Kai i Silvia Torrella (Gesinter): “Sempre que hi ha hagut borsa, els Torrella hem obert la paradeta”

Quan hom pensa en la gestió financera, la primera imatge que ve al cap és un monstre de vidre i acer. L’edifici de Goldman Sachs, a la novaiorquesa West Street; o les torres emmirallades del Deutsche Bank, a Frankfurt. En un país de petites i mitjanes empreses com Catalunya, el mercat financer -foragitat a Madrid- sembla llunyà, inabastable. Però és un sector que també té botiguers. Els germans Kai i Silvia Torrella comanden una de les paradetes inversores del país. Conseller delegat i presidenta de la societat gestoria d’inversions Gesinter, es reivindiquen com una merceria de barri per al capital. “Hi ha Zara i H&M, però la gent encara compra les camises a la botiga del costat, perquè hi confia i es troba a gust”, reflexionen. Lluny de l’ull dels grans actors financers, tres quartes parts dels clients de Gesinter són petits inversors individuals. “Inversors, no especuladors”, insisteixen els directius, que parlen dels seus usuaris com amics en una sobretaula. I n’hi ha per a això i molt més. La seva és la tercera generació d’inversors de la família Torrella, vinculada a la borsa des que el seu avi deixés el bar familiar a la Barceloneta per ser àrbitre de mercats. Una dècada després de fundar l’actual marca, i 75 anys després d’encetar la història familiar, Kai i Silvia es reuneixen amb Món Economia en un entorn que encaixa amb la seva ètica botiguera: la zona gastronòmica de l’històric Queviures Múrria, propietat del fundador de Parlem, Ernest Pérez Mas. Amb els Torrella, encetem una nova ronda de la sèrie de converses amb empresaris Parlem al Múrria.

Et pot interessar

Wayne Griffiths abandona la presidència de Seat i Cupra

Artemi Nolla (Grup Nolla): “Si pagues cacauets, tindràs micos treballant”

Son una empresa familiar, i en fan bandera. Quina és la història darrere de Gesinter?

Kai Torrella: Si ens remetem als inicis, la meva besàvia tenia un bar a la Barceloneta. Hi anaven mariners de tot arreu. El meu avi, de nano, havia d’anar a Pla de Palau, a l’antiga Borsa de Barcelona, a canviar les divises. Va agafar el gust al món financer i l’any 50, va crear R. Torrella i Companyia, que es dedicava a fer arbitratge borsari. En aquell moment hi havia quatre borses: Madrid, Bilbao, València i Barcelona. Les empreses cotitzaven a preus diferents, hi havia ineficiències d’informació. Llavors, es comprava a la borsa barata i es venia a la cara. Això es va fer durant molt de temps, i va agafar uns volums molt importants. Fins i tot s’hi va incorporar el meu pare, amb 14 anys. Però llavors, l’any 87, va arribar la reforma del mercat de valors, i tot va passar a ser electrònic. L’arbitratge desapareix. 

Llavors, s’ajunten el meu pare, el seu germà i un altre amic i constitueixen Interbrokers, una agència de valors. Van anar a Nova York una mica com Alfredo Landa, a tocar portes: Goldman Sachs, Fist Boston, Lehmann… I després passaven ordres per comprar paquets importants d’Endesa, Telefónica, la banca… Però a principis dels 90, va entrar la gran banca al negoci. Els clients dels grans bancs estrangers que invertien a l’Estat eren grans fons d’inversió i de pensions. És llavors que obre Gesinter. El 2016 mor el meu pare, i venem Interbrokers a GVC Gaesco. Tornem als fonaments, i ens centrem en la gestió. Ara estem en aquest procés de creixement, 75 anys després que la família fundés la primera empresa. 

Vostès són estranys, perquè normalment les empreses financeres, o són molt grans, o duren molt poc.

K: Sí. Som una rara avis dintre del sector. Les finances s’han desplaçat tremendament cap a Madrid. És una indústria molt bancaritzada; a l’Estat prima la distribució financera, que controlen els bancs. A França hi ha més gestores boutique, de nínxol de mercat, que aposten per la qualitat més que per la quantitat, familiars… Hi ha l’H&M, hi ha el Zara. Però també hi ha botigues de barri, i la gent hi va a comprar les camises perquè es troba a gust, perquè saben el seu nom. Aquí és on ens veiem nosaltres.

Sembla que hi hagi una contradicció en termes entre empresa familiar i sector financer

Sílvia Torrella: El que ens diferencia és el caràcter independent. En un sector tan bancaritzat, ens caracteritza ser un nínxol. Ens fa ser lliures per oferir les nostres opinions no subjectes al producte que en aquell moment està de moda. 

Fa més difícil la vostra feina que les finances, la gran banca, estigui tan concentrada a Madrid?

