La digitalització empresarial és una eina cada cop més clau per a l’avenç del sector. En un àmbit en constant evolució, cal tenir present quin és el procés d’adaptació a l’ambient digital i quines són les mancances que afecten la competitivitat. En aquest sentit, un informe recent del Cercle Tecnològic que analitza l’índex DESI (Digital Economy and Society Index) de la Comissió Europea indica que tot i que en les pimes de Catalunya hi ha un nivell bàsic d’intensitat digital positiu, encara queda molt camí per recórrer en l’ús que fan les empreses de les macrodades i de la intel·ligència artificial, dues palanques essencials per assolir els objectius digitals de l’Agenda 2030.
Més concretament, l’estudi apunta que l’ús de la IA per part de les empreses es troba només en un 8% i el de les macrodades en un 7%, mentre el de l’ús del núvol és més elevat, un 36%. Aquestes dades es troben ben lluny del 75% establert com a objectiu de la Unió Europea per a assolir en aquests àmbits per a la Dècada Digital 2030.
Tot i que encara queden fites per assolir pel que fa a aquestes tecnologies, el nivell bàsic de digitalització de les pimes de Catalunya es troba en el 80%, molt per sobre de la mitjana europea del 69% i gairebé en el 90% marcat com a objectiu per als cinc anys vinents. Des del mateix Cercle Tecnològic, el director general, Xavier Sellarès, apunta a la novetat d’aquestes tecnologies concretes, com la intel·ligència artificial, com a una de les raons per les quals encara s’observa un baix nivell de digitalització en aquests àmbits, mentre que en aspectes com l’emmagatzematge en el núvol s’observa més implementació. “A més, la IA i el bigdata són tecnologies més disruptives que requereixen més esforç per aplicar”, apunta Sellarès.
La bretxa digital entre les empreses grans i petites
En aquest sentit, Sellarès assegura que s’ha de fer més pedagogia perquè des de les empreses es comprengui quines són les possibilitats d’aplicació d’aquestes tecnologies al teixit empresarial. “Des del món empresarial, però també des de les administracions públiques, cal saber explicar com posar en valor les tecnologies, i el seu impacte en els negocis”, ha explicat Sellarès. Des del Cercle Tecnològic també es destaca que les empreses més grans han mostrat des d’un inici més interès, que actualment cal traslladar a companyies d’altres mides per potenciar el seu impacte. De fet, un informe d’UGT -que recull les dades de l’INE i l’Eurostat- mostra una bretxa digital entre les empreses més grans, de 250 treballadors o més, i aquelles més petites. Concretament, aquest estudi es fixa en la inversió en intel·ligència artificial, on les empreses grans van destinar-hi més recursos en comparació amb les petites, que van reduir la inversió que feien en aquesta tecnologia.
Des de Pimec, el president de la comissió de Digitalització i Innovació de la patronal, Joan Josep Berbel, afirma que les pimes, sobretot les empreses més petites, “transmeten dificultat per adoptar les noves tecnologies” tot i que s’han adaptat les eines bàsiques. En aquesta línia, Berbel destaca que “el concepte crític per a les pimes és l’adopció tecnològica”. “L’impuls dels kits digitals han pogut servir per aportar millores, com nous hardwares, fer una web per un negoci o la implementació de la factura electrònica. Però el problema apareix quan s’han d’interioritzar les tecnologies”, indica Berbel. La patronal destaca també que aquest procés d’adopció va més enllà de les subvencions que han pogut rebre les empreses en moments puntuals: “quan desapareix aquesta ajuda has de tenir en l’equip a professionals formats perquè facin un ús efectiu i continuat de les tecnologies”.
En aquest marc més limitat que es mouen les pimes, es troben amb una estructura insuficient per poder aplicar les novetats tecnològiques al ritme de desenvolupament del mercat, “tot i saber el potencial que els poden aportar”, asseguren des del Cercle Tecnològic. Tot i això, des de Pimec afirmen que “el repte de la pròxima dècada” és que es pugui entendre que la importància d’integrar la digitalització com a element de competitivitat.
L’adopció de les possibilitats tecnològiques en els negocis
“S’ha d’implementar a l’ADN de l’empresa que amb l’adopció de la IA i la gestió de les macrodades es poden reduir costos i augmentar ingressos, per exemple; cal comprendre que hi ha moltes possibilitats”, assegura Berbel. A més de trobar moltes possibilitats que es poden adaptar al seu negoci, les empreses troben el repte d’estar en constant actualització pel que fa a les noves tecnologies que sorgeixen. Amb la implementació més progressiva d’aquestes eines, les empreses poden millorar la manca d’eficiència, optimitzar els seus recursos, o estalviar tasques administratives i de producció: “El potencial d’aquestes tecnologies va més enllà de les funcions bàsiques”, afegeix Sellarès.
A part de l’ús del núvol, les macrodades i la intel·ligència artificial, totes les empreses es troben vulnerables a un altre repte: la ciberseguretat. Tot i que les dades de l’índex DESI de la Comissió Europea no aporten xifres exactes sobre quina és l’adaptació digital en aquest àmbit, des del Cercle Tecnològic asseguren que “és un àmbit transversal que també impacta les empreses, no només els usuaris o els òrgans públics”. De fet, les pimes es veuen fortament afectades amb aquests atacs. Segons un informe de Google sobre el “Panorama actual de la Ciberseguretat”, el 60% de les petites i mitjanes empreses europees es van veure abocades a tancar després de patir un ciberatac. En aquest sentit, el Cercle Tecnològic s’afirma que “si la digitalització és el camí cap al qual ens dirigim, aquest ha de comptar amb una seguretat adequada”.
