Amb el xiulet final de la junta general d’accionistes d’enguany, els petits inversors del Banc Sabadell s’han llançat a abrigar el president Josep Oliu. Antics treballadors amb petits paquets de títols, sindicalistes, càrrecs històrics… Han contribuït a l’ambient festiu que se sentia en la primera reunió anual des de la tornada a Catalunya. La Fira de Sabadell ha acollit prou d’un miler de membres del capital vallesà, que s’han pres la trobada com una conxorxa. “Avui només hi havia un tema“, assegurava un dels menudistes presents -un perfil amb vinculacions familiars amb el banc des de la fundació-: l’OPA hostil que el BBVA va llançar el passat 9 de maig. La intervenció d’Oliu, de fet, ha servit per cristal·litzar l’oposició a la càrrega dirigida per Carlos Torres. El president ha sabut tocar la melodia emocional que ha volgut vincular des de l’inici a la resistència dels minoritaris catalans. El discurs, una intervenció altament política de 27 pàgines, ha acabat amb una ovació de més d’un minut que ha acabat amb el directiu visiblement emocionat. I ha acabat la jornada amb un bis: “El dia més feliç serà quan puguem tornar l’any vinent a fer la junta a Sabadell“.
Els minoritaris, val a dir, sabien per què havien vingut. Fins i tot els sindicats, la tradicional oposició dins la junta, han obert els precs i preguntes defensant l’autonomia del banc vallesà. El representant de la Intersindical, Vicenç Garcia, ha arribat a buscar el cos a cos amb els fons institucionals: “De debò els hi cal guanyar uns cèntims més per cada acció? No ha de ser el banc una punta de llança del tracte exquisit a clients i empleats?”. El sindicalista, de fet, ha anat més enllà en la crida territorial, i fins i tot ha xocat amb el president. Oliu ha fet la seva intervenció institucional en castellà, fet que li ha valgut crítiques per “menystenir la llengua del país”. La imatge d’arrelament a Catalunya, però, continua formant part essencial de l’estratègia vallesana per esquivar l’OPA basca, i el dirigent l’ha volgut mantenir. “He parlat en castellà perquè molts accionistes institucionals ens segueixen per streaming; però, de tots els bancs espanyols, nosaltres serem el català”, ha formulat. Ha aprofitat, fins i tot, per girar els dards cap al CEO César González-Bueno: “el conseller delegat sap bastant català, però encara no és perfecte”, ha bromejat.
La lliçó d’història vallesana del banc ha anat a càrrec de les associacions locals d’accionistes minoritaris. Les entitats han arribat a la Fira constatant el caràcter festiu de la jornada. “La marxa va ser molt dolorosa per a molts inversors, especialment els més grans”, explicava a Món Economia Jordi Casas, president de l’Associació d’Accionistes Minoritaris del Sabadell, abans de començar la junta. L’actitud del petit capital ha denotat l’efecte analgèsic de la tornada a Sabadell. El representant de l’associació de menudistes Nem Sabadell, Josep de Marfà -una figura coneguda al món borsari barceloní- ha fet de proxy per a molts dels presents, que poden traçar les relacions amb el banc generacions enrere. De Marfà ha aprofitat la seva intervenció per recordar el vincle del seu besavi, “un jueu de Salònica que va arribar a Catalunya” a principis del segle passat. “Es va adonar que, si volia triomfar a Catalunya, havia de fer dues coses: parlar català i tenir una relació amb el Sabadell”, rememorava el petit accionista. Sobre aquesta història, ha mantingut que “de moment, l’opinió és contrària a l’OPA, sobretot perquè hem tornat a Sabadell”.
