La profunda crisi de la indústria europea no troba llum al final del túnel. El darrer índex de gestors de compres -una ràtio elaborada d’acord amb les percepcions dels compradors empresarials que dibuixa la tendència de l’economia general o d’un dels seus sectors- ha tornat a situar-se en nivells de retrocés durant el mes de novembre. Cal recordar que el PMI indica creixement sempre que es trobi per sobre de 50; mentre que una xifra inferior mostra una tendència recessionista. En el cas de l’onzè mes de l’any, el manufacturer de la UE registra un índex de 45,2, una contracció encara més intensa que la de l’octubre, quan es va quedar en el 46. “És com si la recessió manufacturera de la zona euro no hagués d’acabar mai”, ha declarat Cyrus de la Rubia, l’economista en cap de l’Hamburg Commercial Bank, institució encarregada de l’estudi.
A parer de De la Rubia, les dades del novembre són “terribles”. Ho són, a més, de manera generalitzada: el PMI industrial alemany es manté en posicions extremadament baixes, amb una ràtio de 43, mentre que el francès cau més d’un punt i se situa en el 43,1. L’italià, per la seva banda, es queda en 44,5, enfront dels prop de 47 de l’octubre. Així, les principals potències econòmiques de la UE no només encadenen mesos amb el secundari en clar descens, sinó que agreugen mes a mes la seva crisi. Segons l’economista, a més, no hi ha vises d’una resolució immediata: les xifres mostren, lamenta, que la recessió industrial es mantindrà “com a mínim fins a finals d’any”.
El notari d’aquest empitjorament generalitzat de la capacitat industrial, afegeix De la Rubia, és l’ocupació. Durant les darreres setmanes s’ha fet evident que les companyies productives dels 27 comencen a aplicar importants retallades de plantilla per cobrir les prospectives patacades als balanços. El cas més rellevant és el del grup alemany Volkswagen, que amenaça de tancar tres fàbriques a Alemanya, deixant al carrer “desenes de milers de persones”, segons els sindicats. Així, l’expert alerta que “els plans de reducció de costos suggereixen que la Unió s’encamina cap a taxes de desocupació més elevades”.
L’excepció espanyola
Només una de les grans economies de la UE se salva del que el cap d’estudis de la Cambra de Comerç de Barcelona, Joan Ramon Rovira, denominava “l’anèmia industria europea”: l’espanyola. Segons l’estudi del banc comercial d’Hamburg, el PMI manufacturer de l’Estat s’alenteix, però no prou per arribar a taxes negatives. L’índex es va situar al 53,1 al novembre, una davallada important respecte del 54,5 de l’octubre, però que manté el sistema productiu espanyol fora dels números vermells. Val a dir que, segons el darrer informe de conjuntura econòmica de la mateixa Cambra, la indústria és un dels principals motors de la bona tendència econòmica catalana, que capitaneja, ara per ara, el món fabril del sud d’Europa. A més, les destrosses provocades per la DANA al País Valencià podrien esdevenir un cop de sort per a les fàbriques, atès que caldrà reposar des de maquinària fins a automòbils, passant per productes de consum o béns intermedis. Ara bé, “aquest auge probablement no durarà”. Per tant, per a De la Rubia, no es pot la salut industrial fiar a la recuperació valenciana.
