Fa dècades que les pimes catalanes pateixen un gran greuge amb el finançament per culpa que els seus clients no els paguen a temps -una “xacra” que llastra el rendiment del teixit empresarial espanyol, segons la Plataforma Multisectorial contra la Morositat (PMCM)-. De fet, segons dos estudis recents, elaborats per la mateixa PMCM i per la patronal estatal de petites i mitjanes empreses Cepyme, mostren com les pimes cobren a 70 i 81 dies respectivament, un fet que els suposa, asseguren, que hagin de destinar gran part del seu circulant a “finançar” aquesta falta del cobrament de factures. Això, a la vegada, acaba desembocant en una més baixa productivitat i una manca d’inversions productives per part de les pimes. La Comissió Europea ha volgut adreçar aquesta escletxa, que es pateix -en menor mesura- en tot el continent, amb un nou reglament, aprovat a l’Eurocambra a finals del març, que obliga a efectuar els abonaments de productes i serveis en un termini màxim de 30 dies. Entre la llei i l’execució, però, hi ha un abisme.
És per això que el president de la PMCM i de Pimec, Antoni Cañete, assegura a Món Economia que l’objectiu del món de la pime és que hi hagi un control real del pagament perquè la manca de fiscalització efectiva s’acaba traduint en un “abús de poder” per part de les grans empreses. En aquesta línia, denuncia que només el 19% de les corporacions paga a temps els seus proveïdors, és a dir, per sota -encara- de 60 dies, i que el 60% dels contractes “estan fora de llei”. En aquest sentit, Sebastià Garcia, empresari i assessor de la patronal egarenca Cecot, apunta que cobrar més enllà d’aquests 60 dies, per a una pime, suposa haver de finançar les despeses i algunes factures “en contra de la seva capacitat d’endeutament”. Un fet que, segons l’expert, atura “inversions més grans i productives” per part del teixit de negoci. Els impagaments, doncs, tensen la situació de caixa de la petita empresa; i això els impedeix fer-se grans. De fet, Cañete afegeix que “no pot ser” que una pime hagi de demanar un crèdit per pagar i defensa que “si una pime pot, pagarà als seus proveïdors”. És per això que, una vegada més, el president de Pimec reclama un règim sancionar per a aquelles empreses, siguin del tipus que siguin, que no paguin a temps als seus proveïdors.
Els dos empresaris apunten també que la gran majoria dels creditors que pateixen aquest tipus d’impagaments acaben no denunciant aquestes pràctiques. De fet, l’informe de la PMCM mostra com el 85% dels proveïdors mai o gairebé mai exigeixen als seus clients morosos els interessos de demora, mentre que el 93% renuncia a la indemnització legal per costos de recobrament en cas de retard o impagament. Tot plegat, de nou, es deu al fet que “ningú controla” realment els terminis de pagamants, i no hi ha cap sanció per als qui allarguen els terminis, eliminant qualsevol incentiu per denunciar.
Les pimes no paguen perquè no poden
Per altra banda, el president de l’Institut Ostrom, Pau Vila, indica que, a la pràctica, tel teixit empresarial “no paga tarda perquè vulgui, sinó perquè realment no pot” fer-ho al ritme que reclama la llei. És per això que demanda l’articulació d’un pla d’acompanyament de les empreses per ajudar-les a “augmentar el seu circulant”. Sense aquesta pota, la del finançament, no s’aconseguirà portar a la pràctica la bona intenció de la Llei de la Morositat -una norma, assegura Vila, “positiva” i pensada per ajudar el teixit empresarial-.
En aquesta línia, Vila també apunta que aquesta norma espanyola intenta anticipar el reglament que s’està aprovant a la Unió Europea. Tot i la bona intencionalitat, el president de l’Ostrom considera que no acabarà de funcionar del tot perquè “les empreses de l’estat tenen marges molt petits”, un fet que provoca l’oferiment de salaris baixos i, en conseqüència, poca productivitat i una tresoreria degradada. Per canviar aquest peix que es mossega la cua, Vila demana que s’acompanyi a les empreses per tal que puguin créixer. Amb una expansió de la capacitat dels negocis, pronostica l’expert, la morositat es reduirà.
En definitiva, Vila lamenta que les normes per pal·liar la morositat empresarial es basin en la voluntarietat de les empreses a l’hora d’allargar els terminis de pagaments, quan sovint els retards no responen a actuacions de mala fe, sinó a una pobra salut comptable. Concretament, assegura que les administracions “estan llegint al revés” la situació, ja que aquestes són les vertaderes “malalties del teixit empresarial” a l’estat. És per això que insisteix a reforçar l’acompanyament a les empreses perquè puguin créixer i deixar enrere els problemes amb la morositat.
Europa avala la proposta de Pimec
Pel que fa a l’aprovació del Reglament Europeu contra la Morositat per part del Parlament Europeu, la PMCM va assegurar que això comportarà “la fi dels terminis abusius que minen la competitivitat i viabilitat de les empreses, especialment les pimes i autònoms, afectant la seva productivitat i capacitat d’ocupació”. En la mateixa línia, Cañete assegura que això “suposa un avanç extraordinari, democràtic i sense precedents” a Europa. En aquest sentit, Garcia també confia que el nou reglament ajudi les empreses a millorar la seva situació de tresoreria.
Cal recordar que aquest nou reglament serà d’obligat compliment per a totes les empreses en tots els estats de la UE. És per això que Cañete confia en la nova norma europea ajudi a establir un marc sòlid quant als terminis de pagament que possibiliti la “millora de la liquiditat econòmica” de les pimes catalanes. De fet, el reglament preveu sancionar les empreses moroses si excedeixen del termini de pagament general fixat en 30 dies -o en 60 per a casos de necessitat de període de certificació, o en 120 dies per als articles de baixa rotació-. A més de les sancions i dels terminis de pagament fixats, en el Reglament preveu una possible compensació de crèdits amb les AAPP quan es tracti de contractes públics; i que es prohibeixi la utilització de mitjans de pagament que alterin les condicions dels acords.