El mateix Casas ha intervingut en nom de l’Associació de Minoritaris, creada com a eina de resistència contra l’OPA hostil. “Avui és un dia d’alegria, és l’esdeveniment més important per al banc en molts anys”, ha etzibat el que fora diputat d’Unió Democràtica de Catalunya. Com Oliu, Casas ha posat el focus en la “identitat” del Sabadell, el fet diferencial respecte d’un gegant regional com el BBVA. En aquest sentit, per al minoritari -també un dels homes forts de Josep Sánchez Llibre a Foment del Treball, a on és director del gabinet de presidència- l’arrelament al Vallès serveix per “guanyar el futur” lluny de la influència del Banc de Bilbao. Sense cap pregunta, ha fet servir el seu torn per engrescar l'”ànima” de l’empresa, que situa al petit capital. “Depèn de nosaltres que l’OPA fracassi: no podem permetre que una història d’èxit com aquesta acabi així“, ha exclamat.
També mana el capital
L’esperit farà poc, però, per convèncer els accionistes més enllà de les fronteres catalanes. De Marfà, però, ha reivindicat el valor de la seva inversió al Sabadell. En plena crisi financera, va fer una important compra d’accions quan cotitzaven en mínims absoluts 25 cèntims. “En data del darrer tancament, estaven a 2,75. Vam multiplicar per 11 la inversió”, celebra, en clara lloança a la tasca de González-Bueno i la resta de la direcció. Vist el potencial de creixement -el sostre, per al CEO, és encara llunyà- Torres “hauria d’apujar molt el preu perquè l’OPA fos interessant”. Altres minoritaris sostenen també la confiança en la directiva, però constaten que el valor roman lluny dels màxims històrics de l’entitat. “L’Acció val 2,75 euros, molt lluny dels 5 d’abans de la crisi. Estem en pujada lliure, però ni a prop del cim”, retreia un altre accionista. Fins i tot aquest inversor, però, ha remarcat el seu rebuig a l’oferta del BBVA. “No escoltarem cants de sirena; el banc té futur, i no paga la pena acceptar l’oferta”, ha afegit.
Crítiques sindicals
Els sindicats han rebutjat l’OPA, és cert; però no s’han estat de traslladar a la direcció els greuges que, a parer seu, pateix la plantilla. El representant de Comissions Obreres, el primer a intervenir, s’ha compromès a “defensar” el banc de l’atac de BBVA, per preservar els llocs de treball amenaçats per les “sinergies de costos”. Ara bé, “la defensa a ultrança mai pot provocar que la plantilla sigui la part més perjudicada”. “Si el banc roman en solitari, recordin que també és dels treballadors”, ha sentenciat el sindicalista. Entre les demandes dels representants dels treballadors, ha estat especialment repetida la remuneració per beneficis. Els ponents han criticat amb vehemència Oliu i González-Bueno per aprofitar el conveni col·lectiu per “absorbir” el bonus per resultats. “Tot i complir els objectius ambiciosos que va marcar el banc, els treballadors no han estat remunerats correctament”, ha criticat la representant al banc del sindicat Fine, Sílvia Fernández del Rincón.
També els usuaris han dit la seva, per boca de l’associació Adicae. La portaveu dels accionistes que formen part de l’entitat, Isabel Pons, ha lamentat la mala remuneració de l’estalvi que ha portat a terme el Sabadell -i el conjunt de la banca espanyola- en un entorn de tipus d’interès elevats. El rendiment dels dipòsits, argumenta, “és el producte estrella per als estalviadors” i, sense ell, “es foragiten els diners cap a altres productes d’inversió”. També ha atacat l’atenció de la directiva de González-Bueno a les demandes col·lectives dels consumidors -qüestions com els sobrecostos hipotecaris, clàusules sòl o altres greuges-; arribant a assegurar que “la del BBVA és millor”. L’atac de Pons ha encès González-Bueno, que ha fet mà de les demandes de cada entitat davant el Banc d’Espanya. “Les reclamacions sobre el Sabadell són el 4,9% del sistema, i les del BBVA són el 17%”, ha etzibat.
Amb tot, l’accionariat ha marxat de la Fira registrant la junta com una jornada festiva. Un dels menudistes que ha intervingut, de fet, ha deixat anar un suggeriment distès: que els inversors puguin compartir un còctel informal amb la directiva després de la reunió. La crida ha provocat un aplaudiment general, entre els riures del capital. “Allò del còctel, ho té avui garantit”, ha assegurat Oliu.
2 
