Les darreres setmanes de l’OPA hostil interminable sobre el Banc Sabadell han estat un terratrèmol per al BBVA. El mercat es va negar a donar la benvinguda al període d’acceptació obert amb el sí definitiu de la CNMV al fullet de l’operació; i encara menys ho va fer el consell d’administració del banc català, que va emetre un judici negatiu especialment vehement contra l’estratègia del banc basc. La sortida de part dels accionistes arbitratgistes, que veuen cada cop més llunyà l’èxit de l’oferta, va provocar una caiguda intensa, de més del 6%, en els títols vallesans durant la primera meitat de la passada setmana; però la patacada es va revertir en només dues sessions, deixant el forat de valor de l’assalt en prop del 8%. Vistes les sacsejades, la Vela ha volgut donar un cop d’efecte a la situació aquest dilluns fent enrere un dels compromisos que més havien reiterat el president, Carlos Torres, i el conseller delegat, Onur Genç, amb una millora de l’equació de bescanvi que ha contradit “l’atractiu” que tant defensava la directiva biscaïna. La modificació in extremis de les condicions -ha arribat només 48 hores abans del límit legal per fer-ho- ha deixat, però, sensacions contradictòries en el món financer. Per una banda, l’acció del Sabadell ha estat la que pitjor s’ha comportat de tot l’Ibex aquest dilluns, amb una caiguda del 3,9%. Per l’altra, BBVA ha topat amb males valoracions dels analistes i una oposició intensa dels menudistes catalans; acompanyada de la seva pròpia patacada, del 2,65% en una mala jornada borsària per a la banca. La subdirectora d’anàlisi de la gestora de fons GVC Gaesco, Marisa Mazo, resumeix en conversa amb Món Economia la mala maror que ha deixat el canvi de rumb del BBVA: “L’oferta està més ajustada, però no hi ha cap garantia que la puguin tirar endavant“.
L’accionariat del Sabadell ha estat ràpid a reaccionar, amb un intent de treure ferro a la caiguda al parquet madrileny. Per a l’Associació d’Accionistes Minoritaris del Sabadell -l’agrupació de menudistes fundada amb l’objectiu d’aturar l’OPA- el petit diferencial en el ritme dels dos bancs, de poc més de l’1%, revela que el mercat afavoreix les tesis catalanes més que no pas les basques. Per al president de l’entitat, Jordi Casas, “si el moviment és tan just després d’una millora del preu, vol dir que el mercat encara confia en el Sabadell“. De fet, la prima de l’oferta, que ha obert la jornada per sobre del 3%, ha fet un pas enrere; i s’ha quedat en el 2,7% a tancament de la sessió d’aquest dilluns. “El mercat està en un punt molt neutral”, sosté Mazo, que descarta cap mena d’avantatge per a l’entitat biscaïna, ni tan sols amb les noves condicions.
Vist que el valor borsari deixa dubtes intensos per als inversors, molts analistes s’han remès als fonamentals per fer una anàlisi més entenedora del futur immediat de l’OPA. Des de GVC Gaesco, amb uns primers càlculs, sostenen que “el Sabadell encara té més potencial que el BBVA”. Similar és la lectura que fan firmes com Alantra o CaixaBank BPI, que reiteren de cara als inversors que la valoració actual que el BBVA ha comunicat a la CNMV, d’uns 3,39 euros per acció, roman lluny del potencial que atorguen al banc català la majoria dels analistes. Mentre que la branca d’anàlisi de la Caixa col·loca el sostre de l’acció en els 3,55 euros, la firma madrilenya és encara més ambiciosa, i l’eleva fins als 3,9. Enfront, un BBVA que es projecta als volts dels 18 euros; una revalorització que “segueix per sota de la del Sabadell” fins i tot amb l’all in de Torres d’aquest dilluns.
Mazo, però, introdueix un “matís”: el pla financer del BBVA a quatre anys -el projecte econòmic presentat pel conseller delegat després dels resultats semestrals, que caduca el 2028- arrisca un sòl de rendiment més baix que el del banc català; però també unes possibilitats més ambicioses. Els causants: els factors Turquia i Mèxic, dues geografies “emergents” que concentren prop de dos terços del benefici biscaí. Si les filials turca i mexicana funcionen bé, “l’acció del BBVA, com a tal, pujarà més que la del Sabadell”. Ara bé, ho farà a canvi d’un “risc molt superior”. “Si Turquia no aconsegueix controlar el procés d’hiperinflació, el BBVA potser passa de guanyar-hi 2.000 milions a guanyar-ne 500”, diagnostica. En el mateix sentit s’han expressat els minoritaris, que reblen que “no canviaran les seves accions d’un banc d’un país desenvolupat a canvi dels d’un banc mexicà”. “Volem una acció controlada, no volem incerteses”, ha insistit Casas.
