Les empreses industrials amb activitat exportadora rebaixen tres punts les expectatives de creixement per al 2023. Després d’un 2022 “complicat, però millor del previst”, el secundari internacionalitzat preveu una alça de les vendes a l’exterior de l’11%, un 3% menys que la registrada dotze mesos abans (14,7%), principalment per l’efecte a llarg termini de la guerra a Ucraïna. Segons les dades publicades per l’associació empresarial Amec, un 70% dels negocis exportadors de l’Estat esperen augmentar la seva facturació, un retrocés significatiu respecte de l’any anterior, quan es va assolir un 86,7% de bones previsions. “El 97,8% de les empreses s’han trobat amb dificultats per exportar”, recalca el director general de l’entitat, Joan Tristany.
La mala situació geopolítica ha alentit, segons els empresaris, la recuperació de les cadenes de subministraments. Això, unit a l’espiral inflacionista –que altera els costos de tot el procés productiu–, ha elevat el cost dels materials i els components. La tendència, a més, és encara ascendent, i nombroses companyies pateixen ja dificultats a l’hora de negociar comandes amb proveïdors internacionals. Tristany, en aquest sentit, reclama una “cautela” que ha ancorat les expectatives de l’organització per al curs 2023. Així, a banda de l’alentiment en la facturació, només un 72% d’empreses espera que el volum d’exportacions mostri enguany una variació positiva, una reducció important en termes interanuals.
Contractacions aturades
Les empreses que formen part d’Amec –entre les quals destaquen gegants catalans com Encofrats Alsina, Fluidra o Girbau– tradueixen la moderació en les expectatives de facturació i activitat en unes menors intencions de contractació. Si bé més del 60% de les firmes exportadores recorden haver fet créixer la seva plantilla durant el 2022, només el 34% espera tornar a contractar aquest 2023. Més enllà de les tensions d’oferta i la volatilitat macroeconòmica, però, els empresaris identifiquen dos grans problemes a l’hora d’incorporat nous perfils: una gran majoria de treballadors no compten amb la formació necessària per alguns dels nous processos industrials; mentre que els que sí tenen la formació i experiència necessària demanen salaris superiors al que el capital està disposat a pagar.
Alertes macro
Respecte de la problemàtica conjuntura a què s’enfronta la indústria, Tristany ha detectat una sèrie de banderes vermelles que requereixen solucions a relatiu curt termini. L’ecosistema industrial català, assegura, mostra unes pobres rendibilitats –amb un 65% de les empreses declarant un 10% de balanç positiu, una situació “límit”–. Un terç de la base productiva del país, a més, es troba en situació “d’estancament” després de la pandèmia, cosa que posa en seriós risc la seva supervivència a llarg termini.
Més enllà de la salut del secundari català, el director general d’Amec ha criticat la implementació d’uns fons europeus Next Generation imprescindibles per a la transformació industrial. Segons el dirigent, les injeccions de capital comunitàries “no estan complint les expectatives” pel que fa a la transformació del model productiu –en part per la mala execució del govern espanyol–. “És impossible partir de zero i començar un projecte amb els terminis” que imposa Moncloa, denuncia l’empresari.