K: És una mica igual. El nostre client és un 75% retail, gent del carrer; i 25% empreses i institucions. Estem a gust amb el retail, perquè busquem l’alineació total d’interessos. Però real: quan algú ve al despatx l’atenem la Sílvia i jo, el directiu, el gestor… No col·loquem una inversió i ens en desentenem. Vetllem perquè funcioni, perquè nosaltres hi tenim els diners. Podem dir el que hi ha a cada fons, i exactament què hi farem. 

Un client tan petit vol dir poc risc; però també que, quan la cagues, la cagues amb els diners d’un amic.

K: (Riu) Nosaltres, el dinar de Sant Esteve el fem amb tots els clients al voltant de la taula. El veí, el pare del bàsquet… Però som una casa de renda variable. Tots els nostres fons tenen més o menys risc. Si ve algú amb un perfil de risc molt baix, ens encantaria tenir-lo, però l’avisem: Aquí, patiràs. Si vols un actiu sense risc, millor que vagis a un altre lloc. 

I quan hi ha un sotrac borsari important, com es gestiona?

S: Sempre ens hem dirigit als clients per explicar exactament el que hi ha. Transmetent la nostra experiència basada en altres moments de mercat. Que és llarga: sempre que hi ha hagut borsa, els Torrella hem obert la paradeta. I això, crec, ho valoren molt: intentem transmetre serenor, tranquil·litat. Al llarg dels anys, hi ha hagut moments en què s’han pres massa decisions, i potser el que s’havia de fer era, precisament, no fer res. 

I són comprensius?

S: Això depèn una mica del tarannà de l’inversor. Nosaltres procurem fomentar molt l’educació financera. Expliquem, fem tallers d’estalvi, conferències… Amb la idea d’explicar a l’inversor com reaccionar a moviments de mercat que els poden espantar. 

Ara estaran enfeinats!

K: Sí, però el tema dels aranzels de Trump estava una mica escrit. A la borsa fan mal els esdeveniments inesperats. Tot això estava advertit. Va fer més por el Brexit, o les Torres Bessones, que no pas aquests moviments. Nosaltres som conscients que gestionem els estalvis de la gent. Si algú vol fer trading, que compri valors, ETFs… I es mogui a curt termini. Les nostres inversions van a 3-5 anys. I els aranzels, m’atreveixo a dir que seran una anècdota de principi de mandat. 

El seu client, doncs, no és un especulador.

K: No. És un inversor a llarg termini, en renda variable. Surt del boca-orella, de la confiança. I, després de tants anys, no marxa pels moviments a curt termini del mercat. Cadascú té el seu perfil: hi ha qui es posa més nerviós, i hi ha qui se n’aprofita. Nosaltres intentem calmar les situacions tenses, que n’hi ha moltes, i aquest any en vindran unes quantes més. 

Parlàveu de la independència. Què aporta això al client? Especialment, quan crisis borsàries recents -és el cas de la del 2008- han esclatat perquè els fons sobrevaloraven actius de moda.

K: No necessàriament elimina els riscos. El meu pare sempre deia que la nostra feina és sota, caballo y rey. Invertim en empreses cotitzades amb un cert volum, solvents, conegudes… No fem experiments. En els casos de firmes amb ventalls més amples, hi ha productes que es posen de moda, que el client demanda i que no hi poden dir que no, que no hi creus. Nosaltres, quan veiem un sector sobreescalfat, com la IA, fem un pas enrere i comprem una altra cosa. 

Pregunta

Està passant el mateix amb les tecnològiques que amb les hipoteques el 2008?

K: La IA és similar als semiconductors els anys setanta, Internet els anys noranta i els smartphones els 2010. És un abans i un després. Com a eina és fantàstica, és productiva, serveix. Dit això: quan es posa de moda, els diners s’hi canalitzen com si no hi hagués més actius per invertir. S’ha de saber separar el gra de la palla. Amazon va caure un 90%. I es va recuperar, però moltes altres van desaparèixer. Actualment, hi ha tecnològiques a múltiples molt exigents. Si continuen creixent com diuen, es mantindrà la tendència. Però algunes han tirat massa, i hauran de corregir. I n’hi ha d’altres que no tindran evolució. 

Vostès han de saber de tot!

K: Potser és el que més m’agrada del meu sector. Hem d’estar al dia de tot el que passa: IA, cotxes elèctrics, robòtiques, renovables…

Diu que s’ha de separar el gra de la palla. Els institucionals han venut molta palla com si fos gra?

K: No ho sé. Però sí que tinc la sensació que la gent inverteix mirant pel retrovisor. I les rendibilitats passades no garanteixen rendibilitats futures. Nosaltres, com que som petits, ens hem de gestionar diferent. Ens agrada molt això de les behavioral finance, anar contra el ramat. Com deia Warren Buffett: “sigues agosarat quan els altres són porucs, i poruc quan els altres són agosarats”. Quan tothom guanya amb IA i criptos, fes un pas enrere. I aquest inici d’any ha estat un moment de fer un pas enrere en tecnologies i comprar coses que no estaven tan valorades. 

