L’any horrible de Grifols arran de l’informe del fons especulador nord-americà Gotham City Research ha situat els actors baixistes al centre de la conversa borsària a l’Estat. El moviment del vehicle de Daniel Yu i Cyrus de Weck, que va aflorar una posició curta del 0,57% a la multinacional catalana d’hemoderivats poc abans de llançar el terrabastall que va sacsejar els seus comptes ara fa un any, va atraure les mirades d’una munió de perfils similars. A principis del 2025, segons registra la Comissió Nacional del Mercat de Valors, només queda una posició dins el capital que aposta contra l’empresa, a l’espera d’un 2025 de potencial rebot i amb els venciments de deute a curt termini coberts. Les posicions curtistes a les principals cotitzades del parquet madrileny, però, han guanyat pes. Aquest mateix dimecres, Marshall Wace, el gran jugador a la contra de l’Ibex, ha desfet algunes de les seves inversions contra la banca. En concret, ha deixat anar un percentatge de les posicions a Bankinter i Caixabank, malgrat que manté encara més d’un 0,5%, el llindar a partir del qual la CNMV comunica aquesta mena d’operacions. Els envits contra els valors del selectiu espanyol es distribueixen, segons les darreres dades del regulador borsari, entre algunes de les senyeres empresarials estratègiques de Madrid.
Cal recordar que les posicions baixistes són, com apunta el professor dels estudis d’Economia i Empresa de la UOC Joaquim Clarà, apostes contra el rendiment d’una empresa -o bé intents d’aprofitar les fluctuacions del mercat-. Quan un fons d’aquest estil, sovint altament especulatius, cerca portar a terme un atac baixista, demana un préstec a un tercer d’accions de la companyia en qüestió i les ven al preu spot. En el termini establert per retornar-les al seu propietari, les recompra i les entrega, esperant que hi hagi una diferència a favor seu entre la venda original i el preu de compra final. És a dir, juguen a buscar qui perdrà capitalització borsària -sovint, com intenta demostrar Grifols en les diverses demandes vives contra Gotham, movent les emocions del mercat a aquest fi-. Els perfils inversors en aquesta mena d’operacions solen ser fons “altament especulatius”. El més rellevant de l’Ibex, Marshall Wace, va ser fundat per un dels directors de capital risc de Deutsche Bank, Ian Wace; mentre que altres, com ara AKO Capital, han estat subjectes a diverses polèmiques al llarg dels anys, amb casos d’insider trading dins la seva plantilla. Hi ha de tot, però: sense anar més lluny, una de les operacions més recents contra el capital de Telefónica la va portar a terme el fons de pensions públic del Canadà; mentre que el fundador del mateix AKO, Nicolai Tangen, era el gestor de la borsa de prestacions de Noruega, el fons sobirà més gran del món.
L’activitat baixista a l’Ibex-35 arriba en un any de complicacions per a la borsa espanyola -i, de fet, per a tots els mercats de valors europeus-. L’absència de firmes tecnològiques, sovint les que més eleven els índexs borsaris; així com la davallada de sectors tan rellevants al món inversor comunitari com el luxe i l’estranya posició geopolítica del continent fan que el capital global confiï entre poc i res en les accions de les cotitzades dels 27. Així, apunta Clarà, molts dels baixistes miren cap a Europa a l’espera d’oscil·lacions fortes al llarg de l’any. A més, en el cas del selectiu espanyol, la majoria de companyies que en formen part –utilities o activitats molt vinculades a les decisions del sector públic, com ara les infraestructures, l’energia o la banca- esperen un curs incert, fet que atrau les mirades d’aquests voltors del parquet.
Bankinter, la llacuna financera
Les males perspectives per al sector bancari europeu, que abandonarà els entorns de tipus alts que havien garantit importants marges a les empreses que en formen part, no consta entre els moviments que més pesen dins l’Estat espanyol de cara als curtistes. Només dues companyies, Bankinter i Caixabank, registren posicions vives rellevants -és a dir, superiors al 0,5% del capital-; i l’entitat d’origen català està a prop de desaparèixer de la llista. El mateix Marshall Wace, que a mitjan desembre agrupava un 0,7% del capital del banc presidit Tomas Muniesa, ha registrat dues rebaixes de posicions en els darrers 20 dies, i ja cau per sota del 0,6%, a tocar dels seus mínims dels últims dos anys. Cap altre especulador aposta a la baixa per la companyia, segons la CNMV.
