Només dues empreses del món tenen suficients materials per fabricar bateries per al vehicle elèctric al ritme marcat per la Comissió Europea. Segons un recent estudi de l’agència especialitzada Transport & Enviroment, Tesla i BYD serien les úniques empreses amb suficient stock de materials essencials per “complir amb els objectius de venda” establerts de cara al final de la dècada. Si bé algunes companyies comunitàries han assegurat contractes de proveïment de cobalt, liti i níquel –els tres metalls encara essencials per a fabricar cèl·lules de càrrega del cotxe alternatiu– cap d’elles gaudeix d’un flux prou dinàmic per garantir el ritme de fabricació necessari en els pròxims anys. “La majoria de fabricants comunitàries estan encara molt lluny”, postil·la l’entitat.
Tal com detalla la publicació, només sis empreses compten amb contractes a llarg termini per cobrir la demanda de materials per a bateries. Tres d’elles són, de fet, europees: Renault, Volkswagen i Stellantis. Tot i això, cap de les tres té garantit el subministrament de tots tres materials durant el que resta de dècada. “Hi ha una clara desconnexió entre els objectius d’electrificació dels fabricants i el seu accés real a minerals crítics”, alerta la directora de vehicles de l’entitat Julia Poliscanova, que considera l’informe una “alerta per als CEOs”.
Vímets per al futur
Les empreses europees, però, mostren tendències prometedores pel que fa a la garantia de la fabricació de cotxes elèctrics. Tres fabricants alemanys, sense anar més lluny, lideren la valoració de responsabilitat en el proveïment –la garantia de baixes emissions o respecte als drets humans en tota la seva cadena de valor, entre altres factors–. A l’altra banda de la taula, la xinesa BYD té una valoració de sostenibilitat de zero, en tant que “no hi ha informació de cap pràctica sostenible aplicada” per la firma.
Pel que fa a resiliència del model de negoci, T&E destaca l’aposta de les fabricants de la UE per assegurar la producció local, amb suport a “start-ups dedicades a components i materials de bateries”. En concret, celebra la capacitat de resistir xocs de demanda globals de Volkswagen, Stellantis i Mercedes, mitjançant l’aposta per la reindustrialització en sectors com el refí de metalls crítics o la producció de components, fet que ajuda a la “seguretat de proveïment” europea. Pera Poliscanova, “els europeus gaudeixen d’un clar lideratge en la neteja de la cadena de proveïment, fet crític per a l’acceptació del consumidor i per desbloquejar les finances sostenibles”.
