La consultora immobiliària Laborde Marcet tanca l’exercici 2025 amb una facturació de 5,3 milions d’euros, un 61% més que l’any anterior, fet que demostra “la solidesa del model de negoci de la companyia”. Al llarg del curs passat, la firma ha culminat 106 operacions immobiliàries, i ha augmentat el volum d’actius en la seva cartera fins als 190 milions d’euros, el més elevat de la seva història; gràcies, principalment, a l’increment en “volum i complexitat” de les iniciatives executades des de l’àrea de mercats de capital. Segons Gerard Marcet, cofundador de la consultora, el creixement és fruit d’una “estratègia clarament decidida” d’especialització de cara als seus segments de mercat clau, com ara retail high street, oficines i living. “L’objectiu per al 2026 és clar: consolidar-nos com la consultora immobiliària de referència a Barcelona”, declara; amb un model encarat a la “qualitat del servei, l’anticipació, l’agilitat, el coneixement del mercat i la capacitat d’execució”, tal com ha afegit l’altre cofundador, Miquel Laborde.
La majoria de les operacions completades -57 de les 106- s’han concentrat al segment de capital markets, la gestió d’actius immobiliaris; mentre que les 49 restants han estat arrendaments i traspassos, a la branca de retail. Els 190 milions d’actius sota gestió corresponen a una superfície total en cartera de 40.000 metres quadrats. Els inversors que han passat per Laborde Marcet presenten perfils diversos, des de privats fins a entitats financeres, passant per institucionals, family offices o asseguradores.
La “redefinició del mercat” de Barcelona
El producte estrella, segons han detallat, han estat els locals comercials en localitzacions prime, cada cop més a l’alça a Barcelona. Entre els grans moviments que ha gestionat Laborde Marcet destaca l’aterratge del restaurant Big Mamma al número 44 passeig de Gràcia, en un local de 810 metres quadrats; o l’arribada de Chaumet, marca del grup LVMH, al número 73 de l’artèria barcelonina, en un espai de 210 metres quadrats. També destaquen l’assessorament en un edifici residencial al passeig Joan de Borbó i al Carrer París, ambdós més de 2.000 metres quadrats. La diversitat d’operacions respon a la “redefinició del mapa comercial de Barcelona”, que ofereix “oportunitats extraordinàries” fins i tot en zones que, fins ara, no havien estat correctament valorades pel que fa al seu comercial. “La nostra obligació és anticipar-nos a aquests canvis i generar oportunitats a on la resta encara no la veuen”, raona Laborde.
En endavant, Barcelona continuarà ampliant el seu lideratge en segments com les oficines i els hotels, dos negocis clarament marcats per l’atracció de nova activitat corporativa a la capital del país. La taxa de disponibilitat immobiliària d’entorns professionals ha caigut substancialment el 2025, fins al 20%, gràcies a la millora de la demanda a espais com el 22@, en constant expansió. A parer de Carlos Bajo, managint director de Laborde Marcet, el mercat d’oficines a la ciutat es troba en un punt “saludable”; si bé els promotors romanen a l’espera que el mercat “absorbeixi” l’estoc disponible abans de llançar noves iniciatives.
“Oportunitats” per al 2026
Davant l’atracció de noves companyies i el creixement “ferm” dels fluxos turístics, doncs, permeten plantejar un 2026 optimista. Contribuiran, a parer de Bajo, un escenari macroeconòmic favorable, amb un euríbor contingut al voltant dels tipus d’interès i una inflació controlada. A més, els clients continuen reclamant espais comercials de qualitat, a la cerca d’establiments que esdevinguin “autèntics hubs d’experiències”. “El retail viu una transformació profunda. Veiem un creixement clar del micro retail i els formats efímers, que permeten a les marques provar els mercats amb menys risc”. Per la part del living, el directiu subratlla la nova demanda per models flexibles, així com per residències d’estudiants; noves alternatives al retrocés de la inversió en lloguer residencial, una resposta del capital immobiliari a la regulació a Catalunya. “L’escrutini regulador en matèria d’arrendament tensiona els models i obliga els inversors a ser més selectius”, lamenta Bajo.