En el cas de Bankinter, han retallat prop d’una dècima la seva llosa a l’accionariat, si bé es mantenen a tocar del 0,9%. La firma de Gloria Ortiz també pateix l’atac de Point 72, que supera l’1%, i del fons de pensions del Canadà, amb un 0,58%. En total, les ofenses contra el sisè banc de l’Ibex s’aproparien als 200 milions d’euros. Per a Clarà, l’elevada presència de crèdits al consum de la companyia, que va créixer durant el 2024 en tendència oposada a la resta del sector, imprimeix risc als seus balanços. Altres entitats “més conservadores”, com ara el BBVA o el Banc Sabadell, centren menys l’atenció del seu valor en el finançament personal. En un any de previsibles turbulències, llegeix l’expert, aquesta exposició és vista pels baixistes com una oportunitat per guanyar amb les potencials pèrdues de l’acció. En la primera setmana del 2025, però, han jugat a la contra: van tancar la sessió del 31 de desembre amb uns 7,6 euros per títol, mentre que la d’aquest dimecres s’ha clausurat per sobre dels 7,8, una pujada propera al 2,5%. Amb tot, els experts veuen escletxes perquè les posicions en curt funcionin al món bancari. Per a l’analista Manuel Pinto, “la reducció del marge d’interessos, l’increment dels requisits de capital i els impostos seran qüestions a considerar” pel que fa a les valoracions inversores a la indústria.
Amenaces energètiques
El gran focus de les baixistes el 2025, com ja ho ha estat els cursos anteriors, és la firma de renovables Solaria, que supera el 12%. Entre els fons que aposten contra la madrilenya -un dels valors relativament joves del selectiu, inclòs l’any 2020- hi ha posicions tan gruixudes com la de BlackRock, que acumula més d’un 3% del seu capital en accions a la contra; o Qube, que, segons la CNMV, se situa al 1,86%. Ambdues, val a dir, han retallat en les darreres jornades el seu atac -en el cas dels nord-americans, van arribar a superar el 4% durant l’any passat, en ple esclat del mercat d’electricitat verda-. Altres acumulen pujades: és el cas dels londinencs Pertento Partners, que hi van aterrar el passat mes d’abril amb unes dècimes, però van comunicar aquest mateix cap de setmana un increment de la seva posició fins a l’1,4%. En el cas d’aquesta firma, com recorden els analistes d’XTB, els mals resultats financers encara llastren la visió del mercat. Cal recordar que van reduir el seu benefici un 34% interanual el tercer trimestre del 2024. Van encetar l’any, val a dir, amb uns petits brots verds, i l’acció va arribar a fregar els 8,5 euros; si bé ha tornat als 8 euros aquest mateix dimecres -a anys llums dels més de 26 que van registrar a finals del 2020-. “La companyia sha deixat la meitat del seu valor el 2024, perjudicada pel seu endeutament i la incapacitat per generar caixa lliure en un context en què, amb els tipus alts, els inversors són més exigents”, afegeix Pinto.
Altres marques del sector energètic amb millors rendiments comptables, però, també registren ofensives baixistes contra elles, si bé ni de bon tros tan agressives com la de Solaria. Enagás, per exemple, supera el 3,6% en mans de baixistes. BlackRock apareix en ambdues llistes, si bé la tendència dels nord-americans és encara més intensa a la baixa en el cas de la gestora de la xarxa gasística: va arribar al 2,36% de l’empresa el passat mes de juliol, però ha anat deixant anar accions i ara es queda en l’1,63%. També Audax pateix un lleuger pes especulador per part dels britànics D.E.Shaw, mentre que AQR Capital i Millenium sumen més d’un 1% d’Acciona. El parer del mercat respecte de les companyies energètiques és clar: a l’espera de possibles nous esclats, l’entorn geopolític de l’energia s’ha estabilitzat. Amb el subministrament d’hidrocarburs i electricitat raonablement garantit als mercats europeus, els shocks de demanda que van succeir la pandèmia i la guerra a Ucraïna han anat desapareixent del mapa. És a dir, la factura de la llum ha anat baixant, fet que redueix els guanys de les multinacionals i, per tant, també la seva cotització potencial. “Des de mitjan 20’24 es detecta aquesta tendència: l’oferta constant fa que baixin a borsa”, afegeix l’expert.
Fora de sectors més afectats, la CNMV contempla apostes que el mercat veu com “altament especulatives” sobre companyies amb una important solidesa orgànica, com ara el 2,37 que tres fons acumulen contra Telefónica -amb Marshall Wace com a protagonista, tal com recull la Comissió-; o els 1,78 punts que registra ACS, l’expansiva companyia d’infraestructures de Florentino Pérez. En aquests casos, llegeix el docent, es poden entendre “apostes per l’oscil·lació”. És a dir, guanys “sostinguts, però marginals” en els petits moviments que companyies més consolidades fan al mercat. “Segurament són els més difícils de predir” conclou Clarà. Per a Pinto, si bé és cert que els indicadors centrals del balanç de la TelCo han estat creixents, els mercats “esperaven una major ambició en els seus objectius”. Així, la lectura d’un horitzó massa conservador, unida a les minses xifres de flux de caixa que “limiten la recuperació del deute” poden fonamentar la decisió dels especuladors d’atacar Telefónica.
