són més públics: “Si no estiguéssim fent les coses bé, ningú ho veuria com una amenaça”.