Les contradiccions de BBVA
Fonts del mercat consultades per aquest mitjà asseguren que des de la Vela, la lectura de la situació és molt més falaguera. “Estan convençuts que, amb les condicions actuals, arribaran al 50%”, asseguren aquestes veus. Així, la directiva del Banc de Bilbao defensa, encara, que la seva valoració és suficient per engrescar els inversors del banc opat. Més enllà del valor, però, el mercat comença a qüestionar fins i tot la rendibilitat que pugui tenir l’OPA per al mateix BBVA. Segons Mazo, les estimacions de nous beneficis que ha fet el consell d’administració que capitaneja Torres podrien ser massa ambicioses. “Ells consideren que afegiran un 3% de benefici per acció; però les nostres xifres apunten a un -1%”, calcula l’analista; que resta als números de la companyia l’impost a la banca i diversos dubtes sobre els ritmes de la fusió, llastada pel veto de tres anys imposat pel govern espanyol. “Per als seus accionistes no té cap valor”, postil·la l’experta.
Similar és la lectura que en fa Casas, que l’atribueix també als accionistes institucionals. “No els fa gens de gràcia la nova despesa”, sosté el líder dels minoritaris catalans. De fet, fonts pròximes a l’operació expliquen que, entre els inversors bascos, la decisió de millorar l’oferta després de mesos assegurant que no ho farien ha aixecat polseguera. Més encara quan BBVA ha reconegut la retallada sobre la rendibilitat que suposa el nou bescanvi: amb l’anterior proposta, el rendiment sobre el capital invertit (ROIC) del banc resultant de la hipotètica fusió seria del 20%; mentre que, amb l’actual, cauria tres punts, fins al 17%, segons avançava el diari madrileny Expansión. La situació, a més, podria ser encara més perjudicial si, en aquest període d’acceptació, el BBVA es queda entre el 30 i el 50% dels drets de vot del Sabadell i, per tant, es veu obligat a activar la palanca de la segona OPA.
“Cal aclarir la confusió” amb el 30%
El conseller delegat del Sabadell, César González-Bueno, ha posat el dit a la nafra de la darrera maniobra que li queda al BBVA. En una entrevista amb la cadena Onda Cero, el directiu ha recordat la negativa constant a millorar el preu, que finalment ha quedat en no res. “També han dit que no pensen rebaixar el llindar d’acceptació per sota del 50%”, ha ironitzat el CEO. Malgrat els millors esforços de Torres, el mercat descompta que l’opció del 30%, autoritzada pel regulador borsari nord-americà just abans de l’inici del període d’acceptació, està més que sobre la taula de la directiva basca. En aquest sentit, els accionistes minoritaris busquen certeses: l’Associació, de fet, ha exigit a la Comissió Nacional del Mercat de Valors que aclareixi com calcularia el preu de l’eventual segona OPA, que seria obligatòria en cas que es rebaixi l’objectiu recollit al fullet. Cal recordar que, en cas que la Vela opti per tirar endavant l’operació amb més del 30% de les accions, haurà de presentar una nova oferta per la resta del capital del Sabadell. Una oferta que hauria de ser a un “preu equitatiu” autoritzat per la CNMV, i que s’hauria d’abonar per complet en efectiu. “Podrien haver de gastar milers de milions d’euros”, alertava González-Bueno.
Els menudistes, doncs, volen conèixer l’algorisme que decidirà aquest preu equitatiu per evitar les “confusions al mercat” que, a parer seu, ha fet servir Torres durant els darrers mesos. El regulador borsari, ha reclamat Casas, “ha de tallar de forma radical l’ambigüitat” que el BBVA injecta al mercat. “L’estan enredant i, si hi ha un regulador, haurà de regular de debò”, ha afegit l’empresari. Si es compleixen les previsions de l’entitat, val a dir, la rebaixa del llindar d’acceptació no serà un problema: “l’oferta és irrisòria, i no arribaran ni tan sols al 30%”, defensen.
