La banca espanyola consta entre els grans beneficiaris del cicle de tipus alts del Banc Central Europeu. Els dos anys de pressió monetària que Frankfurt ha imposat per controlar la crisi inflacionista han portat del bracet les entitats financeres de l’Ibex 35 a resultats històricament elevats. Ja sense pressions inflacionistes, i davant la urgència de reactivar economies nacionals molt malmeses –França i Alemanya són els dos exemples més flagrants- el regulador monetari europeu encadena ja set rebaixes del preu dels diners, i ha deixat el tipus de referència en el 2,25%, molt lluny del prop de 5% que va assolir el 2023. El consens del mercat apuntava a un batzac per als bancs espanyols, que ja no podrien confiar en el marge d’interessos per sostenir els seus balanços. La primera experiència, però, no ha estat catastròfica: Bankinter, sempre el primer a revelar les seves xifres, ha elevat el guany del primer trimestre en un 35%, una primera pista que el sector sembla poc preocupat per les males estimacions dels experts.
Les expectatives del món financer apunten a alces interanuals a tots els grans bancs de l’Estat, malgrat que poden ser més minses que en els darrers trimestres. Segons el consens bancari, BBVA superarà els 2.300 milions de benefici, una escalada del 5% respecte del mateix període del curs anterior; mentre que el Santander escalaria poc més del 10%, fins als 7.100 milions. CaixaBank espera guanyar poc més de 1.070 milions d’euros, un 7% més any a any; mentre que el Banc Sabadell tindria el millor rendiment comparatiu, a tocar dels 400 milions d’euros de balanç positiu, un 27% més que entre el gener i el març. Val a dir que Bankinter, amb els seus 274 milions, va batre de molt les previsions dels experts. Ara bé, segons les veus del mercat consultades per Món Economia, la resta de marques del selectiu no aguantaran tan bé com la de Gloria Ortiz, i serà difícil que desafiïn el consens a aquesta escala.
“S’anirà notant durant tot l’any el decreixement del marge d’interessos”, assegura, en conversa amb aquest mitjà, l’analista de mercats Javier Cabrera. “Cap entitat se’n deslliurarà”. L’escala de la baixada dependrà de l’entitat, però, segons les lectures del banc Renta 4, la mitjana voltarà el mid single digit, és a dir, el 5%. El perfil dels clients de cadascuna de les principals farà variar els efectes definitius. Per exemple, la base d’usuaris de Bankinter, generalment de major poder adquisitiu, permet una major resiliència a través de les comissions, atès que la baixada de tipus també incentiva que les rendes més elevades abandonin l’estalvi per abraçar estratègies d’inversió. “És un tema de canvi de condicions, situació del mercat i cap a on es mou el negoci”, assegura Nuria Álvarez, experta en banca del mateix Renta 4. “L’any passat, el marge de comissions netes d’algunes entitats, com ara Sabadell, CaixaBank o el Santander, va caure. Enguany, s’espera que la tendència es reverteixi”, afegeix.
En aquest sentit, les companyies busquen incentivar aquesta mena de moviments -un “transvasament” dels dipòsits estàtics cap a altres productes, com ara fons d’inversió- per cobrir el forat que deixarà el marge d’interessos. En aquest sentit, la guerra aranzelària ha posat en qüestió el full de ruta a curt termini. La batussa comercial del president dels Estats Units, Donald Trump, va enfonsar les borses europees durant setmanes, i va introduir la por entre els inversors retail. En cas que s’hagués mantingut la davallada, molts d’ells haurien deixat els seus recursos en comptes d’estalvi i dipòsits, limitant les comissions netes i aprofundint el forat en els balanços bancaris. Cal recordar, de fet, que els bancs van ser els principals damnificats de les desfetes als parquets de la UE després del Dia de l’Alliberament, amb caigudes diàries superiors, en alguns casos, al 10%. La recuperació de les darreres setmanes, però, torna la inversió a una certa normalitat, i s’espera que la tendència a partir de l’abril continuï en el sentit alcista dels primers tres mesos del curs. “Fins i tot amb la inestabilitat econòmica, hi ha hagut entrades netes de capital a les borses del continent”, assegura Cabrera; fet que confirma les tesis de les direccions bancàries.
L’impost a la banca, una batzegada dèbil
A més de les noves entrades via comissions, els principals bancs de l’Estat retallaran intensament una de les partides de despesa més conflictives dels darrers dos anys: l’impost a la banca. El gravamen, una de les polítiques estrella del govern de Pedro Sánchez durant els mesos posteriors a la pandèmia, va suposar una càrrega de més de 24.000 milions d’euros a les sis entitats financeres de l’Ibex durant el 2023 i el 2024, més del 4% dels guanys de CaixaBank, BBVA, el Santander, el Sabadell, Bankinter i Unicaja. Ara, en primer lloc, el muntant a gravar és molt menor: la nova taxa erosiona “el marge d’interessos i comissions” de les empreses, i no el conjunt de la facturació, fet que limita substancialment el batzac sobre els balanços. A més, s’hi ha introduït un caràcter progressiu, que fa escalar el muntant amb la mida de l’empresa; així com diverses possibles deduccions relacionades amb el pagament de l’impost de societats. Amb aquests canvis, per exemple, Bankinter ha quedat totalment exempta d’abonar l’impost, en tant que hauria de pagar uns 54 milions d’euros, però les deduccions per societats s’elevaven fins als 70 milions. Álvarez, però, alerta que la resta de bancs de l’Ibex no ho tindran tan fàcil: el gravamen, assegura, “no provocarà cap caiguda en el benefici, però les magnituds seran molt superiors a la de Bankinter”.
El ganxo hipotecari
La baixada dels tipus d’interès fa preveure un important augment de l’activitat creditícia, especialment en el segment hipotecari, atesa l’elevada demanda que detecta el sector residencial. Així, la banca espera també un volum d’operacions més elevats que pugui equilibrar les pèrdues generades pels menors marges en els préstecs. Ara bé, el mercat no espera que la cartera d’hipoteques sigui el motor dels resultats bancaris d’aquest curs. “La cartera hipotecària anirà creixent, però no serà capaç de compensar la baixada de marges”, alerta Cabrera, que veu el 2025 com un “any de transició” en el qual els bancs acabaran de solidificar el seu negoci amb el nou escenari de tipus baixos. Álvarez, per la seva banda, recorda que les entitats “van aprendre molt” de la crisi financera del 2008 en la fixació amb el capital hipotecari, i busquen altres solucions per atraure clients. “Les hipoteques continuen creixent, però són el punt de partida per a productes més rendibles”, argumenta l’experta de Renta 4, tot limitant l’efecte d’aquesta partida sobre els beneficis. Igual que Cabrera, Álvarez veu en els pròxims anys el fruit d’una transformació: “els bancs espanyols han reduït la sensibilitat al marge d’interessos: la feina ja està feta”, sentencia.