Vau recomanar comprar Tesla, o altres empreses d’Elon Musk?

K: Tenim una mica de Tesla a les carteres. Però ja ho dèiem en les nostres perspectives per al 2025: s’havia de marxar dels Estats Units per incrementar Europa, i s’havia d’infraponderar les 7 magnífiques. Havien arribat a pesar el 38% de l’SP500! Això mai s’havia dit! I això fa entrar en una espiral de gestió passiva: quan algú compra ETFs de l’índex, compra encara més empreses d’aquestes. Tecnològica, encara més. ESG, més. 

Sortir dels EUA, mirar cap a Europa i infraponderar la tecnologia. Exactament, el contrari del que deia el consens dels grans fons. Com s’ho pren, el client, quan sent que diuen l’oposat diametral de JP Morgan?

K: Quan fem presentacions amb clients, sempre ho diem: agafeu tot el que escolteu amb pinces, inclòs el que diem nosaltres! Aquí ens equivoquem tots. Si mires les perspectives borsàries de les grans cases americanes per al 2023 i el 2024, t’adones que no la va encertar ningú. I ara tots diuen que el 2025 la borsa creixerà. Ara? Nosaltres, que anem al contrari, mirem cap a Europa. Les empreses d’aquí estaven molt barates. I hi ha hagut un detonant, que són els fluxos de fons: si surten diners d’allà, acaben aquí. 

D’això se’n diu bombolla!

K: Jo crec que encara no ha arribat a això. Però hi ha algunes valoracions ajustadíssimes. I dintre de l’SP500 hi ha molts més sectors -consum, farmàcia- que no han fet res. La borsa americana està ajustada, i la part tecnològica, si no es fan els creixements que esperen…

Però llavors apareix Deepseek, i cau tot. La Xina sembla previsible, però no ho és tant. 

K: Tenim un fons dedicat a la Xina i el seu entorn. Molt ràpidament: la borsa xinesa ha patit moltíssim els últims anys. El 2021 esclata una bombolla immobiliària de l’alçada d’un campanar, amb ciutats senceres abandonades. A la pandèmia, són els primers a tancar i els darrers a obrir. La borsa, llavors, comença a caure. El govern xinès, a mitja caiguda, fa el seu pla quinquennal per passar 400 milions de persones de classe baixa a mitjana. I comença a regular sectors: fintech, videojocs, banca, farmàcia… I clar, quan el govern regula, l’inversor estranger surt per petaneres. 

Aleshores, la borsa xinesa, des del 2021 fins a mitjan 2024, va caure un 50%. I hi ha valors que han caigut al 80 o el i 90%. A principis del 2024, les valoracions de les empreses xineses eren ridícules. La borsa de Hong Kong estava a nivells de 1997, quan el PIB per càpita s’havia multiplicat per 25. Llavors, el govern va fer un paquet d’estímuls que ha posat en marxa fa una setmana. L’oportunitat és molt important. La Xina és el primer país en cotxe elèctric i connectat, robòtica, IA, energia neta, terres rares, trens d’alta velocitat… Estàs comprant empreses del futur a un preu molt atractiu. I el catalitzador serà el govern, que sempre que estimula, provoca pujades d’entre un 80 i un 90%.

Llavors, és el moment d’entrar a la Xina?

K: Sí, però amb calma. La Xina no pot ser el nucli d’una cartera inversora. Ha de ser l’amanit. Si n’invertiràs 100, posa-n’hi 15, o 20. A més, la Xina és dels pocs països que té la borsa descorrelacionada: va al seu aire. Si perden tots, ells no perden. 

Han tingut vostès ofertes d’adquisició?

S: La nostra vocació és de permanència!
K: Ens han ensenyat a ser empresaris. A casa, l’empresa era com un germà més. Als dinars es barrejaven els espaguetis amb les converses sobre borsa. Clar que ens han vingut a comprar. Però ho vivim molt, perquè és nostre. Ens fa il·lusió haver arribat fins aquí, tirar-ho endavant. I som una mica romàntics, no volem que es despersonalitzi el sector. 

Com és Catalunya com a mercat inversor? Especialment considerant que el gran capital és tot a Madrid.

K: L’institucional, sí. Allò és una altra lliga, els volums són uns altres. Catalunya és un mercat d’empreses petites i mitjanes. L’empresari, que sol ser un líder, ens veu a nosaltres com a iguals. Hi contactem, ens entenem… És el perfil que ens agrada. 

Llavors, sense parlar en francès, són botiguers de les finances.

S: Totalment! És on volem que la gent ens situï.